La mancomunitat del Baix Gaià: molta predisposició, però poca concreció

Què en pensen els alcaldes del Baix Gaià sobre el fet que els municipis baixgaianencs puguin compartir serveis?
El paisatge del Baix Gaià, amb Torredembarra en primer terme. | TarragonaDigital.com

 

Els coalcaldes d'Altafulla, Jordi Molinera i Alba Muntadas, (re)obrien fa uns dies el debat, en una entrevista publicada en aquest mitjà: preguntats pel nou contracte de recollida de residus que acaba de signar el Consell Comarcal del Tarragonès i al qual Altafulla s’ha adscrit, Molinera deia que «ens hauria agradat molt el que l’EINA va plantejar a l’alcalde de Torredembarra de mancomunar serveis com el de la recollida de la brossa».

 

Però anaven més enllà. Deia Molinera: «Els resultats de les últimes eleccions municipals donen peu a que els municipis del Baix Gaià puguin treballar en forma de mancomunitat. Hem parlat de turisme, de joventut, de gestió de residus, de polítiques laborals, mobilitat, energies renovables… per què no podem crear, per exemple, un parc públic de plaques solars on els municipis inverteixin conjuntament i sigui d’autoconsum per als nostres pobles?».

 

Les necessitats dels petits municipis divergeixen de les dels costaners. | TarragonaDigital.com

 

Afegia Muntadas: «Treballarem en aquest sentit, com ja fem amb el Consorci Turístic o en els serveis per a la joventut i ara volem afegir-hi altres aspectes». I per si no havia quedat prou clar, Molinera deixava la qüestió sobre el tauler: «A la reunió del Consorci Turístic del Baix Gaià de fa uns dies, es va palpar la necessitat d’avançar cap a una mancomunitat, i no només per part de les alcaldies que estan en mans d’ERC, també les d’altres colors polítics, que ho veien bé. Perquè el Consell Comarcal del Tarragonès, que és molt necessari, de vegades té una forma de treballar molt del Gaià cap avall. Al Baix Gaià hem de fer ‘lobby’ conjuntament, però d’una manera més formal».

 

Una vegada més, Altafulla torna a aixecar la bandera del Baix Gaià. El tema no és nou: la reivindicació d’una comarca pròpia té arrels en la Segona República i hi ha hagut veus, en l’actual etapa democràtica, que han posat la qüestió sobre la taula. Ara, però, el reclam no és tan sobre el mapa, sinó pragmàtic: Molinera i Muntadas, coalcaldes d’Altafulla per l’EINA-ERC, plantegen la possibilitat d’una unió de 10 municipis —40.000 habitants— per compartir la gestió de diversos serveis. 

 

És viable aquest plantejament? Quina postura tenen la resta d’alcaldes del Baix Gaià? Creuen que els seria útil i volen treballar-hi, o un cop més —perquè el tema apareix periòdicament— tot quedarà en paraules? A BaixGaiàDiari.cat hem parlat amb tots ells.

 

Una imatge del Baix Gaià mirant cap a la costa, amb la Riera de Gaià en primer pla. | TarragonaDigital.com

 

Molta predisposició, d’entrada…

Des de Torredembarra, Eduard Rovira (ERC) veu «positiva» la possibilitat de mancomunar serveis i coincideix amb Molinera que «de vegades constatem que el Consell Comarcal agafa massa àmbit territorial», de manera que «compartir serveis amb altres municipis, sigui tot el Baix Gaià o siguin només alguns pobles, es podria estudiar». Jordi Llopart (JxCat) creu que «fins ara tots hem volgut tenir de tot i el millor hauria estat mancomunar, repartir serveis o equipaments entre els municipis». Llopart diu que «fa anys» que defensa aquesta opció i que «caldria implicar també el sector privat». «Cal instaurar la cultura de mancomunar, plantegem-ho, Creixell hi serà», manifesta

 

En una línia similar s’ubica Pere Virgili (Tria) l’alcalde de Roda de Berà, tot i que és qui ofereix una òptica més prudent amb la qüestió. «Ho veuria com una opció de futur i a la francesa, és a dir, repartint equipaments entre pobles i reforçant el transport interurbà», diu Virgili, però adverteix que «aquesta mena de consorcis són legalment molt més complicats d’articular que abans». El Consorci Turístic del Baix Gaià pot ser un bon mirall? «No», diu Virgili, taxatiu. «No és pràctic i potser hauríem d’anar cap a una mesa público-privada», diu, en la línia de Jordi Llopart. Hi coincideix Eduard Rovira (ERC), que explica que el Consorci penja del Consell Comarcal i que, per tant, costa que treballi de manera autònoma.

 

Els municipis d’interior veuen amb bons ulls la idea, però amb les seves reserves. «Estem a favor de mancomunar serveis si la proposta és viable», diu Joan Morlà (ERC), l’alcalde del Catllar. A la Riera de Gaià valoren l’ajut que reben del Consell Comarcal, amb qui «acabem de signar un bon contracte de recollida de residus i ens sentim còmodes», segons l’alcalde Casas (JxCat). «Ara, volen parlar d’altres serveis? Fem-ho», remata l’alcalde rierenc. També valora la feina del Consell Comarcal qui en va ser el president fins el mes de juny, l’alcalde de Vespella de Gaià Daniel Cid (PSC), que mostra el seu «desacord» amb l’opinió de Molinera que, de vegades, es mira més del Gaià en avall. «Fa una gran feina en assistència social, sobretot», manifesta. Alhora, s’obre a parlar de mancomunar serveis amb la resta del Baix Gaià: «és un plantejament positiu, si ho haguéssim fet anys enrere, abans de la crisi, potser no seríem on som».

 

L’alcalde de la Pobla de Montornès, Francesc Larios (ERC) i l’alcaldessa de la Nou de Gaià, Josepa Figueras (JxCat), coincideixen en la «predisposició a parlar-ne». «Sobretot perquè els municipis petits poguem rebre ajuda dels grans», diu Larios, que coincideix en la queixa amb l’alcalde de Salomó, Toni Virgili (JxCat). «D’acord amb la filosofia de mancomunar», diu Virgili, «però hi ha temes que es podrien resoldre, com el transport escolar dels estudiants d’ensenyaments postobligatoris, que estan discriminats per ser de pobles d’interior i els municipis de costa del Baix Gaià ens ignoren».

 

Contràriament a alguns dels seus homòlegs, l’alcalde poblenc Francesc Larios, que presideix el Consorci Turístic, creu que des d’allà es podria «vehicular un debat per abordar aquesta qüestió». I com l’alcalde de Roda de Berà, el seu homòleg a Salomó, Antoni Virgili, creu que «el Consorci no pot ser pas l’exemple de com hauríem de funcionar», alhora que no veu amb bons ulls «buidar de contingut el Consell Comarcal del Tarragonès».

 

El Baix Gaià compta amb una població de 40.000 habitants. | TarragonaDigital.com

 

... però molt poca concreció

Els alcaldes, doncs, no es tanquen a parlar-ne, però no passen a les concrecions. Fins ara, el debat real per una mancomunitat del Baix Gaià no ha existit. «Hem parlat d’algun tema o problemàtica puntual, però no de la qüestió de base», explica l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira. «És cert que en altres etapes se n’ha parlat molt, però costa molt d’arrencar», afirma Joan Morlà, alcalde del Catllar.

 

L'alcaldessa de la Nou Josepa Figueras, creu que «cal concretar-ho, perquè fins ara no se n’ha parlat». Des de Roda de Berà, Pere Virgili, que planteja la possibilitat a llarg termini, explica que «ja fem col·laboracions puntuals entre municipis a nivell pràctic, prestant-nos material per exemple amb Creixell, la Nou o fins i tot Bonastre».

 

Daniel Cid, de Vespella, recorda que «Torredembarra i Altafulla ja acullen molta canalla i jovent a les seves escoles i instituts», però remarca la «bona entesa entre tots els municipis del Baix Gaià, siguin del color que siguin» com a base per a parlar de mancomunar més serveis.

 

Només Francesc Larios, l’alcalde de la Pobla de Montornès i president del Consorci Turístic del Baix Gaià, explica a aquest mitjà que «estiraré del carro com a president del Consorci per començar a tractar aquesta qüestió», sumant-se clarament a la iniciativa plantejada per Molinera i Muntadas. S’avançarà en aquest mandat cap a una mancomunitat del Baix Gaià o, una vegada més, tot quedarà en paraules. El temps dirà si la bona predisposició dels alcaldes es tradueix, o no, en fets.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris