Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Els interrogants que genera l’arribada de Ten Brinke al comerç del Camp de Tarragona

El petit comerç es mostra convençut que «subsistirà i guanyarà la partida» | Les grans superfícies esperen el PP-10 situades entre l’èxit de Les Gavarres i el fracàs de Port Halley
Imatge aèria de la zona del PP-10, a tocar de la T-11. | Google Maps

 

El passat divendres, dos d’agost, el portaveu del govern municipal tarragoní, Xavi Puig, assegurava que —en contra del que havien avançat en plena campanya— es veien obligats a tirar endavant amb el projecte comercial de Ten Brinke, al conegut pla parcial urbanístic 10 del municipi de Tarragona. Ten Brinke és el substitut al malaurat projecte d’Ikea i porta lligat un nou barri, l’Smart District, segons l’anterior govern tarragoní.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

El PP-10 creixerà a molt poca distància del polígon comercial i d’oci de Les Gavarres. A pocs quilòmetres, també, de Parc Central, Port Halley i la Fira. En quin punt es troben aquests nous models comercials que van sorgir, majoritàriament, durant l’època del 'boom' immobiliari? Quin futur tenen aquestes «mitges superfícies»? Com han afectat al comerç tradicional, sobretot en una ciutat, com Tarragona, on el centre pateix una important desertització?

 

6.596 establiments al Camp de Tarragona

Segons el cens d’establiments comercials de Catalunya, impulsat pel departament d’Empresa del govern de la Generalitat de Catalunya, el Camp de Tarragona compta amb 6.595 establiments comercials entre els quals predominen els del sector «quotidià alimentari», el 32,37%; i els «d’equipament de la persona», 17,85%. 

 

Fa poc més de 30 anys que la ciutat de Tarragona feia un primer intent de centre comercial amb l’obertura del Bulevard Bus, al carrer Higini Anglès. Després arribà Parc Central i, tot seguit, el polígon comercial i d’oci de Les Gavarres.

 

Després de Les Gavarres sorgiren diferents alternatives, diferents competències, arreu del territori. A Vila-seca, a mig camí entre aquest terme municipal i Salou, s’instal·là Port Halley, un centre destinat en un principi al turisme rus, turisme que fa 10 anys era majoritari arreu de les comarques de Tarragona. Port Halley acabà pel camí del pedregar.

 

Fa quatre anys obria portes La Fira Centre Comercial a Reus. La seva arribada va generar inquietud entre el teixit comercial local, que la va veure com un perill per als petits negocis, principalment del centre de la ciutat.

 

El centre comercial Parc Central va obrir l'any 1997 a Tarragona. | Àngel Ullate

 

Crescuts arran de la bombolla immobiliària

Rafa Muñoz, economista i molt vinculat al gabinet d’estudis de la CEPTA, apunta a TarragonaDigital que «arran de la bombolla immobiliària veiem al Camp de Tarragona casos com Almoster o el Catllar on les urbanitzacions acaben superant el nucli antic del poble». «Aquesta nova fisonomia urbana», remarca Muñoz, «genera no només importants canvis a l’estructura política, sinó també sobre el consum».

 

«La gent de les urbanitzacions estan acostumats a agafar el cotxe i amb les bones comunicacions es generen zones de compra vinculades a l’ús de l’automòbil» remata l’economista tarragoní. Rafa Muñoz insisteix en el concepte de «flux» per explicar com funcionen aquestes «mitges superfícies», com les defineix Florenci Nieto, president de PIMEComerç Tarragona.

 

Muñoz no veu que «a Tarragona hi hagi espai per a un altre centre comercial, com Ten Brinke». «Però s’hauria de fer un estudi» puntualitza. Lamenta, també, que «el Mercat Central, per exemple, hagi desertitzat el seu voltant. S’ha acabat transformant en un Mercadona amb un mercat molt bonic al damunt».

 

Tant Muñoz com Nieto lamenten que el Mercat hagi «desertitzat plaça Corsini» | Miguel Cabrerizo

 

Pel que fa a Nieto, es mostra una mica més optimista. «El petit comerç tornarà a subsistir i guanyar la partida», explica quan se li pregunta sobre la influència de Ten Brinke al comerç tarragoní. El màxim responsable de PIMEComerç Tarragona fa servir la metàfora de l'ampolla de xampany per parlar sobre la influència de les superfícies comercials: «Quan obres una ampolla surt l’escuma i tothom s’anima. Quan s’obre un centre d’aquestes característiques, s’ha d’esperar a veure com es viu el moment d’eufòria». 

 

Florenci Nieto lamenta que «l’anterior equip de govern municipal girés l’esquena al problema de la desertització del centre de Tarragona, centrant tots els esforços al Mercat Central. El petit comerç contracta el 90% dels treballadors del sector. Volem treballar plegats amb el nou govern municipal però necessitem que el pla estratègic comercial vagi acompanyat d’un pla d’usos sòlid i consistent. Tots hem de treballar junts perquè al petit comerç li vagi bé».

 

Port Halley, el fracàs de la rèplica de Les Gavarres

El gerent de l’agrupació d’interès econòmic de Les Gavarres, Ramon Rull, té clar que «Les Gavarres va donar, en el seu dia, la capitalitat comercial de la zona a Tarragona potenciat a la ciutat d’aquesta manera». L’àrea d’influència del parc és «tota la província de Tarragona i zones pròximes de Barcelona, Lleida i Castelló. Encara hauria pogut ser més àmplia si s’hagués instal·lat IKEA però és una llàstima que es perdés».

 

«Les Gavarres», segons Rull, «té el 100% de la superfície ocupada i milions d’usuaris, Volem consolidar-nos com el parc comercial més gran del sud de Catalunya».

 

L'agrupació d'interès econòmic de Les Gavarres considera que «vam donar la capitalitat comercial de la zona a Tarragona». | Àngel Ullate

 

A poc més de deu quilòmetres, al terme municipal de Vila-seca, però fregant Salou i molt a la vora de Port Aventura, promotors immobiliaris van intentar replicar el model de Les Gavarres impulsant Port Halley, una iniciativa que va acabar pel camí del pedregar. Des de l’Ajuntament de Vila-seca s’envien missatges que, en un primer cop d’ull, poden semblar contradictoris.

 

«La bona situació del complex atrau clients de Vila-seca i de totes les ciutats de l’entorn». Però tot i aquesta bona ubicació «el complex comercial es troba immers en un procediment concursal, per culpa dels importants deutes impagats que arrossega, des de la seva construcció, la societat Port Halley S.L»

 

Amb molt pocs establiments en actiu, els cinemes, la bolera, un Decathlon i un Mercadona, el consistori està a l’espera que «el jutjat que tramita l’expedient adjudiqui el complex a un nou grup inversor que, prèviament, haurà d’haver aconseguit un acord de reducció i/o refinançament del deute bancari existent». Des de l’Ajuntament apunten que, «per tal de facilitar la viabilitat del centre, el govern municipal proposa a aquest eventual grup inversor i hipotètic nou adjudicatari del complex comercial reduir-li el cànon actual i ampliar el període d’explotació 25 anys més, a canvi de noves inversions que revitalitzin i posin al dia les instal·lacions del centre comercial».

 

«Constituïda la nova Corporació municipal la previsió és que durant la tardor es pugui aprovar per acord del Ple aquesta proposta i sotmetre-la posteriorment al Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya per validar l’interès públic de les noves condicions» reblen des del consistori.

 

La majoria dels locals de Port Halley, a Vila-seca, estan buits. | Àngel Ullate

 

La Fira, quatre anys al teixit comercial de Reus

Aquest novembre farà quatre anys que va obrir portes La Fira Centre Comercial a Reus. La seva arribada va generar inquietud entre el teixit comercial local, que la va veure com un perill per als petits negocis, principalment del centre de la ciutat. Gairebé quatre anys després, en general, l'han acabat veient com un actor més amb qui s'han de repartir la clientela potencial, tot i que no sempre coincideix, apunten.

 

Pel que fa al centre comercial, la seva gerent, Mayte Forján, explica que «té un bon estat de salut». El seu repte principal és fer front a l'auge de la compra per Internet, una situació en la qual «una part rellevant del públic jove tendeix a compaginar la compra física i la compra digital; enmig d'aquesta revolució, estem complint satisfactòriament la missió de ser el referent de les compres en format de centre comercial a la ciutat de Reus i la seva àrea d'influència», assegura.

 

La Fira va obrir les seves portes a Reus fa quatre anys. | Miguel Cabrerizo

 

«Les afluències han anat creixent any rere any, de la mateixa manera que les vendes en major o menor mesura», apunta. «Ens trobem encara en la fase de creixement, on els nostres indicadors superen la mitjana del sector, compost majoritàriament per centres madurs», afegeix Forján. En relació al comerç tradicional, aclareix, La Fira «sempre ens hem mostrat col·laboratius amb el comerç de Reus, formant part de la taula de comerç i de la Cambra de Comerç». Des del seu punt de vista, «Reus és un centre d'atracció de compres de la comarca; la millora de l'oferta amb la implantació d'un centre comercial, millora l'atractivitat del municipi en benefici de tots»

 

Imatge d'arxiu d'un dels carrers comercials del centre de Reus | Laia Solanellas

 

Gemma Molner, presidenta d'El Tomb de Reus, assegura que «ara mateix la venda per Internet crec que fa el mateix mal que la venda de grans superfícies; el pastís és el mateix i s'ha de repartir entre més actors i es nota». En relació amb La Fira, assegura que «el primer any es va notar molt més», però que després de la novetat «cadascú torna a fer el que feia; després de quatre anys no és una afectació, són allà, existeixen i el públic ha triat on vol anar».

 

En una línia similar es mostra Àlfred Pitarch, president d'Unió de Botiguers, que també relaciona la situació del comerç amb la situació actual. «La conjuntura econòmica i l'estabilitat econòmica de les famílies no s'acaben de rellançar», assegura. Coincideix amb Molner que «quan va arribar la Fira es va disgregar la demanda», però considera que «no s'ha aconseguit suplir» perquè també hauria calgut que es produís una crescuda demogràfica per compensar aquesta dispersió de la clientela.

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris