Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

PRECAUCIÓ

Bandera vermella en 12 platges de la costa tarragonina

ONADA DE CALOR

Primers rècords de calor a Catalunya en un episodi que es preveu històric

300 anys dels Mossos d'Esquadra: una tesi de la URV reescriu la història

David Hidalgo, nou doctor en Història per la Rovira i Virgili, ha aconseguit datar el naixement oficial del cos: el 21 d'abril de 1719
Imatge d'arxiu dels Mossos d'Esquadra | Mossos d'Esquadra

 

David Hidalgo és caporal al grup del servei històric dels Mossos d'Esquadra, té 39 anys i es defineix com «aficionat a la història» des que té ús de raó. És graduat en Dret i en Administració d'Empreses i té un màster en criminologia. Des de fa unes setmanes és també doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi sobre els orígens dels Mossos, que ha obtingut la màxima puntuació amb una menció 'cum laude', documenta i reescriu la història del cos. «Els Mossos d'Esquadra es creen el dia 21 d'abril de 1719», demostra. Aquest diumenge fan, per tant, tres-cents anys d'història.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Hidalgo, natural de Barcelona, va arribar a la URV per recomanació. Més concretament, va arribar al catedràtic Josep Sànchez-Cervelló. «Li vaig demanar que em fes de tutor per a la meva tesi doctoral: un estudi sobre els orígens del cos de Mossos», explica. «Partia de la base d'uns indicis molt rellevants que podien trencar la historiografia existent sobre el naixement dels Mossos d'Esquadra», comenta Hidalgo en declaracions a TarragonaDigital.com. Així va començar un període de «quatre anys de feina i documentació», recorda.

 

David Hidalgo,4 anys de recerca per documentar els orígens dels Mossos d'Esquadra

David Hidalgo és l'autor de la tesi doctoral que documenta el naixement dels Mossos | Cedida

 

Aquest 21 d'abril, fa 300 anys que van néixer com a tal els Mossos d'Esquadra, però això no vol dir que la seva història sigui ininterrompuda. Al contrari. «En aquests tres segles, el cos ha patit dues dissolucions, més enllà de moltíssims períodes de dificultats», matisa el nou doctor en Història per la URV. La primera dissolució, en temps de la I República. La segona, arran de la derrota republicana a la Guerra Civil. «La meva tesi incorpora documentació inèdita arran de fer molta recerca en els grans arxius històrics», explica Hidalgo.

 

El naixement del cos s'emmarca en un context bèl·lic, dins el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança. Poc després de vèncer en la Guerra de Successió —la dels cèlebres segadors del 1714—, el rei espanyol Felip V s'havia abocat a reconquerir territoris italians que havien format part de l'antic Imperi. Això incomplia els acords pacífics i territorials del Tractat d'Utrecht i donava inici a un nou context de guerra imminent. «Amb l'exèrcit espanyol lluitant a Itàlia, el territori català afrontava aquest nou escenari completament desprotegit», assenyala l'autor de la tesi.

 

La tesi desmunta els grans mites: ni els Mossos neixen a Valls, ni ho fan el 1714

En aquest context, l'amenaça d'atac per part d'exèrcits estrangers cap a territoris espanyols era màxima. «França estava a punt d'envair Catalunya», recorda David Hidalgo, sense obviar que la terra tampoc estava exempta d'una segona amenaça, més casolana i desorganitzada: «els bandolers armats en defensa de la monarquia dels Àustria —que acabava de ser rellevada per Felip V, el primer Borbó— i que es dispersaven arreu del territori». És aquí quan convergeixen els elements i s'origina l'embrió dels futurs Mossos d'Esquadra.

 

Els primers Mossos tenien poc a veure amb la imatge actual del cos | Cedida

 

Des dels interessos del control borbònic, «calia articular un projecte per aturar l'avenç de l'exèrcit francès i alhora frenar els bandolers del territori», sintetitza Hidalgo. En conseqüència, el febrer del 1719 s'organitzen un total de vuit companyies —amb una quarantena d'homes cadascuna— a Vic per contenir l'amenaça i donar temps a l'exèrcit espanyol a tornar i presentar batalla. Aquesta estructura embrionària és el mirall on poc després s'articularà la formació del cos de Mossos.

 

«La tesi desmunta un altre tòpic: el de la fragilitat i feblesa d'aquestes primeres esquadres»

De forma progressiva, i atesa la necessitat de cada moment, es van anar constituint noves esquadres pel territori català fins a arribar a superar les 90 durant la guerra. «La tesi aconsegueix desmuntar un altre tòpic: el de la fragilitat i feblesa d'aquestes esquadres», destaca l'autor. «Eren molt efectives en lluita, i en absolut van ser desarmades amb facilitat tal com molts pensen», documenta. Només 26 d'aquestes esquadres van ser derrotades, menys d'un 30% del total. «I van ser les més petites. En els casos d'esquadres grans, amb molts homes, no consta que cap fos derrotada», subratlla.

 

Hidalgo assevera que «és durant el transcurs d'aquesta guerra quan comença a caminar el projecte de crear una policia d'origen civil, formada per gent del poble i no de l'exèrcit». La petició es va traslladar a Madrid, i la resposta va ser positiva. «En un document de quatre línies, des de la capital s'autoritza la petició de configurar una policia remunerada de 'paisanos armados' seguint el model engegat a Vic», confirma. La data d'aquesta autorització, d'aquesta resposta afirmativa, és el 21 d'abril del 1719. El fet fundacional dels Mossos.

 

Els Mossos de 1719: professionals remunerats amb reglament i jerarquia, però sense uniforme

El grup del servei històric dels Mossos recull objectes històrics de gran valor | Cedida

 

I com eren, aquests primers Mossos d'Esquadra? «Era un cos policial d'origen civil, però amb una sèrie de característiques pròpies que, de fet, encara es mantenen», assegura l'autor de la tesi. «Eren professionals remunerats, amb dependència judicial i amb un reglament intern aprovat poc després, el 8 de juny», matisa. «Estem parlant d'un cos on ja hi havia una jerarquia marcada i amb una forta interrelació entre les diferents esquadres», afegeix David Hidalgo.

 

Algunes tesis ubiquen el naixement dels Mossos en unes milícies populars borbòniques el 1714, però, tal com han fet abans diversos historiadors, l'autor de la tesi es desmarca a l'hora d'establir una relació directa. Sobre el mite de Valls, és igual de contundent. «Va ser una maniobra de publicitat, un segle després, per evitar la dissolució del cos», explica.

 

El mite dels Mossos de Valls: «una maniobra de publicitat»

Un dels grans punts de la tesi d'Hidalgo és trencar el mite volàtil que ubica els primers Mossos a Valls pels volts del 1690. «Aquesta idea surt d'un llibre de l'any 1859 encarregat pel cap dels Mossos d'Esquadra del moment», assevera, amb la intenció de desvincular el cos del seu origen borbònic real. «Volia evitar la dissolució del cos amb l'arribada de la I República espanyola, perquè aquest origen generava un fort rebuig republicà cap al cos», afegeix. Amb aquesta modificació i falsa atribució d'un nou naixement dels Mossos, el cap de l'època pretenia garantir la seva supervivència quan arribés la I República pocs anys després. No ho va aconseguir.

 

Entre els objectes exposats al grup de servei històric, un barret de l'època | Cedida

 

Certament, els Mossos van ser dissolts el 1868 i no van recuperar-se fins al 1874, tot i que es van reduir a una presència molt limitada fins a la Guerra Civil, on es van posicionar del costat de la Generalitat republicana. Amb la victòria del bàndol franquista el 1939, es va abolir de nou el cos de Mossos, fins al 1952. «El president de la Diputació de Barcelona va convèncer Franco del valor històric dels Mossos per reinstaurar el cos», resol. Va ser, doncs, el primer cos policial reinstaurat al franquisme.

 

Del franquisme a l'actualitat: un desplegament progressiu

«En aquell moment dels anys 50, se li van encomanar unes feines simbòliques de vigilància, molt limitades», reflexiona Hidalgo. Les competències es van anar incrementant de forma gradual fins que el 1983 es va recuperar oficialment els Mossos com a Policia de la Generalitat, arrelada a la nova gestió autonòmica de Catalunya. Des d'aquell moment, el desplegament és progressiu: escoles de formació, les primeres dones Mosso d'Esquadra, competències territorials més enllà de Barcelona, trànsit... el desplegament al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre no es fa efectiu fins al 2008.

 

Una tesi doctoral a la Rovira i Virgili documenta el camí històric dels Mossos embrionaris del 1719 fins a l'actualitat. Reivindica el valor de les arrels i posa de manifest que, d'acord a la documentació inèdita afegida i al valor històric de la recerca, «probablement els Mossos d'Esquadra són la policia d'origen civil més antiga del món». Aquest diumenge, 21 d'abril, el cos policial pot bufar tres-centes espelmes gràcies a una amplíssima recerca que compta amb el segell de la universitat pública de Tarragona.

 

La tesi doctoral de David Hidalgo, tutoritzada per la URV | Cedida

 

També et pot interessar

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

📸 L'actualitat de Tarragona en imatges! Segueix-nos a Instagram

Comentaris