Imatge virtual del projecte de l'estació intermodal al sud de l'aeroport de Reus

El Senat reclama al govern central l'estació intermodal de l'Aeroport de Reus

Una moció aprovada gairebé per unanimitat reclama fer els estudis previs, necessaris per redactar el projecte

El Senat ha aprovat una moció que reclama al govern central començar els tràmits de l'estació intermodal, al sud de l'aeroport de Reus. L'havia presentat JxC a la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i hi han votat a favor tots els grups menys el PP, que s'ha abstingut.

El text demana, concretament, fer l'estudi de demanda i el de viabilitat socioeconòmica. També vol que el govern central estudiï el seu encaix a la xarxa ferroviària. Passats tots aquests processos previs és quan s'hauria de redactar el projecte definitiu de l'estació.

La primera reacció pública ha estat la de la Cambra de Comerç de Reus per boca del seu president, Jordi Just. La institució fa molts anys que la considera una prioritat i una inversió pendent. «Si tenim en compte que el projecte ha dormit en l’oblit durant molts anys, queda clar que hem aconseguit tornar a situar-lo a la primera pàgina de l’actualitat».

Un èxit, segons Just, que s'ha assolit «amb la complicitat de totes les realitats del territori». La veu com una estació «cabdal» per l'aeroport, però també per la mobilitat quotidiana de l'àrea metropolitana de Tarragona. De fet confia que, als pròxims pressupostos estatals, s'inclogui una partida per fer els estudis; «ho tenim a tocar», assegura.

Des de la Cambra afirmen que les pròximes setmanes engegaran una ronda de reunions. Les trobades seran amb tots els grups polítics al Congrés i al Senat per començar a treballar les seves propostes per a l'estació intermodal.

Una reivindicació històrica

L'estació intermodal fa anys que és un dels cavalls de batalla a la regió. Especialment per part de la Cambra de Comerç de Reus, que la considera un dels molts deures pendents de l'Estat a la zona. No s'han cansat de recordar que la infraestructura està prevista, pressupostada i que en van arribar a començar les obres.

Durant les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, de fet, van preguntar per la qüestió a tots els partits. Potser per tractar-se d'una campanya electoral, la majoria de candidats la van considerar una prioritat. Així ho va fer Albert Batet, de JxC, i Raquel Sans, d'ERC, criticant que l'Estat la tingués «desada al calaix».

També Matías Alonso, de Cs, o Marc Arza, del PDECat, que reclamava recuperar un front territorial clar al respecte. Jordi Jordan, d'En Comú Podem, es va comprometre a reprendre el projecte. El volia impulsar no només com la connexió amb l'aeroport del Prat i Barcelona, sinó també com un node de connexió amb rodalies.

Menys clara va ser Rosa Maria Ibarra, candidata del PSC. Amb una declaració més ambigua no la va descartar, però tampoc li va donar la prioritat que reclama la Cambra de Comerç. Més recentment, una conferència organitzada per la institució reusenca volia reivindicar-la de nou.

Alguns dels ponents, però, van exposar per què no la veien com una prioritat, ni tan sols com una necessitat. Principalment perquè no resoldria problemes com la manca de connectivitat interna al territori. Tampoc està clar que servís per convertir l'Aeroport de Reus en l'anomenada quarta pista del Prat.

Enrere han quedat les mostres públiques de front comú en matèria d'infraestructures. Fos entre Reus i Tarragona, o amb la implicació d'altres municipis de l'àrea metropolitana. Pel que fa a l'Estat, l'any 2018 es va descartar de nou el projecte. L'any passat, en canvi, es tornava a parlar de l'estudi de demanda per part d'Adif.