Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

🔴Una nena de 9 anys, ferida greu en caure d'un balcó a Valls

Antonio Barrero, director del FIC-CAT: «El cinema català no té res a envejar a cap altre»

Parlem amb el director del certamen que arrenca aquest dissabte a Roda de Berà i s'allargarà fins el proper 15 de juny
Antonio Barrero és la ment pensant d'un FIC-CAT que ja s'ha fet un renom en el sector cinematogràfic català. | Àngel Ullate

 

A ben poques hores que s'obri el Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT, que s'ha convertit ja en tot un clàssic a la localitat de Roda de Berà, des de BaixGaiàDiari.cat conversem amb Antonio Barrero, el seu ideòleg, fundador i director. Aquest 2019 se celebra la dotzena edició del festival que ja disposa de renom i consolidació en el sector, al municipi i al Baix Gaià.

 

—Per què l’eix temàtic d’enguany és la direcció de fotografia?

—Cada edició hi ha un eix que ens ajuda a perfilar les activitats paral·leles i a visibilitzar un àmbit concret de la producció cinematogràfica. A partir d’aquí fem reconeixements, premi honorífic i també debats amb gent de la indústria sobre el tema en qüestió. És un recurs que ens funciona i cal dir que no vincula en absolut la selecció oficial.

 

—Enguany el premi honorífic serà per a Josep Maria Civit, director de fotografia català amb una extensa carrera. Per què ha estat ell l’escollit?

—A Catalunya tenim molts directors de fotografia, però n’hi ha tres de molt rellevants: Tomàs Pladevall, Jaume Peracaula i Josep Maria Civit, que seria el tercer. Són ells els que han fet més carrera, més filmografia. Què diferencia Civit? Ell té una carrera internacional molt prolífica, arreu d’Europa i Amèrica, amb moltes obres. Treballa el seu cinema amb un segell personal, amb una qualitat estilística i una llum especials, que es noten en les seves produccions.

 

—A més, Civit s’ha implicat tant en el festival que fins i tot és el protagonista de l’espot d’enguany.

—Els homenatjats solen passar pel FIC-CAT per recollir el premi, però en el seu cas ha estat molt diferent. S’ha involucrat molt, és el protagonista com a actor de l’espot, però també ens ha facilitat tot el material per a fer el muntatge del seu homenatge. Ens ha donat moltes pautes i hem creat una amistat molt propera. De fet, ens ha convidat a les estrenes d’algunes pel·lícules on ha treballat. És encantador, afable, proper i molt disposat a col·laborar.

 

  

El dia de l’homenatge, aquest diumenge a les deu de la nit, ens va suggerir, com així farem, que projectéssim ‘Angoixa’, del Bigas Luna. Ell va fer la direcció de fotografia d’aquest film que va ser la incursió de Luna en el cinema de terror, i el Josep Maria Civit diu que aquell treball el va marcar.

 

 

La publicitat del FIC-CAT 2019 omple els carrers de Roda de Berà. | Àngel Ullate

 

La situació del cinema en català

—El FIC-CAT d’enguany s’allarga un dia més, fins el 15. Encara hi ha més marge de creixement?

—Sí. Des del FIC-CAT tenim, però, algunes limitacions. Per exemple, cal tenir en compte que tenim un sol espai de projecció, el teatre del Casino Municipal de Roda de Berà, que té 400 localitats. Hi ha dies que se’ns queda petit, hi passen centenars de persones entre públic general, passis per a canalla, etc. També tenim limitacions econòmiques. No podem disposar de tot el que voldríem. Si jo tingués una cinquena part del pressupost de Sitges, salvant la distància, jo muntaria un ‘Sitges català’ aquí a Roda!

 

—Però el FIC-CAT no és ja un Festival de Sitges a la catalana?

—Encara no. Falta que ens creguem que el nostre país té una llengua, una cultura i un cinema que no ha d’envejar res a ningú. Vivim una mica acomplexats i després de l’embat que hem viscut de l’Estat espanyol, encara hi ha qui creu que el cinema, si no és en castellà o en anglès no té sortida. I això no és cert, perquè el cinema és bàsicament imatge.

 

—En quina situació es troba el cinema en llengua catalana, actualment?

—Està sota mínims. Les productores segueixen existint, però treballen precàriament, malpagant actors, actrius i tècnics, i això no pot durar massa més anys. Però és un peix que es mossega la cua: no hi ha producció, no es roda en català, però és que per part del públic tampoc no hi ha demanda. És clar que tampoc hi ha demanda de cinema, en general. Si s’hi va, s’hi va en diumenge a la tarda i a acompanyar-lo d’un sopar o alguna altra activitat. Però aquella passió per descobrir històries, d’aquelles que et motiven, que t’emocionen, transporten i commouen… s’ha acabat.

 

—No hi ha demanda de cinema o senzillament han canviat els hàbits?

—Probablement és això últim. El cinema es consumeix des d’altres pantalles: Netflix, plataformes diverses… hi ha una altra dinàmica i no hi estic pas en contra, probablement hem d’evolucionar cap aquí. Però tot plegat fa que el productor, el realitzador, l’emprenedor… no cuidi el tema de la llengua. Qui el té present? Aquells que s’ho creuen molt.

 

En fi, tot plegat fa que la producció sigui molt baixa: al llarg de l’any es fan sis o set pel·lícules en català, que són les que tenim al FIC-CAT i després van als Gaudí. En canvi, als grans festivals europeus guanyen pel·lícules produïdes a Catalunya, però en altres idiomes. Això alhora ens indica que al nostre país hi ha substrat, hi ha equip. És radicalment diferent la situació del cinema de Catalunya que la del cinema en català.

 

—Falta suport polític?

—Als polítics, la cultura no ens interessa. Me n’adono cada any, venen uns o altres, consellers i conselleres de Cultura. Tots ens donen copets a l’esquena: ‘Molt bé, això que feu!’. D’acord, però no podem estar així tota la vida. Ens cal impuls, incentius, una aposta. Que es doni dotació econòmica per motivar la producció de cinema en català.

 

Antonio Barrero, director del FIC-CAT de Roda de Berà, defensa fermament la producció de cinema en llengua catalana. | Àngel Ullate

 

Les novetats d'enguany al FIC-CAT

—Tornem al FIC-CAT. Dins del sector, el festival de Roda de Berà té prestigi?

—Sí, en dono fe. Estem a un nivell important, tenim trajectòria, la gent l’espera. És un festival reconegut i tenim pel·lícules que s’hi inscriuen de bon grat. Ens esperen tant espectadors com productors, per tant dins del sector estem col·locats. Ara bé, insisteixo que com a país ens hem de creure que la nostra llengua és validíssima i arriscar-nos, ser valents.

 

—El FIC-CAT d’enguany homenatjarà Televisió de Catalunya. Hi tenen a veure les crítiques que, en el marc del procés d’independència, ha rebut la televisió pública des de la resta de l’Estat?

—Sí. Tenim una televisió pública de molta qualitat, molt sensible a tots els temes i molt transversal. Crec que s’està fent un atac indiscriminat contra elles. Estem en una situació increïble i no tolerem que es qüestioni TV3, com tampoc el nostre sistema educatiu, després de 40 anys lluitant-hi. Davant d’això, vam decidir fer aquest homenatge, però també per la bona relació que tenim amb Televisió de Catalunya, que ens cedeix material per al FIC-CAT cada any.

 

—Una altra novetat arribarà aquest mateix dissabte, amb l’estrena, per fi, de ‘Barcelona 1714’.

—És una de les apostes importants. Es tracta d’una pel·lícula llargament esperada que s’havia d’estrenar fa sis anys, i que s’ha acabat aquesta mateixa setmana, per tant arribarà recent sortida del forn. Estem molt contents, perquè és una aposta 100% tarragonina, amb un croma muntat a una nau de Valls i els pocs exteriors que hi ha rodats al Camp de Tarragona. Tindrem un gran desplegament d’actors i actrius, a més de l’equip tècnic.

 

Antonio Barrero dirigeix el FIC-CAT de Roda de Berà des de fa dotze anys, quan va néixer el festival. | Àngel Ullate

 

FIC-CAT, Roda de Berà i el Baix Gaià

—Davant d’un festival tan consolidat al país, segur que el FIC-CAT ha tingut possibilitats de marxar fora de Roda de Berà. Per què no ho ha fet?

—Perquè no hem volgut, i això ho tinc claríssim. Per què no hem de poder reivindicar cinema en català des d’un poble petit de la Costa Daurada? La Isona Passola em deia que l’havíem de moure a Tarragona o Barcelona, però no. Hem creat complicitat aquí a Roda que no trobaríem en una gran ciutat. Es fa a Roda perquè hem de poder visibilitzar el cinema en català des d’aquí i perquè cal descentralitzar el país.

 

—L’epicentre és Roda de Berà, queda claríssim, però enguany s’incorporen col·laboracions amb Torredembarra i Creixell. Per quin motiu?

—Això és interessantíssim i va ser idea de l’Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra, que defensa la marca Baix Gaià. Jo me la crec molt i dona entitat al territori. La idea és aquesta, ampliar una mica les branques d’aquest festival amb capital a Roda. A Torredembarra projectarem el palmarès de cada FIC-CAT, totalment o parcial; i a Creixell aportarem també material per a actes concrets.

 

—Acabem. A algú que no hagi vingut mai al FIC-CAT, quan li recomanaria venir?

—Uf, quina pregunta més complicada! Tenim projeccions precioses. Hem rebut 322 produccions i n’hem seleccionat 77, per tant tot el que tenim és potentíssim, tindran contacte amb coneguts i totes les entrades són gratuïtes i lliures. Que vinguin qualsevol dia i segur que repetiran.

 

També et pot interessar

📸 L'actualitat de Tarragona en imatges! Segueix-nos a Instagram

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

Comentaris