El temporal Glòria va provocar a començaments de 2020 estralls en tota la costa tarragonina.

Tarragona, 2020: les desgràcies no venen mai soles

La irrupció de la pandèmia de Covid-19 ha centralitzat l'actualitat de la regió tarragonina d'enguany, que va començar amb una gran concentració d'incidents. Malgrat tot, 2020 també ens deixa aspectes remarcables en positiu

Un resum de l'actualitat de l'any 2020 ha de passar necessàriament pel sotrac incomparable de la pandèmia de Covid-19 que ha posat la humanitat i la seva manera de viure contra les cordes. Això és així fins i tot a Tarragona  on, malgrat no haver estat una regió de Catalunya ni d'Espanya ni d'Europa amb més els nivells més alts d'infecció, ha patit les greus repercussions de la crisi econòmica que ha representat, en sectors especialment sensibles a la nostra demarcació com el turisme i els serveis.

Però malgrat que el coronavirus ho tapa tot, ha estat un any en què han passat més coses, la majoria tampoc agradables d'explicar. Explosions industrials, catàstrofes naturals o els recurrents dèficits d'infraestructures han acompanyat la Covid-19 en la singladura de 2020. També, encara que costi més de veure, hem tingut alguna alegria com la commemoració dels 20 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial, la capitalitat cultural del Vendrell  o els petits avenços de projectes urbanístics importants per a la regió com Ten Brinke o la ZAL del Port de Tarragona.

Almenys, el 2020 ha tingut la deferència de concentrar el gruix de desgràcies al començament, de manera que es pot afirmar sense por d'equivocar-se que l'any ha anat clarament a millor. Fins al punt que la grossa de la loteria de Nadal ha tocat a Reus, a Riudecols i a Bonavista.

Gener negre, també en infraestructures

Alguna cosa ja feia pensar que no seria un any de grans satisfaccions quan Tarragona va encadenar només al gener tres notícies d'abast inusual. La primera setmana de 2020, vam viure el desmantellament anunciat de la via del tren de la costa, una discutida decisió emmarcada en la programació del Corredor Mediterrani que deixava un altre cop els interessos tarragonins en segon terme. Amb aquesta posada en funcionament del tercer fil ferroviari, Tarragona hauria de comptar amb un millor accés a l'Alta Velocitat i la nova estació de Cambrils centralitzar el nou nus de comunicacions.

Pla general de membres de la plataforma 'Prou! AP-7 Gratuïta Ja!' en l'acció a l'accés de l'autopista AP-7 de Salou
El moviment per l'alliberament de l'AP-7 celebra que faltin 365 dies per la gratuïtat i rebutja la vinyeta | ACN

A la pràctica, Salou ha vist com perdia la seva estació urbana i la ciutat de Tarragona es queixa que les mercaderies continuen circulant per la línia de la costa. El projecte del tramvia del Camp de Tarragona que havia de fer servir l'antic traçat ha quedat mig oblidat en algun calaix. Per la banda positiva, 2020 també ha suposat l'obertura dels peatges de l'AP-7 Sud al pas per la província, fet que ha repercutit en les butxaques de no poques empreses i particulars de la demarcació. 2021 veurà l'obertura del tram nord fins a la Jonquera i, una possible tornada del pagament, si Foment  decideix tornar a efectuar una concessió privada.

IQOXE, l'accident inexplicable

Només una setmana més tard, el catorze de gener, s'origina al polígon sud de Tarragona una mala reacció química i una deflagració posterior s'estèn fins a un tanc d'òxid d'etilè contigu, que rebenta i projecta metralla a gran velocitat. Una planxa de metall del reactor va volar més de dos quilòmetres, posant fi a la la vida d'un veí de Torreforta, a banda de les dues víctimes mortals i diversos ferits que va deixar l'accident a la planta d'IQOXE a la Canonja. Sembla descartat que l'explosió comportés un núvol tòxic, però les implicacions en la confiança dels habitants de la regió han comportat seqüeles socials i polítiques greus.

Explosió IQOXE Discover
Explosió a IQOXE el 14 de gener   | Àngel Ullate

Un accident inesperat, inexplicable, que va posar en alerta tot el conjunt de la població tarragonina, que es va començar a preguntar si viure al costat de la indústria petroquímica era segur. El cas, gairebé un any més tard, encara es troba pendent de la resolució de les investigacions parlamentària i judicial, però ja ha provocat diversos moviments: una gran manifestació el 19 de febrer per exigir respostes i mesures de prevenció més estrictes, una reforma del PLASEQTA  que recentralitza les competències de Protecció Civil a Tarragona —després de les crítiques per una resposta lenta i ineficaç—, una topada entre l'alcalde Ricomà i el conseller d'Interior Miquel Sàmper pel retard en la implantació de les noves mesures o el reforç a IQOXE de la seguretat a la planta i la renovació dels responsables. Unes responsabilitats que encara s'hauran d'acabar de dirimir el 2021.

Glòria s'acarnissa al Delta de l'Ebre

Encara amb el record dels aiguats de la tardor de 2019, que van assolar molts punts de la Costa Daurada o de la Conca de Barberà, a finals de gener una altra llevantada colpejava amb duresa el litoral tarragoní. El temporal Glòria va escombrar les platges des de Calafell a Alcanar, deixant imatges de devastació al seu pas: arbres caiguts, desbordament de lleres, talls en els subministraments i fins i tot una estesa de tonyines vermelles als passejos marítims de l'Hospitalet o l'Ametlla.

El paisatge desolador a les Terres de l'Ebre després dels aiguats.
El paisatge desolador a les Terres de l'Ebre després dels aiguats. | Àngel Ullate

Qui se'n va endur la pitjor part, però, va ser el Delta de l'Ebre. Afectacions milionàries per sectors claus de l'economia deltaica com els arrossars i les muscleres, que s'han pogut anar recuperant a poc a poc en transcurs de l'any. I greus repercussions mediambientals i paisatgístiques: la Barra del Trabucador va literalment desaparèixer engolida pel mar. Circumstàncies que l'evolució del canvi climàtic feia preveure però que han deixat un rastre de desolació i preocupació pel futur immediat del Parc Natural.

La primavera del virus

I quan semblava que res podia anar a pitjor, amb la primavera va arribar la Covid-19. Se n'ha escrit molt —potser massa— però farem un resum de dates clau. El 10 de març es detecta el primer infectat a Tarragona. El 14 del mateix mes, davant de la incredulitat general, Pedro Sánchez anunciava l'estat d'alarma. El 16 de març teníem el primer mort tarragoní. En un abril molt plujós, la regió i el país coneixien la duresa del confinament, encara amb confiança amb què les autoritats sanitàries sabien el que es feien i amb el desconeixement generalitzat de la malaltia. El coronavirus canvia la vida de tothom i enceta un període de crisi i incertesa sanitària i econòmica.

Un virus que va causar estralls a les residències geriàtriques tarragonines, de Falset a Valls passant per Tarragona i Reus. La capital del Baix Camp seria també un dels principals focus de risc d'infecció a l'onada de l'estiu, després d'haver relaxat les mesures de prevenció amb una desescalada precipitada pels volts de Sant Joan. El 2020 s'acaba tot i l'arribada de les primeres vacunes, amb el temor d'un nou rebrot de les infeccions producte d'un altre relaxament per les festes nadalenques.

Imatge de Lourdes Juliá, treballadora de la residència de la Mercè de Tarragona, rebent la vacuna contra la Covid-19
Una treballadora de la residència de la Mercè de Tarragona rebent la vacuna contra la Covid-19 | Laia Solanellas

A banda de les conseqüències per a la salut, però, la pandèmia també deixarà seqüeles importants en l'economia tarragonina. El turisme de la Costa Daurada ha registrat l'any amb pitjors xifres de la seva història, un emplaçament cabdal per a la regió com és Port Aventura no ha pogut obrir amb normalitat i la temporada hotelera es va donar per perduda a mig estiu.

El sector de la restauració també ha estat fortament afectat, obligat a tancar en molts casos, reclamant ajudes que han costat d'arribar per part de les administracions públiques i generant un gran malestar en una activitat econòmica que ha pagat bona part dels plats trencats de la reducció de la interacció pública i la vida al carrer. Un altre sector que també s'ha vist molt perjudicat és el cultural, amb la suspensió generalitzada de concerts o teatre o qualsevol esdeveniment amb públic.

Els grans projectes, una de freda i unes quantes de calentes

El coronavirus no ha pogut aturar tanmateix els grans projectes de futur de la regió. És cert que el que no ha pogut fer la pandèmia sí que ha pogut la justícia. És el cas, per exemple, del gran fracàs urbanístic que ens deixa 2020: Hard Rock. El complex, que arrossega problemes de fa anys, semblava entrar en la fase final de definició. Una sentència del TSJC  de l'octubre, però, deixava molt tocat el futur de la instal·lació. El jutge feia cas a les al·legacions que indicaven que no es complia els requisits de zones verdes marcats per la llei urbanística i destacava la proximitat de la indústria química. Malgrat que el conseller de Territori va assegurar que se solucionaria, el cert és que el projecte s'ha tornat a paralitzar tot i l'adquisició per part de la Generalitat dels terrenys de CaixaBank. Un altre episodi més d'un equipament promès que no acaba de fer-se mai realitat.

Plànol amb els usos del CRT de Vila-seca i Salou
Plànol amb els usos del CRT de Vila-seca i Salou | ACN

A la banda contrària, dues bones notícies. L'anul·lació judicial del POUM de Tarragona salvava el PP-10 i els projectes engegats com el de Ten Brinke. Una àrea comercial, la del fracassat intent de portar IKEA, que tira endavant amb la signatura de les escriptures i les primeres obres. I una altra construcció que ha arrencat aquest 2020 és el ZAL, la zona logística del Port de Tarragona que ampliarà la capacitat operativa de la institució cap a La Pineda, i que pot suposar en molt poc temps un gran salt qualitatiu per a la regió.

2020 també ha estat l'any en què la ciutat de Reus ha perdut definitivament el control de l'Hospital de Sant Joan, del tancament de la històrica fàbrica Saint Gobain a l'Arboç, amb tot un seguit de protestes que van posar el Baix Penedès en peu de guerra al setembre o de la revolta contra la instal·lació de nous parcs eòlics a la Tarragona interior. Potser l'únic que deixarà un regust més positiu és l'aposta de la Química per la tecnologia de l'hidrogen i un any sense incidents destacables a les nostres nuclears.

Cultura i esport, a remolc

Han estat les germanetes pobres de 2020. L'activitat esportiva va sofrir l'aturada radical dels calendaris al març, i s'ha hagut d'anar refent a poc. L'esport amateur ha continuat amb restriccions —n'hi ha que no han tornat—, i les competicions professionals s'han reprès sense públic i amb una sensació d'estranyesa general. No hem tingut cap gran èxit esportiu tarragoní, i sí que hem certificat la defunció als despatxos d'un club històric com el CF Reus Deportiu.

En el camp de la cultura, alguna alegria més, però sense tirar coets. Els grans festivals com el de Cambrils s'han suspès i un de nou que havia de tenir com a escenari el Camp de Mart va durar dos dies. Els teatres han passat la major part de l'any tancats i quan han obert ha hagut de ser amb fortes restriccions d'aforament. El sector cultural i artístic s'ha hagut d'abocar a la virtualitat i a les interaccions a distància.

Presentació de l'exposició del Vendrell.
'El Vendrell, l'època daurada' clou l'any de la capitalitat catalana. | BP Diari

Ha estat, però, l'any de la capitalitat cultural catalana del Vendrell, i s'ha pogut celebrar —adaptats— gran part dels actes programats, amb èxit destacable. S'ha commemorat l'Any de l'escriptor Joan Perucho i el del músic vallenc Robert Gerhard, també amb un seguiment per internet remarcable. Finalment, el 2020 també s'han celebrat els 20 anys de Tarraco com a Patrimoni Mundial, amb satisfacció generalitzada però amb uns actes deslluïts, que es van fer a Barcelona.