Urbanitzacions sense acabar: el problema urbanístic «més important de Catalunya»

Veïns de Planes del Rei (Pratdip) impulsen un front comú d'àmbit català | Tarragona acumula més d'un cenentar d'urbanitzacions sense recepcionar
El manteniment de carrers és un dels dèficits més comuns a les urbanitzacions no recepcionades | Jordi Olària Gras

 

A Catalunya hi ha, segons els registres de la Generalitat de Catalunya, 1.430 urbanitzacions i poc més de la meitat estan inacabades des de fa dècades. Aquesta situació suposa «el problema urbanístic més complex i més important que tenim a Catalunya» segons el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori del Govern Agustí Serra. L'origen de tot plegat són les promocions engegades als anys 60 i 70 i que, tal com fa anys que reivindiquen els seus habitants, no formen part estricta de les competències del seu Ajuntament.

 

En el cas de l'àrea metropolitana de Tarragona, són més d'un centenar les urbanitzacions que es troben en aquesta situació, principalment situades al litoral i prelitoral. Des d'aquí, de fet, neix la iniciativa de fer un front comú d'àmbit català per pressionar Ajuntaments i Generalitat perquè busquin situacions a un problema que fa mig segle que dura i que es repeteix arreu del país.

 

Entrada de Planes del Rei, urbanització de Pratdip | Jordi Olària Gras

 

Planes del Rei, impulsora d'un front comú

Des de la urbanització de Planes del Rei, al municipi de Pratdip, impulsen un front comú de veïns d'urbanitzacions en aquesta situació. La iniciativa sorgeix després de dècades de reclamar a l'Ajuntament i a la Generalitat de manera individual, primer personalment, i des de l'any 2015 també com a formació política. Els seus dos regidors conformen l'única oposició municipal.

 

Consideren que la problemàtica és prou estesa arreu de Catalunya, sovint amb força trets en comú, i és per això que volen fer més força teixint aliances amb altres urbanitzacions. Ja han començat a posar-se en contacte amb més d'una trentena de nuclis d'arreu del país, traslladant-s'hi i, en alguns casos, participant de les seves mobilitzacions.

 

No donen per bones les dades de la Generalitat i apugen fins a 1.700 les urbanitzacions que hi ha per recepcionar a Catalunya. Comptant també les que s'han regularitzat al llarg dels anys, quantifiquen entre el milió i mig i els dos milions el nombre de catalans que viuen en urbanitzacions.

 

Fa més de dos anys que no es duu a terme cap manteniment a la instal·lació elèctrica | Jordi Olària Gras

 

Més de dos anys sense enllumenat ni depuradora

Tal com es va fer ressò TarragonaDigital, a Planes del Rei fa més de dos anys que no tenen ni enllumenat públic ni depuradora, un equipament pioner a Catalunya perquè van ser els veïns d'una urbanització i no una administració qui va pagar la inversió. Consideren que l'Ajuntament es desentén d'un problema que pateixen veïns del municipi, i que només se'ls té en compte quan beneficia el consistori.

 

Afirmen que s'han cobrat subvencions des de l'Ajuntament per fer el projecte de reparcel·lació necessari per recepcionar la urbanització, però que no es va redactar de manera correcta i va quedar aturat. Critiquen la manca d'inversió del consistori a les urbanitzacions tenint en compte el repartiment demogràfic. Quantifiquen en 215 el nombre de cases que hi ha al nucli del poble, moltes menys que les 428 de Planes del Rei, apunten. El municipi el completen els 35 habitatges de Santa Marina i els 28 de Les Sorts.

 

En la mateixa línia es mostren en relació amb les subvencions rebudes, que s'atorguen des d'administracions superiors en funció de la població de cada municipi. En aquest cas, «es demanen per a 750 habitants i s'inverteixen en 215 cases». El cas de la Central Nuclear, l'argument és el mateix. Apunten que és només per la ubicació de Planes del Rei que Pratdip cobra de la instal·lació energètica, «uns 340.000 euros l'any».

 

Pel que fa a les taxes i impostos, situen en 560.000 euros anuals el que els habitants de Planes aporten als comptes municipals de Pratdip. Per tot plegat, etziben, «entre el 55% i el 60% del pressupost de Pratdip ve de fora del nucli del poble».

 

Carrers sense asfaltar es repeteixen a moltes de les urbanitzacions pendents d'arreu del país | Jordi Olària Gras

 

La nova Llei de Territori ha de trobar-hi solucions

Agustí Serra, secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, apunta que s'està treballant una nova Llei de Territori que permeti trobar solucions al gruix de les problemàtiques actuals. A grans trets, planteja adaptar els estàndards urbanístics a les característiques de les urbanitzacions. Xifra en 730 les urbanitzacions que «no estan recepcionades perquè els manca algun dels requisits necessaris per poder-se recepcionar segons fixa la legislació urbanística vigent».

 

El cas és que la normativa estableix que els estàndards d'urbanisme per a les urbanitzacions són els mateixos que per a qualsevol trama urbana. La hipòtesi de treball és que, tenint en compte la baixa densitat de població de les urbanitzacions, aquests requisits es poden ajustar per fer-los més assequibles perquè, finalment, qui els ha d'assumir són els propietaris de les parcel·les.

 

El segon objectiu que persegueix la Generalitat, i que ja ha començat a posar en marxa, és «que a Catalunya no es torni a reproduir mai més aquest model urbanístic insostenible i impropi dels actuals temps», sentencia Agustí Serra. El que es fa, per tant, és blindar diferents territoris catalans on hi havia previsió de construir noves urbanitzacions perquè no s'executin. «El que estem fent és esborrar, fer desaparèixer dels planejaments urbanístics sòls planificats no desenvolupats amb aquest model que anomenem urbanització», clarifica.

 

 

 

Més d'un centenar, a Tarragona

A l'àrea de Tarragona s'acumula més d'un centenar d'aquestes urbanitzacions. En concret són 119 els nuclis que, segons les dades de la Generalitat, es troben sense recepcionar per part dels seus Ajuntaments. Les 256 urbanitzacions totals que hi ha a la regió es reparteixen en 53 municipis diferents, majoritàriament concentrats al Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

 

Al Baix Camp s'hi concentren 38 urbanitzacions pendents, on destaquen les 10 de Mont-roig del Camp o les 7 d'Alforja. La segueix la comarca de l'Alt Camp, amb 31 nuclis en aquesta situació i el Tarragonès, on al Baix Gaià hi ha el Catllar, amb 16 urbanitzacions amb aquestes característiques. Tanquen el rànquing el Baix Penedès, que tot i ser la tercera comarca amb més nuclis disgregats, la gran majoria s'han regularitzat; en resten 19. La Conca de Barberà, amb només tres urbanitzacions en tota la comarca, només en resta una Seguer, a Pontils, per recepcionar.

 

Mas Borràs és una de les urbanitzacions que s'ha sumat al front comú | BP Diari

 

Urbanitzacions del Penedès se sumen al front comú

El Baix Penedès és una de les comarques amb més urbanitzacions de Tarragona, un total de 63. D’aquestes, la majoria estan regularitzades, però n’hi ha algunes que encara no han estat recepcionades pels Ajuntaments. Dues de les que fa més temps que miren de regularitzar la seva situació són les de Mas Borràs i Mas Astó del Vendrell. Fèlix Medrano, president de l’Associació de Propietaris Mas Borràs, explica a TarragonaDigital que s’han assabentat de la iniciativa que es promou des de les Planes del Rei per fer un front comú i la veuen positiva

 

«Tot el que sigui poder fer més pressió, benvingut sigui», afirma. El president de l’Associació explica que encara els manca urbanitzar un 10% del nucli, sobretot amb aspectes relacionats amb les voreres i la il·luminació, però que no ho poden acabar «pels impagats i morosos» que hi ha. Medrano afegeix que han demanat ajuda al consistori però que no han tingut una resposta positiva, «i això que paguem un IBI d’habitatges de luxe», lamenta. Per això es mostren oberts a fer pressió junt amb altres urbanitzacions que es troben en la mateixa situació.

 

Mas Vilet dels Pins és una de les urbanitzacions del Catllar que no han estat mai recepcionades per l'Ajuntament. | TarragonaDigital

 

El Catllar, el municipi de les setze urbanitzacions sense recepcionar

El Catllar és, probablement, un dels municipis més paradigmàtics a l'hora de parlar de l'encaix entre les urbanitzacions i els Ajuntaments. Situem-nos: aquest municipi del Baix Gaià té un total de 4.300 habitants. D'aquests, uns 1.100 viuen al nucli del poble i tota la resta —per tant, tres quartes parts de la població catllarenca— ho fan en alguna de les 27 urbanitzacions que hi ha escampades arreu del seu terme municipal.

 

No calen gaires més detalls, doncs, per subratllar el pes demogràfic de les urbanitzacions al Catllar. De les 27 que hi ha —les més poblades, els Manous i Cinc Estrelles, amb mig centenar d'habitants a cadascuna—, la majoria, setze, no han estat mai recepcionades pel consistori.

 

Per què es dona aquesta circumstància? Algunes de les urbanitzacions no compleixen els requisits necessaris per poder ser recepcionades, és a dir: tenen el projecte urbanístic per fer o per aprovar; o bé, tot i tenir-lo, no l'han executat. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, són diverses les urbanitzacions catllarenques on es dona aquesta circumstància, com ara Mas de Blanc, Bonaire o Masieta de Salort, per posar tres exemples concrets. 

 

Ara bé, hi ha d'altres urbanitzacions que, malgrat complir els requisits, no han fet mai el pas de demanar la recepció de les obres a l'Ajuntament —com per exemple sí que va fer, el 2015, Cinc Estrelles. En son bons exemples l'Esplai Tarragoní, la Cativera, Pins Manous III o el mateix Mas Vilet dels Pins. Per què? D'una banda, els veïns ja van pagar les obres a la Junta de Compensació de cada urbanització i, en la majoria de casos, sobren diners.

 

Amb aquest romanent, s'encarreguen de gestionar les reparacions que cal anar fent a les seves urbanitzacions: s'autogestionen i satisfan les seves pròpies necessitats perquè són conscients que, si sol·licitessin la recepció, la responsabilitat seria de l'Ajuntament que, molts cops, no tenen mitjans per atendre les demandes de tots els nuclis de població que tenen —28 en total al Catllar, per exemple. La no-recepció, doncs, acaba sent una situació que afavoreix el veïnat, però també els consistoris.

 

Imatge d'arxiu del Mas del Plata | J.G.

 

Urbanitzacions més grans que el poble a l'Alt Camp

El cas més destacat d’una urbanització no recepcionada a la comarca de l’Alt Camp és la del Mas del Plata, al terme municipal de Cabra del Camp. L’espai, amb més de 600 habitants, té un volum de població molt més gran que el mateix municipi i arrossega uns greuges importats. Es va plantejar com un indret modern, amb pistes esportives, dues piscines i diverses zones infantils, però les obres mai es van acabar, l’Ajuntament no les va recepcionar i el veïnat que hi viu no té cap servei a menys de 4 quilòmetres de distància.

 

També hi ha mancances importants en infraestructures i manteniment, i la realitat actual dista molt del projecte inicial: inseguretat, manca d’il·luminació nocturna, deixadesa en la vegetació, abocaments il·legals i escombraries en la via pública. Els carrers tampoc estan asfaltats i no disposen de clavegueram. Davant d’aquesta situació límit, el consistori de Cabra del Camp fa uns anys va proposar un pla de millora que s’hauria d’executar a poc a poc i per fases, pressupostat en més de 9 milions d’euros.

 

A l’altre extrem de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, hi ha la urbanització de Santa Cristina. Aquesta agrupació de cases, força dispersa i en una zona forestal densa, està situada entre els termes municipals de la Bisbal del Penedès i Rodonyà. L’Ajuntament de Rodonyà gestiona directament la recollida d’escombraries i el subministrament d’aigua, i el consistori també es fa càrrec d’algunes accions puntuals, com posar grava en els camins més malmesos o desbrossar l’herba d’alguns punts dos cops l’any.

 

Imatge d'arxiu de l'Alzineta, a Montferri | VallsDiari.cat

 

De les mancances d’aquesta urbanització cal destacar, per una banda, el mal estat de molts dels seus carrers i camins, agreujat pels episodis de pluja estacionals i la zona forestal on es troba. Per l’altra, el poc manteniment i la falta de renovació de l’enllumenat públic, que comporta greuges importants quant a la correcta il·luminació dels espais, que en molts dels carrers és nul·la a la nit.

 

Per últim, un cas similar a l’anterior el trobem en la urbanització anomenada ‘L’Alzinella’ o ‘L’Alzineta’, a pocs quilòmetres de distància. Aquest nucli de població forma part, en la seva majoria, del terme municipal de Montferri. Només un carrer i algun tram de cases s’inclou dins de Rodonyà. Des de fa diversos mesos, amb les noves particions de terme, els dos consistoris treballen amb la finalitat que la urbanització passi a formar part de Montferri totalment.

 

Pel que fa al subministrament d’aigua, es gestiona directament a través de l’associació de veïns amb un dipòsit cedit per l’Ajuntament de Rodonyà. Un dels principals problemes que pateix el veïnat, en l’actualitat, són les ocupacions il·legals en algunes cases, agreujades per la conflictivitat de les persones que hi resideixen i perquè la propietat d’alguns immobles és d’entitats financeres.

 

Els serveis bàsics, com l'enllumenat, van a càrrec dels propietaris | Jordi Olària Gras

 

Cinquanta anys de problemàtica heretada

El gruix de les urbanitzacions van néixer, recorda Agustí Serra, fa entre cinquanta i seixanta anys. «En aquells moments es van reproduir tota una sèrie de parcel·lacions, de vegades en llocs inversemblants, on grans propietaris començaven a parcel·lar», relata. «Aquestes parcel·les moltes vegades es venien a gent amb la il·lusió de tenir una segona residència fora de la ciutat, compraven aquestes parcel·les en el procés inicial o intermedi i, moltes vegades, aquest procés d'urbanització no finalitzava», conclou.

 

Recorda, també, que l'any 1981 es va aprovar una llei que volia servir per regularitzar aquestes urbanitzacions, i que els anys 2009 i 2010 va comptar amb un paquet d'ajuts econòmics d'uns 19 milions d'euros «per poder finançar una part dels dèficits que mancaven a aquestes urbanitzacions; en aquests ajuts s'hi van acollir un total de 453 urbanitzacions, però només 10 van executar el procediment completament perquè, tot i que aquesta llei finançava una part molt important, la resta l'havien de finançar els propietaris».

 

En plena crisi, «les despeses d'urbanització en aquest model de baixa densitat i amb requeriments exactament iguals que a qualsevol trama urbana que sigui inassumible per bona part de l'estructura de la propietat d'aquestes urbanitzacions; per tant, el problema el seguim tenint», lamenta. Reconeix, de fet, que el model d'urbanitzacions i la comercialització que se'n va fer «massa sovint això ha acabat si no en un engany, en un incompliment de les promeses; hi ha hagut molts esforços per part dels propietaris, s'hi han abocat molts diners per part d'aquesta gent i no s'ha arribat a assolir les condicions mínimes per poder-se recepcionar».