A l'ombra del 112: l'engranatge amagat rere les emergències sanitàries del Camp de Tarragona

La central del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) rep cada dia unes 300 trucades d'alerta arreu de la demarcació
Lucas i Gómez, en camí a l'alerta d'emergències rebuda a la central reusenca | Laia Solanellas

Matí d'un dia qualsevol entre setmana, ambient tranquil a la seu del 112 del Camp de Tarragona. Un peu a la T-11, un altre a l'A-7, la mirada a l'AP-7 i una connexió realment àgil amb el Port de Tarragona, l'Aeroport de Reus i l'estació de l'alta velocitat a la Secuita. A cinc minuts en cotxe de Reus, a cinc minuts en cotxe de Tarragona. Emergències mèdiques, Protecció Civil i Mossos: els cossos d'emergències comparteixen casa comuna des del 2010 per coordinar-se i gestionar les trucades que van arribant.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

«La nostra funció és recollir les alertes de les persones a través dels telèfons 112 i 061», explica en una taula discreta Santi Polo, sotscap de la sala de coordinació de Reus del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). L'edifici, blanc, enorme, dóna servei a les necessitats a les zones del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Lleida. «Rebem una mitjana de 300 trucades al dia arreu de Tarragona, que a l'estiu es poden arribar a doblar», explica Polo.

 

«Rebem una mitjana de 300 trucades al dia arreu de Tarragona, que a l'estiu es poden duplicar»

La flota a Tarragona són 31 ambulàncies de Servei Vital Bàsic —37 a l'estiu—, 7 més de Suport Vital Avançat —amb més mitjans i professionals— i un helicòpter que permet garantir un servei ràpid en els casos més complicats. «És clar que sempre hi ha marge de millora, però no canviaria els nostres mitjans ni la nostra qualitat d'assistència pel servei d'emergències de cap altra regió», somriu l'Isaac Lucas, sotscap territorial del SEM al Camp de Tarragona.

 

Gómez, Polo i Lucas, en un moment de les entrevistes amb TarragonaDigital.com | Laia Solanellas
 

La majoria de les alertes, diu Polo, són casos a domicili de malalties o patologies simples. En segon lloc, els accidents de trànsit. I en tercer, els sinistres laborals. «Una dada important és que només entre el 8 i el 14% de les alertes que rebem són realment casos d'emergències en què hem d'actuar immediatament i llençar els nostres recursos». En la immensa majoria, per contra, «no són emergències i es resolen només amb informació o recomanacions mèdiques», matisa.

 

Entre l'entrada de la trucada al 112 i l'activació de la resposta, no pot passar més d'un minut i vint segons

 

«El nostre repte i responsabilitat és identificar l'alertant, l'alerta i el lloc i articular la millor resposta possible a contrarellotge: deu segons poden ser massa tard», reflexiona el Joan Carles Gómez, cap territorial del servei a la regió. Diu que ha après a viure amb aquesta tensió de l'acceleració i la desacceleració contínua. Un professional atén la trucada. Un metge agafa el relleu i dóna suport a l'emergència a través de l'alerta telefònica fins que arribi el primer efectiu al lloc dels fets. Una cursa a contrarellotge que pot salvar una vida.

 

La prioritat és articular una resposta immediata a les alertes d'emergència | Laia Solanellas

Els temps són la clau. Entre l'entrada de la trucada i l'activació de la resposta, mai passarà més d'un minut i vint segons. I entre l'ordre d'ambulància i l'arrencada del vehicle, mai més de dos minuts més. «Com més coneixement del territori tenim entre mans; més garantia i més seguretat podem oferir», sintetitza Polo. Tots els tempos queden registrats, segon a segon, als equips de la sala de coordinació. Un engranatge monitorat de primera categoria.

 

La sala de coordinació és la responsable de rebre les trucades i gestionar la resposta a contrarellotge

Sobta molt que no sonen telèfons. Estan en silenci, el personal d'emergències els rep directament. Això garanteix una possibilitat de resposta simultània. Som curiosos i ens endinsem a la sala amb cura de molestar el mínim possible. Cada operador i operadora té dues pantalles al davant: una amb les dades i l'altre amb un mapa del territori en directe que faciliti la gestió de l'emergència. I un paper entre mans que deixa constància de tot plegat per si fallés el sistema informàtic. Tota garantia és poca en una sala que mai es pot bloquejar.

 

El centre de coordinació del 112 es troba ben connectat, a cinc minuts de Reus i Tarragona | Laia Solanellas

Sentim com una treballadora d'emergències, amb veu tranquil·la i pausada, destina quatre recursos amb urgència a les Terres de l'Ebre. Deriva després una consulta al metge amb qui comparteix taula. Jersei groc, res de bates blanques. «Es nota com l'activitat puja a partir de les deu del matí i fins les dues de la tarda!», ens confessa la treballadora. Matí intens, però no infernal. El canal de la sala és imprescindible. Hi entren les trucades, en surten les respostes.

 

«La regió de Tarragona està coberta per un equip d'emergències de gran nivell perfectament coordinat»

Encara no són dos quarts de dotze del matí quan dos tècnics d'emergències esperen trucades per posar-se en marxa. En una petita habitació a tocar de l'ambulància, esperen ordres per donar resposta quan se'ls demani. Escolta activa, li diuen. Són les 11.45 quan entra l'avís d'un home d'uns 50 anys amb un fort dolor toràcic a La Pineda. En menys de noranta segons estem en marxa.

 

Tècnics del SEM actuen in situ en un avís d'emergències a Vila-seca | Laia Solanellas

Una unitat de Servei Vital Bàsic, enviada des de Vila-seca, arribarà abans que nosaltres per atendre i monitorar el pacient. Des de Reus, una altra unitat, en aquest cas l'Avançada, aportarà tot l'equipament mèdic, a més d'una infermera, un metge i el tècnic corresponent. Arribem alhora. La família, nerviosa, rep amb molta angoixa la notícia d'un més que probable infart. No són d'aquí. El polze amunt del Joan Carles, que és metge també, els calma una miqueta. Sirenes en marxa, que anirà cap a l'Hospital de Joan XXIII.

 

La resposta immediata del 112 i l'atenció esgraonada de sanitaris i hospitals, la clau de la gestió d'emergències al territori

La unitat d'hemodinàmica ja els espera quan arriben a l'entrada de l'hospital tarragoní, la família ja ha recuperat el color després de l'ensurt. «Haurà tingut sort!», sentim. La ràpida resposta dels sanitaris i l'atenció hospitalària han arribat a temps per salvar l'home, basc i de vacances, en qüestió de minuts. No amago que s'han fet llargs, però el rellotge indica que no passa gaire de les dotze del migdia. De nou al volant i tornem cap a la 'seu base' d'emergències.

 

La prioritat de l'equip d'emergències és garantir una resposta ràpida i eficient | Laia Solanellas

L'ambient no ha variat i la sala de coordinació segueix a ple rendiment quan tornem. Trucades amunt, respostes avall, alertes transmeses i ball d'ambulàncies amunt i avall. Avui hi haurà desenes de casos com el de l'home basc que acaba de tenir sort a pocs quilòmetres de casa. I demà, encara més. El Santi ens reconeix que, anys enrere, la qualitat i eficiència del servei estava a anys llum de la realitat d'avui dia. «La tecnologia ens ha canviat la vida, és clar», s'afegeix l'Isaac.

 

La norma és clara: el recurs més pròxim serà el primer a arribar. Després s'aniran afegint de forma esgraonada els més adequats. La teoria de l'engranatge. Quan la xarxa de gestió d'emergències funciona a ple rendiment, les opcions d'èxit són notablement més elevades que en qualsevol altre context.

 

A l'ombra del 112: l'engranatge amagat rere les emergències sanitàries del Camp de Tarragona | Laia Solanellas
 

El Joan Carles somriu mentre abandona la porta i ens acompanya a la sortida. «La regió de Tarragona està coberta per un equip d'emergències de gran nivell i de gran coordinació», sentencia amb la veu greu que el caracteritza. Des de fora, l'edifici sembla un gegant adormit i silenciós. Just als antípodes del que s'hi cuina entre murs, de fet.

 

L'edifici d'emergències del Camp de Tarragona es va inaugurar l'any 2010 | Laia Solanellas