Una nena agafa una mascareta amb la mà

Els psicòlegs destaquen el paper dels mestres per ajudar «a gestionar la incertesa de la tornada a l'escola»

S'han donat casos d'episodis d'insomni a atacs de ràbia

Es compleixen dues setmanes de la tornada a l'escola que havia de suposar la fi del món i, de moment, l'apocalipsi no acaba d'arribar. Això sí, a les comarques de Tarragona hi ha 54 escoles tarragonines afectades i gairebé un centenar de grups escolars confinats. Les xifres són de finals de setembre  i no representen un percentatge massa significatiu.

Així doncs, si s'ha superat la pilota de partit que suposava la reobertura dels centres educatius, cal preguntar-se com ha anat pels nens i nenes aquesta tornada a la seva rutina després de mig any de parèntesi. Sabem que els pares i mares encara lluiten per reduir la ràtio i altres mesures de seguretat sanitària. Una reclamació, davant l'administració competent, que compta amb el suport del professorat.

Ara bé, com han viscut la tornada al col·legi els infants que en sis mesos han tingut una relació a distància amb l'escola, en el millor dels casos, o que fa mig any que no s'apropen a un llibre? És massa aviat per extreure'n titulars cridaners però la casuística comença a ser variada.

 

D'episodis d'insomni a atacs de ràbia

El sondeig en els entorns educatius indica que la tornada, en aquestes condicions, se li està fent una mica costa amunt a la canalla. Hi ha nens i nenes, de poc menys de 10 anys, que han patit episodis d'insomni. No entenen res de la nova normalitat de la seva escola i tampoc els hi agrada. D'altres expressen el seu desencís per com ha canviat el port segur que per ells és el col·legi amb atacs de ràbia. N'hi ha que han mirat d'ajustar-se al canvi, a tornar a la rutina, amb un comportament millorable a classe, posant-li les coses una mica més difícils als mestres. I n'hi ha que ho porten francament bé.

Tot plegat no indica cap problema greu, encara, però si demostra que els infants viuen aquesta situació amb pors molt semblants a les dels adults, sobretot la por a la incertesa com, per exemple, no saber quant temps més duraran aquestes mesures que hi ha ara a la seva escola. Per Eva Llatser, presidenta de la delegació de Tarragona del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, la clau està en el fet que «potser pensaven que tornarien al mateix» i això, dues setmanes després d'haver obert les portes de l'infern, segons els apocalíptics, queda clar que no s'ha esdevingut.

 

«El professor que li toca als nens també ajuda al fet que l'infant ho porti millor»

Llatser, en conversa amb TarragonaDigital, posa sobre la taula un seguit d'idees que, fins i tot, poden funcionar com a recomanacions: «L'actitud dels pares influeix en els infants, els pares poden transmetre preocupació i angoixa»; «Cal escoltar els dubtes dels nens, sobre les seves expectatives i els seus interessos, però des del seu punt de vista, des del punt de vista dels nens».

Davant d'aquest panorama, davant de la incertesa, «un dels pitjors elements que gestionem els éssers humans», la presidenta de la delegació de Tarragona del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya recomana «anar explicant als nens el que els hi anirà venint» i no només posa l'accent als pares, «que poden transmetre la seva angoixa als nens», sinó que remarca la importància del paper dels mestres:«El professor que els hi toca també ajuda al fet que l'infant ho porti millor. Hi ha molts mestres que enfronten aquesta situació amb por».


Comentaris