Professionals 'a la carta': l'Institut Pere Martell insereix al món laboral més del 90% dels alumnes que forma

El centre té convenis amb més de 160 empreses del territori | La FP dual, clau de l'èxit des del 2012
La formació de l'Institu Pere Martell és dual i combina les aules amb pràctiques a l'empresa | Laia Solanellas

El Carlos té 25 anys, una dessuadora negra de motius castellers i l’enxampem a mitja classe de robòtica a l’Institut Pere Martell. Ara cursa segon de mecatrònica, una formació dual on passa dos dies a la setmana a l’aula i els altres tres en una empresa pròxima, especialitzada, a través d’un conveni formatiu que garantirà la seva formació íntegra. És el que s’anomena formació dual, la gallina dels ous d’or del Pere Martell. «Ja he començat a l’empresa, sí!», ens explica ell, content.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

«M’agrada molt aquest sector, i també m’agrada que ens donin una base àmplia per poder encaixar en perfils laborals diferents», destaca. Li arriba, amb prudència, que té moltes opcions de quedar-se i fer carrera a l’empresa on acaba de començar les pràctiques, si tot va bé. Ell toca fusta, és el seu primer contacte laboral. «Em sembla un mètode d’aprenentatge molt eficaç», reconeix. El deixem tornar amb les pantalles, amablement.

 

L'oferta formativa del Pere Martell ve marcada per les necessitats laborals de les empreses del territori

«El gran èxit de l’Institut Pere Martell és la nostra integració i interacció amb l’entorn empresarial que ens envolta», explica amb pausa el director del centre, l’Àngel Miguel. «En funció a aquesta realitat, ens hem sabut adaptar per oferir uns graus amb altes possibilitats d’ocupació al nostre territori», continua. En funció de les necessitats constatades, crear oferta. Vindria a ser això.

 

Miguel ocupa la direcció de l'Institut Pere Martell des de fa 12 anys | Laia Solanellas

«I de què ens serviria viure d’esquena al nostre món i formar uns futurs professionals que no trobin el seu lloc?», es pregunta. Avui, al Pere Martell s’ofereixen 22 títols de Formació Professional (FP) que pertanyen a fins a nou famílies professionals diferents. Totes elles d’accent industrial o tècnic, però més que variades. I gairebé la meitat d’aquests graus són de formació dual, és a dir, a cavall entre l’aula i l’empresa.

 

La formació dual permet combinar les classes a l'aula amb la formació pràctica a les pròpies empreses

El model neix el 2012, tot i que tímidament començava a treure el cap des del 2008. Avui no té discussió. «I veiem claríssim com en uns anys tot serà formació dual», s’avança. Miguel sent que el Pere Martell s’ha convertit en «un referent al territori» i que el seu èxit formatiu és indestriable d’aquests convenis amb les empreses, molt especialment les del sector químic, des de fa prop d’una dècada.

 

Prop de 1.200 alumnes omplen les aules del Pere Martell aquest curs 2019-2020 | Laia Solanellas

De fet, aquest 2020 hi ha més empreses interessades que alumnes en oferta per aquestes pràctiques. «Les companyies venen a presentar-se i són ells qui prenen la decisió no només en funció de la beca-salari a percebre, sinó també dels projectes que consideren més atractius», recorda el director. Ara mateix, el Pere Martell té convenis en vigor amb 160 empreses diferents del territori. I cada any es graduen vora 400 nous professionals de les seves aules.

 

Només el 8% dels exalumnes del Pere Martell busquen feina sis mesos després de graduar-se

El percentatge d’ocupabilitat dels alumnes i exalumnes del Pere Martell és excepcionalment alt. Vora el 90% del total d’alumnes de graus mitjans i superiors. En els casos de la formació dual, pot arribar al 100%. «La realitat és que, sis mesos després d’acabar els estudis al Pere Martell, només un 8% dels alumnes que han sortit estan buscant feina», destaca el director. La dada contrasta amb el 30% de joves desocupats arreu de Catalunya.

 

«Hem de perdre la por a la FP, especialment les famílies», considera l’Àngel. Recorda que «el sector industrial de Tarragona es caracteritza per una gran mancança de professionals qualificats» i posa el projecte del centre a disposició de cobrir aquesta demanda creixent. El model híbrid de la formació dual resol les distàncies.

 

Els joves que es formen al Pere Martell tenen altíssime sopcions d'inserir-se ràpid al món laboral | Laia Solanellas

«És cert que la xarxa que hem conformat amb les empreses del nostre voltant és fortíssima i que això ens suposa unes oportunitats infinites», raona l’Andrea Navarro, cap de departament d’Instal·lacions i Manteniment i una de les poques veus femenines que trobem als edificis de l’antiga Laboral. «Les companyies, en especial les químiques, necessiten urgentment un relleu per cobrir les persones que s’estan jubilant i nosaltres volem jugar un rol més que actiu», expressa. «Formar alumnes preparats, qualificats i disposats a ser aquest relleu és una responsabilitat que assumim amb gust», sentencia.

 

La FP dual desplaça els cercles familiars i de confiança com la principal via d'inserció laboral

El director es queda amb la singularitat del projecte, la voluntat motivadora d’un aprenentatge continu i la utilitat dels camins oberts per als estudiants. «Molts entren a treballar amb una qualificació cada cop més alta, i cada cop són més els que decideixen tornar a estudiar», destaca. També ofereixen requalificar treballadors ja en actiu o estades de mobilitat internacional. Una oferta àmplia per dissenyar futurs a mida i amb sortides tangibles.

 

Àngel Miguel, en un moment de l'entrevista amb TarragonaDigital | Laia Solanellas

«Vivim al centre d’un context d’oportunitats integral on era imprescindible caminar de la mà de la indústria que ens envolta», insisteix l’Àngel. Parla d’una responsabilitat compartida entre els alumnes, l’institut i les companyies. «Sis de cada deu alumnes troben en aquestes pràctiques duals la seva principal porta d’entrada al món laboral, abans ho eren els cercles de la família i de confiança», en destaca el responsable del centre. Creu en el seu projecte de forma cega.

 

L'Institut Pere Martell forma joves i també requalifica treballadors en actiu

El Jose és dels pocs alumnes que frega la trentena. Ell ha treballat durant anys de soldador, de mecànic, al manteniment. «Vaig veure que, sense estudis, em seria més que difícil poder optar a una qualitat de vida millor i a un futur més estable», ens explica en confiança. I ha decidit tornar a estudiar. «Veia gent jove que entrava més formada que jo a la meva empresa i podia accedir a llocs molt millors que el meu», recorda. Quan ell va accedir-hi, no era necessària la base formativa. Ara sí. Cursa mecatrònica, també, i de moment les coses estan sortint bé. «Que així segueixin», demana, tímid. Que així segueixin.

 

El Jose és alumne del Pere Martell i té aspiracions de millorar el seu futur laboral | Laia Solanellas

«Si aconseguim formar joves, requalificar treballadors i obrir aquesta voluntat d’orientació a tota la societat, podrem sentir-nos més que satisfets», planteja el director des del despatx. El Pere Martell supera els 1.200 alumnes aquest curs, també amb la suma dels set programes de formació i inserció per a joves sense la ESO que tenen en marxa. Més que cap altre centre de Catalunya. «Perquè creiem en les segones oportunitats i en la lluita contra l’exclusió social», reivindica l’Àngel. Hi creu, i hi aposta.

 

«Creiem en el territori, en les segones oportunitats i en la lluita contra l’exclusió social»

El director, que ja acumula 12 anys al despatx, es marca ara el gran repte de reduir la taxa d’abandonament escolar, que actualment oscil·la entre el 15 i el 20% a les seves aules. «Hi estem treballant, i hem de treballar-hi encara més», vaticina. El Pere Martell ha anat articulant un projecte únic, singular, a través del qual la immensa majoria dels seus alumnes i exalumnes entren al mercat laboral de Tarragona de forma exitosa. El director recomana «detectar les oportunitats, integrar-les i aprofitar-les» com a moralitat vital i de la història, per construir. Perquè un projecte educatiu és sempre el projecte social més important i valuós, en perspectiva.

Més notícies de la categoria Àrea Metropolitana