Article

Prades aspira a acollir el telescopi més gran d'Europa dedicat exclusivament a la divulgació

El futur Centre Astronòmic Muntanyes de Prades situarà el Baix Camp en el mapa internacional de la recerca i divulgació científica

El municipi de Prades ha impulsat diverses iniciatives per preservar la qualitat del seu cel fosc
El municipi de Prades ha impulsat diverses iniciatives per preservar la qualitat del seu cel fosc | Parc Astronòmic Muntanyes de Prades
14 de febrer de 2024
Actualitzat: 12 d'abril, 12:18h

El projecte del Centre Astronòmic Muntanyes de Prades (CAMP) avança per fer-se una realitat i es dona a conèixer que aspira a ser l'observatori més important de divulgació i recerca combinades d'Europa. Les novetats es van presentar en el primer Dilluns Llotja del 2024, a l'Espai Llotja de Reus, sota el nom "El cel de les Muntanyes de Prades: un projecte de país", amb presència de representants polítics del Camp de Tarragona.

Per aconseguir aquesta fita, des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i el Montsant, es contempla la instal·lació del telescopi més gran al continent dedicat exclusivament a la divulgació científica. El seu impulsor i responsable, Aleix Roig, posa en valor "l'excel·lent qualitat del cel de Prades, una qualitat ancestral i inherent que s'ha anat perdent en l'últim segle".



A més del descobriment d'una nebulosa mai vista abans, la de Prades és "la zona protegida de cel fosc més gran d’Europa al voltant d’un Parc Natural", certificat com a destinació turística el 2021 per la Fundació Starlight. Aquests avenços s’expliquen gràcies als nivells de foscor, uns alts indicadors de transparència i d’estabilitat atmosfèrica i el reemplaçament de l’enllumenat públic per LED PC-ambre per part dels municipis de Muntanyes de Prades i Montsant.

Una de les imatges captades per Aleix Roig al Pla de la Guàrdia Foto: Parc Astronòmic Muntanyes de Prades

El CAMP, dos equipaments innovadors i referents

Tant és així que la zona del Pla de la Guàrdia -on vol ubicar-se el CAMP- té el cel més nítid i estable de Catalunya i, per això, és l'emplaçament ideal per instal·lar un observatori d'àmbit regional. Serà, per tant, un projecte ambiciós de país i d'Estat que esdevindrà un referent europeu. Ara mateix, des de la institució estan a la recerca de fons europeus, estatals i nacionals per completar el finançament.

El projecte consta de dos equipaments. La infraestructura científica, amb una previsió de cost d'1 MEUR, constarà d'equips tècnics, telescopis i dues cúpules de recerca a 1.130 metres d'altitud. L'Ajuntament ja disposa del permís de construcció per part del departament de Territori de la Generalitat i les instal·lacions seran respectuosos amb el medi, integrant-se amb l’entorn.

La infraestructura turística i educativa es construirà en un edifici en un punt prou fosc del poble, però que alhora garantirà un fàcil accés i la flexibilitat horària als visitants. Aquest segon equipament, d'un import aproximat de 2 MEUR, comptarà amb el telescopi divulgatiu més gran d'Europa, graderies, un planetari, un museu i una sala d'exposicions i espectacles. 

Punts on s'ubicaran previsiblement els dos equipaments, científic i turístic, del CAMP Foto: TarragonaDigital


"És un projecte de país perquè serem territori pioner en la recerca i divulgació astrofísica i astrògrafa, i necessita el suport dels municipis, els consells comarcals i altres institucions públiques", exposa la tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Prades, Lídia Bargas. Assegura, també, que tant el Parlament de Catalunya com el Congrés dels Diputats ja tenen sobre la taula les especificacions de la iniciativa.

Promoure les vocacions científiques

El projecte del Centre Astronòmic Muntanyes de Prades busca promoure l'interès del públic general, especialment del jovent femení, per les ciències vinculades a l'astronomia. "La finalitat és atraure talent d'arreu del món i fixar el del territori", apunta Aleix Roig.

Encara més, explica que, cada estiu, nombroses noies i dones que fan carrera científica o són estudiants de màster i doctorat, opten per treballar des del Parc Astronòmic. "Fomentar les vocacions científiques i que les dones científiques vulguin fer divulgació amb nosaltres és una de les millors recompenses a la tasca que estem fent", agraeix l'impulsor del projecte.

Quan el CAMP sigui una realitat, es podrien ampliar els coneixements, donar una empenta a la recerca científica de Km 0 i impulsar l'àmbit concret de l'astronomia. De fet, a la Serra del Montsant s'inauguraran pròximament deu miradors astronòmics, que estan en construcció. El Mirador de Sant Roc va ser el primer en tot Catalunya.

Les possibilitats de l'astroturisme pel territori

Per tirar el projecte endavant s'han unit 32 municipis de les comarques del Priorat, Baix Camp, Conca de Barberà i Alt Camp; i continua una tasca conjunta amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i els respectius ajuntaments. La voluntat és "preservar una foscor que no ens ve garantida a futur", evidencia Roig.

"No és tan sols un projecte de Prades, Baix Camp ni de la província de Tarragona", recalca l'alcalde pradenc, Llorenç Torruella, qui afegeix els nombrosos beneficis que tindrà "un turisme sostenible mediambiental i econòmicament i que ajudaran a desestacionalitzar la temporada".

L'astrògraf Aleix Roig va detallar el projecte i les possibilitats que ofereix la zona i el seu cel fosc Foto: Cedida


Un dels objectius del Parc Astronòmic és, precisament, enfortir el teixit socioeconòmic de les poblacions de les Muntanyes de Prades i el seu entorn amb una àmplia oferta d’activitats de qualitat vinculades amb l’astronomia. Més enllà de la posició geogràfica estratègica de Prades, molt pròxima a 5 milions d'habitants, l'astroturisme ofereix oportunitats que només pot gaudir un 10% de la població.

Per aquest motiu, el creixement d'aquest model turístic sostenible és d'un 300% i, en conseqüència, molts allotjaments s'hi han especialitzat a través de col·laboracions publicoprivades. El Parc Astronòmic Muntanyes de Prades va atraure l'any passat més de 7.000 visitants, que van generar una despesa de 430.000 euros en negocis de proximitat.

Arxivat a