Carrers de la Part Alta de Tarragona.

Dels carrers foscos a la vorera estreta: l'urbanisme feminista reclama unes ciutats més amables i més segures

El concepte d'urbanisme feminista guanya força per «repensar les ciutats» com Tarragona | Reus també es comença a bellugar

Carrers foscos, voreres estretes, cantonades cegues i punts incòmodes quan cau la nit. El disseny habitual de gairebé tots els pobles i ciutats assumeix com a anecdòtics errors del sistema aquelles imperfeccions que estem acostumats a passar per alt des de petit. És molt més difícil passar-ho per alt quan aquesta feina pendent agreuja la por, apuntala la inseguretat i obliga a accelerar el pas a una part de la ciutadania. Un futur feminista requereix atenció a conceptes de micropolítica com el de l'urbanisme feminista. Si cada dia ha de ser 25 de novembre, és important que tothom faci els deures que té capacitat per fer.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

«És una necessitat que fem aquest exercici de repensar i repensar-nos per veure allà on la nostra societat encara peca de desigualtat», subratlla Inma Pastor, codirectora de l'Observatori de la Igualtat de la URV. «I això passa per reconèixer les coses tal com són, la realitat tal com és, per tal de poder corregir la mirada i superar aquest desequilibri», apunta Pastor, especialment sensible en les desigualtats de gènere. De l'urbanisme a l'esport passant per la judicatura. «Això ens interpel·la a totes i a tots», apunta.

La Neus Rovira és membre del col·lectiu feminista Fridas de Tarragona i té clar que «som moltes persones les els qui sentim que el món no se'ns ha fet a mida». Destaca que la capital encarà té molta feina a ser per considerar-se una ciutat plenament accessible, i opina que «moltes de les accions més urgents no requereixen un gran pressupost, sinó una gran voluntat». Es refereix a «la il·luminació deficient de la Part Alta», la mala visibilitat de la Part Baixa o els accessos als Barris de Ponent, on creu que «és un lloc que es podria fer molt més agradable», especialment quan cau la nit.

Inma Pastor (URV): «Hem de formar futurs professionals de tots els àmbits amb la mirada feminista integrada»

La Neus està convençuda que «repensar el transport públic nocturn» a aquestes extensions de la ciutat a través d'aquesta mirada lila seria un salt endavant important. «Necessitem que la mirada amb aquesta perspectiva de gènere sigui absolutament transversal», opina. Ho fa extensiu a col·lectius vulnerables com la gent gran o les persones amb discapacitat, qui més sovint topen amb les barreres d'accessibilitat i els deures pendents. I es pregunta si molts dels fanals no estan més orientats a la carretera que a les voreres, que semblen quedar al marge, per exemple.

«La lectura que fem des de la Universitat és que el professorat ha d'incorporar aquesta mirada per formar alumnes que la integrin des del minut u en qualsevol branca del coneixement», destaca la Inma. Recorda que «això no va de pensar en les dones com a potencials víctimes a protegir», sinó que és més aviat una qüestió de «garantir que tots i totes som ciutadans de ple dret», atenent a les necessitats particulars per tal d'eliminar barreres. «Estem parlant de drets i de respecte», resol, en positiu.

Primers passos cap a l'urbanisme feminista a Reus

L'Ajuntament de Reus té en procés de licitació l'assistència tècnica per a l'elaboració d'un pla d'acció d'urbanisme feminista i amb visió de gènere. Marina Berasategui explica que ha de servir per «conceptualitzar i concretar com a mínim deu línies de revisió sobre planejament i projectes urbans» per una banda, és a dir, establir nous «criteris a tenir en compte a partir d'ara». A més, el pla també ha d'acabar indicant «deu punts de la ciutat on es podria concretar alguna acció». Un projecte que compta amb un pressupost de licitació de prop de 10.000 euros. Ha d'acabar servint, exposa la regidora d'Urbanisme, per establir la manera com es projectarà i executarà l'urbanisme a Reus de cara al futur.

Multitudinària manifestació del 25-N contra la violència masclista a Tarragona
Les concentracions a Tarragona  per rebutjar la violència masclista han tornat a reivindicar-se | Àngel Ullate

En clau més de present, posa d'exemple de concepció feminista i de ciutat reproductiva el programa Un parc una escola. Permet que els centres escolars de la ciutat puguin fer ús, durant l'horari lectiu, dels parcs, places i jardins que tinguin al voltant. S'ha posat en marxa com una mesura per reduir l'aglomeració d'alumnes dins de les escoles arran de la pandèmia, però regidoria i equips directius confien que es mantingui.

«El que estem fent és mirar-nos els nens i fer servir els espais per als nens, i això és feminista», resumeix Berasategui. «Ho és per definició i és un èxit», sentencia. Es refereix no només al programa, sinó al fet que serveixi d'exemple. I raona que «puc entendre que ara està a l'agenda pública, però l'èxit és que hi hagi accions que no s'hagin d'explicar des del concepte del feminisme sinó que és fer-ho».

Parades intermèdies d'autobús o enderrocar les barreres més físiques

Al plenari reusenc, la concepció feminista i la de la visió de gènere s'hi han debatut i mencionat en més d'una ocasió. Marta Llorens, portaveu de la CUP, coincideix que la perspectiva feminista significa «posar la vida i les persones al centre». Considera, de fet, que implica també «tombar les barreres arquitectòniques» com poden ser les voreres estretes.

Un altre exemple pràctic, apunta, seria habilitar l'opció que les usuàries dels busos interurbans poguessin demanar una parada intermèdia. La moció al respecte que van presentar al plenari, recorden, es va aprovar durant el mandat passat, fa dos anys, però no s'ha posat en pràctica. Llorens reivindica fins i tot ampliar-ho per flexibilitzar els recorreguts de les línies de bus dins de cert marge de maniobra; «prioritzes la proximitat al teu domicili i a més hi ha moltes més persones usuàries que utilitzen el transport públic perquè els facilita molt més la vida».


Comentaris