Usuaris de Topromi.

«Un retrocés de 20 anys en la integració laboral de les persones amb discapacitat»: els traumes de la pandèmia

Representants del tercer sector es reivindiquen com a «servei essencial»

Des del govern central s'ha repetit, a tort i a dret, que durant la crisi de la  Covid-19, no quedarà ningú enrere, que tots plegats sortirem més forts d'aquest duríssim sotrac. Bé, les xifres indiquen una altra cosa. A finals d'aquest mes de gener, l'Informe Observatori del departament de Treball de l'executiu català feia públic, entre altres, que les comarques de Tarragona acumulen 1.500persones  amb discapacitat  a les llistes de  l'atur.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

L'any pandèmic  «ha tancat», segons Àngel Belzunegui, director de l'Inserlab, de la URV, les portes d'accés  al món laboral a «les persones amb  diversitat cognitiva». L'any pandèmic ha deixat molta gent enrere i alguns d'ells, els més vulnerables de la societat. TarragonaDigital ha parlat amb entitats i professionals vinculats directament amb la inserció social i laboral de les persones amb «diversitat funcional».

«Som un servei essencial»

L'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC), entitat tarragonina pionera arreu d'Espanya en el suport a les persones amb paràlisi cerebral, explica que «les persones amb discapacitat que atenem a l'entitat són persones amb pluridiscapacitat, en la majoria de casos. La pandèmia no facilita la seva  inserció social perquè cal extremar les precaucions i les mesures de protecció per prevenir contagis».

La històrica entitat de Sant Pere i Sant Pau, més coneguda com la Muntanyeta, remarca que «amb la pandèmia s'ha demostrat que les  entitats socials i, més concretament, de l'àmbit de la discapacitat som un sector essencial. Hem treballat a primera línia i ho seguim fent per atendre les persones més vulnerables».

L'APPC destaca, d'aquest any pandèmic, «la bona atenció que hem rebut del nostre Centre d'Atenció Primària, el CAP Sant Pere i Sant Pau. A l'inici de la pandèmia hi havia molta incertesa en tots els àmbits, però en tot moment hem tingut el suport del sistema de salut pública».

«La pandèmia ha sigut un desastre per la gent amb diversitat funcional»

Àngel Belzunegui és el director de l'Inserlab, de la Universitat Rovira i Virgili. Inserlab  és una iniciativa pionera a les universitats de tot l'Estat i ofereix formació destinada a la inserció laboral  de joves amb discapacitat intel·lectual del territori.

Els participants del projecte són joves d'entre 18 i 30 anys amb voluntat d'accedir al mercat de treball amb les màximes i millors eines possibles per desenvolupar-se amb autonomia. Belzunegui no parla de discapacitat, sinó de diversitat, i considera que la pandèmia  ha afectat  «especialment a les persones amb diversitat cognitiva. Les persones amb diversitat sensorial, com els cecs, compten amb el suport d'institucions molt potents al darrere».

Imatge d'arxiu d'estudiants del curs Inserlab, amb el seu director, Àngel Belzunegui
Imatge d'arxiu d'estudiants del curs Inserlab, amb el seu director, Àngel Belzunegui | Facebook/SBRlab

Però abans de parlar de les persones amb diversitat cognitiva, el màxim responsable de l'Inserlab valora de manera «derrotista, però realista» els danys que el coronavirus ha deixat al col·lectiu de discapacitats: «Ha sigut desastrós. La  inserció laboral s'ha trencat, ha caigut uns 20 punts. Hem patit un retrocés de 20 anys. Tant de bo puguem tornar als nivells d'inserció, social i laboral, de les persones amb diversitat funcional que teníem abans de la pandèmia, que ja eren deficients!»

I pel que fa a les persones amb diversitat cognitiva, la principal àrea de treball d'Inserlab, Belzunegui assegura que «han estat expulsades  del món laboral  i han vist tancades les vies d'accedir-ho». A més a més, la situació s'agreuja «pel que fa als suports externs que reben aquestes persones. Es tracta de suports externs, més enllà de la família. Aquests suports, que requereixen presencialitat, també s'han trencat».

Belzunegui remarca «el paper de les entitats. Hi ha petites entitats que han plegat, que no han pogut mantenir les seves prestacions, que no s'han pogut virtualitzar. El paper d'aquestes entitats és important per les persones amb diversitat cognitiva».

El director de l'Inserlab acaba explicant que «ara com ara, ens trobem a l'expectativa de com evoluciona la pandèmia i les vacunes. Crec que, en un escenari positiu, realista, a finals de la tardor d'enguany arribem a la immunitat de ramat, durant el 2022 podríem començar a revertir la situació i el 2023 estar com estàvem abans de la pandèmia. En el pitjor dels escenaris hi ha serveis, petites entitats, que ja no tornaran. Em queda el dubte de saber si aquestes persones amb diversitatcognitiva es podran tornar a inserir al món laboral o no».

La Covid-19 va enviar a l'atur un 10% de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

DINCAT, l'entitat que treballa per a la plena inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual arreu de Catalunya, ho advertia amb un recent comunicat: La Covid-19 ha enviat a l'atur  a un 10% dels treballadors amb discapacitat  i problemes de salut mental ocupats a l'empresa ordinària.

DINCAT llançava el crit d'alerta, acompanyat per altres entitats, com ara ACTAS i AMMFEINA. El missatge era molt clar: la recessió econòmica provocada pel coronavirus està colpejant especialment els col·lectius amb més dificultats d'inserció.

Quan acabin totes les onades de la pandèmia, es podrà valorar si ha quedat algú al darrere o no. De moment, en plena tercera onada, i amb els dubtes generats pels problemes a escala europea amb la vacuna, tot apunta que sí que s'està quedant gent pel camí i alguns d'ells sense capacitat per valdre's per ells mateixos.