Pal obert de l'acte en defensa dels menors desparareguts de manera forçosa a Catalunya

Tarragona arrossega 21 casos no resolts de nadons robats des dels inicis de la dictadura franquista

Totes les denúncies han quedat arxivades | La nova llei el bolcarà a «buscar on són» els infants que mai van ser enterrats

Tarragona encara arrossega un total de 21 denúncies no resoltes relacionades amb l'escàndol dels  nadons robats des dels inicis de la dictadura franquista. Ha ha recordat aquesta setmana Neus Roig, presidenta de l'Observatori de Desaparicions Forçades de Menors, en un acte impulsat per Esquerra Republicana arran de l'aprovació d'una  llei històrica al Parlament que, ara fa dues setmanes, marca un precedent en la lluita per la memòria en un dels casos més foscos i polèmics de bona part del segle XX.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

L'Observatori, que va néixer i encara es manté sota el paraigua de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aspira a documentar  i ressuscitar tots els casos possibles en un escàndol marcat per dècades de silencis, d'opacitat i de dubtes sense resoldre. Roig ha recordat que «totes les denúncies  presentades han estat arxivades» i posa el focus en què «nou dels casos fan referència a nadons que no estan enterrats  i que, oficialment, o van néixer morts o van morir abans de les primeres 24 hores», fet que fa encentre totes les alarmes d'un possible robatori.

Totes les denúncies sobre possibles nadons robats a Tarragona han quedat arxivades

«Ara, amb la nova legislació, podrem buscar on són aquests nous nadons que consten desapareguts o qui els té registrats com a fills o filles propis», ha destacat Roig. La llei també obligarà a estudiar d'ofici a les mares que van parir per primer cop amb més de 50 anys d'edat, una dada que per a la presidenta «és molt important» a l'hora d'intentar traçar el camí de què va passar i quins patrons  se seguien en aquests casos de menors desapareguts a la força, probablement robats, durant dècades.

La diputada republicana Raquel Sans, una de les grans impulsores de la legislació, ha recordat que «la situació actual és que milers d'afectats encara es veuen obligats a viure en el neguit i el patiment  i són incapaços d'avançar en la cerca dels seus familiars». A Catalunya hi ha centenars de denúncies  presentades per aquests robatoris de nadons, una pràctica que es va començar a practicar durant la dècada dels anys '30 i que es va allargar fins ben acabada la transició, a la dècada dels '90.

«Volem anar a l’arrel d’un fenomen que té l’origen en la repressió feixista i que aquesta transició modèlica que ens han volgut vendre ha invisibilitzat i ha amagat sota la catifa de les  vergonyes», ha defensat la diputada, qui ha presentat a Tarragona la nova llei com un acte «de justícia i de reparació  democràtica». Cal recordar que els 21 casos denunciats a les comarques de Tarragona  són només la punta de l'iceberg d'una realitat on la immensa majoria de casos sospitosos va quedar sepultada pel silenci  més cruel.