Les Agrupacions de Defensa Forestal: els voluntaris que protegeixen els nostres boscos

Catalunya compta amb un total de 308 ADF que fan tasques de prevenció d’incendis forestals. A les comarques de Tarragona van tenir un paper molt destacat durant els aiguats de la Conca de Barberà
Les ADF també poden ajudar en l'extinció del foc, sota ordres dels bombers. | Cedida
 

És un col·lectiu poc visible però que fa una gran feina de formigueta, sempre voluntària, perquè els nostres boscos no es cremin. A les comarques de Tarragona, van adquirir un important protagonisme durant els aiguats de la Conca de Barberà, quan van venir des de diferents punts de Catalunya per ajudar la gent de l’Espluga de Francolí que ho havia perdut tot. Estem parlant de les Agrupacions de Defensa Forestal, les anomenades ADF.

Tot i el seu destacat paper durant els aiguats, les ADF de Catalunya tenen una llarga història al darrere que es remunta als anys setanta. I no es van crear, precisament, per a fer front a episodis d’inundacions, sinó per a prevenir incendis.

Una de les persones que millor coneix la història de les ADF és, sens dubte, en Xavier Jovés, president del Secretariat de Federacions d’ADF de Catalunya. Ell hi és des del començament i ha vist créixer i consolidar aquest cos.

Rebobinem, però, fins a la dècada dels anys setanta, quan les ADF encara no existien. En aquell moment, el panorama d'incendis en comarques com el Bages, el Solsonès o l’Anoia era força dramàtic. «Hi havia un problema», diu en Xavier. I és que el desplegament dels Bombers en aquella època «estava pensat per a les zones urbanes i no s’estava preparat per a fer front a grans incendis forestals», explica.

Com a bons coneixedors del territori, els pagesos d’aquestes comarques «es van agrupar per ajudar-se entre ells i a equipar-se amb el material que tenien, com els tractors, les emissores dels caçadors...», relata en Xavier. Aquesta unió va esdevenir en un mètode ‘rural’ per a fer front als incendis que va funcionar força bé, però que va tenir un punt d’inflexió als anys vuitanta, quan realment es va posar de manifest la necessitat d’especialitzar aquest grup de persones.

Les ADF de l'Espluga de Francolí, durant un incendi. | Cedida

«Els incendis de Montserrat ho va canviar tot». Des del 7 fins al 18 d’agost del 1986, un total de sis focs van cremar més de 3.000 hectàrees, bona part, d’espai protegit, posant en perill també el Monestir. Els fets van copsar una gran atenció mediàtica i van fer reflexionar els polítics.

La Generalitat, que ja era coneixedora que existia aquest grup de gent que lluitava contra els incendis forestals, va començar a crear les ADF a través d’un programa que es va dir ‘Foc Verd’, l’any 1987.

Més de 300 ADF i uns 9.000 voluntaris a Catalunya

Des de llavors, les ADF han anat creixent i s’han anat implementant en tot el territori català. Aquell petit grup de persones s’ha convertit en quasi 9.000 voluntaris en l’actualitat repartits en un total de 308 ADF (una vuitantena a les comarques de Tarragona), formades també pels propietaris forestals i pels ajuntaments.

La seva feina és l’herència d’aquella filosofia inicial de protegir el bosc per evitar incendis. «Fem tasques de prevenció mitjançant la vigilància, ens formem i també intervenim en una primera actuació», relata en Xavier Jovés.

Per entrar a formar part de les ADF s’ha de rebre una formació per obtenir l’anomenat ‘Carnet Verd’, «que permet fer tasques logístiques, de vigilància, arreglar camins...», explica. «Però no pots anar a apagar foc», puntualitza.

Aquest moment es produeix un any després d’obtenir el primer carnet, quan es pot fer una nova formació per accedir al ‘Carnet Groc’ «que permet anar a apagar foc, ja que en el pla Infocat som grups d’intervenció que podem apagar foc sota la direcció dels bombers», aclareix en Xavier.

A Catalunya hi ha 308 ADF formades per uns 9.000 voluntaris. | Cedida

Des del Secretariat de Federacions d’ADF de Catalunya «ajudem a muntar o a revifar les ADF existents i va entrant molta gent jove, la qual cosa ens agrada molt», diu el seu president.

L’existència de les ADF depèn de les subvencions de la Generalitat, a través del Departament d’Agricultura, i també de l’ajut dels ajuntaments «que cada any ens permet subsistir i cobrir despeses bàsiques, com l’assegurança dels vehicles, les ITV...» i, en el cas de les comarques de Tarragona, s’està pendent d’una possible aportació de la Diputació, que serà més que benvinguda, ja que la situació econòmica de les ADF «no és per tirar coets, hi ha ADF que no tenen ni cotxe... fem el que podem amb els recursos que tenim», diu en Xavier.

L’incendi de la Ribera d’Ebre ha fet reflexionar sobre la necessitat de les ADF

El terrible incendi de la Ribera d’Ebre del juny de 2019 va posar de manifest moltes coses. Una d’elles va ser la necessitat de tenir més ADF a la zona. Diversos ajuntaments dels municipis de la vora es van adonar «que no podien col·laborar tant en les tasques perquè no estaven constituïts com a ADF i van veure que era important unir-se, tenir formació i equipaments», explica en Xavier.

També es va posar sobre la taula la deixadesa dels boscos, sovint a conseqüència del despoblament rural. «En casos com aquest és important la nostra feina; en la gestió forestal. Si hi ha despoblament, la gent no agafa llenya i els boscos s’abandonen perquè no tenen valor econòmic, a més, hi ha moltes finques abandonades o en mans de gent que no en treu rendiment», explica.

Sobre els aiguats de l’Espluga: «ho vam fer per companyonia»

Com esmentàvem en l’inici d’aquest text, les ADF van tenir un paper molt destacat els dies posteriors als aiguats de la Conca de Barberà. Aquest cop no era un incendi, es tractava d’una inundació, on l’ADF de l’Espluga va perdre tot el material arrasat per la riuada. «Ens van trucar dient que ho havien perdut tot, que volien ajudar al poble i no podrien perquè no tenien res», recorda en Xavier.

Efectius de les ADF, treballant a l'Espluga durant els aiguats. | Cedida

«Hi vam anar sense dubtar-ho, vam ajudar a treure fang a base d’aigua, era una situació excepcional amb uns companys que ho havien perdut tot i ho vam fer per companyonia», afirma. A dia d'avui, just a l'inici de la campanya d'incendis i just 7 mesos després de la catàstrofe, l'associació ja disposa de dos nous vehicles i un remolc amb kit d'extinció gràcies als pressupostos participatius impulsats des del consistori local. El primer vehicleés de tipus pick up amb 5 places i amb un kit d'extinció amb dipòsit de 600 litres d'aigua i kit karcher. Per la seva banda, el segon vehicle, de tipus 4x4, ha estat cedit per l'ADF Puig de l'Àliga i ha estat revisat i acondicionat com a vehicle de transport de voluntaris.

A més de ser més que útils a l’Espluga, les ADF han fet 336 actuacions relacionades amb el foc durant la campanya d’estiu 2019 arreu de Catalunya, s’han activat 521 vehicles i 1.753 voluntaris. «Som molt necessaris», diu en Xavier. «Hi hauria d’haver una ADF a cada poble o zona», conclou.

Fent un repàs per aquestes quasi quatre dècades d’existència dels ADF, aquell grup de pagesos que es van aplegar per tal de detectar els incendis forestals a tres comarques als anys setanta, ha crescut com un gegant i ara està format per prop de 9.000 voluntaris d’arreu de Catalunya que segueixen fent una feinada en la prevenció d’incendis, sovint invisible, però del tot imprescindible.

"🌍 MAPA: Quina probabilitat de contraure coronavirus tens al teu poble?" "🏰❓ Xemeneies de Gaudí: pura bellesa o efectivitat extractora? La URV en té la resposta"