GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Una oferta sota mínims i una demanda a l'alça: el mercat del lloguer es descompensa al Camp de Tarragona

Tarragona i Reus, superades, no donen a l'abast | La Costa Daurada es bolca a la temporada turística | Oxigen a les Terres de l'Ebre
El lloguer de pisos a les comarques de Tarragona és un dels maldecaps del territori | TarragonaDigital

El mercat de l'habitatge, i en particular del lloguer, és des de fa anys un dels grans maldecaps cronificats arreu del territori. La dificultat per calibrar forces i posar al mateix nivell l'oferta de domicilis i la demanda de ciutadans és cada cop més accentuada, si bé el ventall de colors està ple de grisos. Una oferta amb comptagotes a Tarragona i Reus, unes localitats costaneres abocades a la temporada turística, un Baix Penedès en vies d'esdevenir la ciutat dormitori de Barcelona i unes Terres de l'Ebre que encara respiren són els grans punts d'atenció de la demarcació. Amb mil matisos i alguna excepció, la tendència és clara: l'oferta és mínima i la demanda desborda. I el mercat, mentrestant, col·lapsa.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

«Certament, les regles del joc s'estan tornant complicades», reconeix el vicepresident del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona (API), Hèctor Guasch, en declaracions a TarragonaDigital. El seu principal àmbit d'actuació és Tarragona ciutat, on subratlla que «la capitalitat es tradueix en uns preus més cars» que en la resta de la demarcació. Descriu un escenari complex per a clients que busquen pis, però també per als propietaris que volen llogar-lo. «Estem davant un mercat encallat que necessita canvis profunds», conclou Guasch.

 

El factor capitalitat també es paga: la demanda desborda una trista oferta a Tarragona

El vicepresident de l'API recorda que, quan parlem de persones que volen llogar habitatges, generalment petits, ho fan amb la finalitat d'aconseguir uns preus notablement més baixos dels que costaria un habitatge en propietat. «Quan parlem d'oferta no parlem de qualsevol habitatge, sinó d'habitatges assequibles a un preu racional que les famílies puguin assumir sense ofegar-se», destaca l'Hèctor. A Tarragona ciutat, descriu un «pis econòmic» entre els 400 i els 550 euros. «I n'hi ha pocs, molt pocs, realment pocs», subratlla.

 

«L'oferta és molt baixa, i cada cop que entra un nou pis al mercat el lloguem de seguida», explica. És habitual veure famílies que volen trobar un pis de lloguer i que han de sortir de la immobiliària als dos minuts sense cap solució. «És cert, quan diem que no tenim pisos assequibles per llogar és que no els tenim», s'excusa. Aquest desgavell genera que la tendència dels pocs lloguers disponibles sigui a encarir-se i adopti un model pròxim a la subhasta. «Estem constatant que el segment de població amb menys ingressos s'està quedant fora d'aquest mercat, se l'està expulsant, de fet!», lamenta un Hèctor Guasch que recorda que el dret a l'habitatge està recollit a la Constitució.

 

Imatge d'arxiu d'unes mans amb les claus d'un habitatge. | TarragonaDigital.com

Creu que «estem clarament pitjor que fa uns anys», quan l'oferta encara era més flexible i la demanda trobava interlocutor. «El mapa actual a Tarragona són propietaris escassos i reticents davant llogaters sense gaire alternativa», exposa. Guasch demana que l'administració, catalana i estatal, assumeixi que «cal construir habitatge social per donar sortida a aquestes necessitats» i evitar que una nova bombolla adulteri els pocs pisos en oferta.

 

Reus i el problema afegit dels pisos vells en males condicions d'habitabilitat

A criteri del vicepresident dels agents de la propietat immobiliària de Tarragona, no és acceptable que un ciutadà destini més del 35% del seu salari net mensual al lloguer dels seus habitatges. «Perquè, en cas contrari, no es pot viure en condicions dignes, arribar a tot i significa forçar la màquina», una situació que denuncia que es produeix «sovint» arreu del territori. La lògica de la ciutat de Tarragona és compartida, a grans trets, a l'altre gran cor del Camp de Tarragona: Reus.

 

«Reus és una ciutat on la manca d'oferta s'està traduint en una oferta mínima, però cada cop més encarida», explica Víctor Serra, també membre actiu del col·legi de propietaris. Amb peculiaritats com l'elevat percentatge de pisos vells en condicions molt millorables i, per tant, una oferta real de pisos en condicions de ser habitats molt més baixa encara. «Creiem que prop del 80% dels habitatges en oferta són cases velles que necessiten actuacions urgents per convertir-se en habitables», insisteix. En la poca oferta existent, preus entre els 300 i els 400 euros són «el millor que podem oferir i el que més ràpid vola».

 

Serra comparteix diagnòstic i demana esforços per incrementar el parc d'habitatge social disponible com a únic antídot possible per desinflar els preus actuals del mercat. Descriu el perfil de llogaters com parelles joves, mileuristes, a qui les traves bancàries allunyen de la possibilitat d'hipoteca i que no tenen altra opció a l'abast que aquests lloguers en quarantena. «Això dispara la demanda any rere any, mentre que la minsa oferta no desperta, no creix, no respon».

 

El 'boom' etern de la Costa Daurada, el mercat en reconstrucció del Baix Penedès

Els cartells de lloguer que pengen als balcons de Reus solen durar-hi pocs dies | Jordi Olària

Les lectures homogènies, però, no serveixen per copsar la realitat del territori. Contraposat a les microrealitats de Tarragona i Reus, altres focus de la demarcació avancen a ritmes diferents. És el cas de la Costa Daurada, encapçalada per Salou, Cambrils o Vila-seca, que s'aboca sense dissimular a la temporada turística de l'estiu i aposta per lloguers de tres mesos, a preus elevats per a uns clients estables però estacionals, que retornen benefici als propietaris per cobrir la resta de l'any. És un model d'alt nivell adquisitiu, segona residència i de condicions molt particulars que, per tant, encara viu del 'boom' dels anys vuitanta i noranta i es constitueix com un mercat paral·lel, aliè als problemes del dia a dia.

 

No és així al cas particular del Baix Penedès. La comarca tarragonina més al nord està vivint una fase de creixement demogràfic majúscula, sense precedents, per part de moltes famílies que treballen al cinturó de Barcelona i que han quedat exclosos dels habitatges barcelonins, excessivament alts. El Baix Penedès viu a l'ombra de Barcelona, creix a l'ombra de Barcelona. «És evident que quan la demanda es dispara el mercat ha de reconstruir-se davant una nova realitat», exposa l'Anna Maria, també des de l'òrbita de l'API i experta en aquesta comarca.

 

«Tot es va llogant ràpid, perquè l'oferta no és alta», explica. Especialment a les zones marítimes i de platja, les més demandades i més turístiques. Altres punts com la capital, el Vendrell, encara mantenen el pols i disposen una oferta de lloguer lleugerament me´s elevada. «Som un territori proper a Barcelona, molt ben comunicat via tren i a una distància prudencial de la massificació de la gran ciutat», explica. Parelles joves que no poden permetre's viure a Barcelona i gent gran, ja jubilada, que s'allunya de la ciutat comtal són els perfils més habituals d'aquesta zona.

 

Les Terres de l'Ebre, els preus més econòmics de la demarcació de Tarragona

Aquesta tendència a asfixiar les grans concentracions de població i a despoblar la resta de punts del territori, un escenari desigual i desequilibrat, fa que l'espiral dels lloguers en vermell del Camp de Tarragona no arribin amb la mateixa intensitat a les Terres de l'Ebre. L'oferta, segons Guasch, és més elevada. I la demanda és molt més moderada, de manera que és la zona de la demarcació on és menys difícil trobar lloguers econòmics. «L'ombra de la despoblació rural de la Catalunya interior s'està notant, i encara està per veure fins a quin punt obliguen a redissenyar el mapa de l'habitatge de les nostres comarques», avisen des del col·legi de propietaris.

 

En un escenari de realitats diverses i heterogènies, i on cap lectura fa norma general, cal entendre el mercat de l'habitatge com una conseqüència de la realitat social i econòmica dispar del territori. Conseqüència i, posteriorment, també agreujant de les noves causes. En línies generals, el mercat del lloguer de Tarragona es basa en una oferta mínima i en una demanda màxima, de manera que la petició de reforçar l'aposta per l'habitatge social és un clam unànime del sector per tal de revertir, mínimament, una tendència que s'allarga i es cronifica des de la bombolla immobiliària que va fer saltar pels aires tot equilibri de mercat una dècada enrere.

 

També et pot interessar