Inundacions i platges desaparegudes al Baix Gaià pel temporal

Dels estralls del Glòria a la sacsejada de la Covid: un 2020 girat seca les expectatives al Baix Gaià

Altafulla o Torredembarra viuen d'un turisme que enguany ensopega | S'encallen els deures pendents a la subcomarca

La subcomarca del Baix Gaià afrontava el 2020 amb expectatives. Consolidar una de les marques turístiques més sòlides —amb el trident d'Altafulla, Torredembarra  i Roda de Berà—, enlairament econòmic, petjada sostenible, cultura a l'alça i amb una veu conjunta  que cada cop es fa sentir amb més força. Un any d'expectatives ambicioses, aquest 2020. I un any on la irrupció de la pandèmia  ha fet saltar el conte pels aires i ha dibuixat les ombres d'un territori amb deures pendents. Lluny d'avançar, el calendari ha obligat a fer una passa enrere a tothom.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

El resum de l'any 2020 és la història d'un  gir inesperat  amb múltiples danys colaterals que, sens dubte, passarà als llibres d'història com l'any en què tot va esdevenir diferent. Aquesta és la repassada  més bàsica al que ha deixat el curs que estem a punt de tancar en un dels territoris més singulars  de les comarques del Camp de Tarragona:

Un mal inici: el Glòria esborra les platges de la façana marítima

La forta llevantada del Glòria  va deixar a finals del mes de gener les imatges, gairebé premonitòries, d'una costa devastada per un temporal decidit a esborrar les platges  del mapa. El fenomen es va acarnissar amb la façana marítima d'Altafulla i de Torredembarra i va fer estralls en les urbanitzacions costaneres de Creixell o Roda de Berà. La forta regressió de les costes va arribar a un punt límit i va suposar unes destrosses  gens habituals en les primeres setmanes del curs.

Inundacions i platges desaparegudes al Baix Gaià pel temporal
Inundacions i platges desaparegudes al Baix Gaià pel temporal. A la imatge, Altafulla | Toni Cabanillas

Poc després, i ja a mitjans de març, la comarca va ser engolida per l'autèntica llevantada del curs, l'esclat de la Covid-19 i l'inici d'una nova etapa marcada pel confinament més dur durant la primavera i l'aturada en sec d'un territori molt acostumat a viure del turisme  quan comença a albirar-se el bon temps. L'arribada de visitants de proximitat i en especial el múscul de les segones residències ha mitigat els efectes d'un any on el turisme internacional ha caigut pràcticament a zero. La passa enrere, però, s'ha notat en algun dels indrets més especials i valorats de la Costa Daurada.

Sense novetats de la rotonda; KO tècnic del turisme

De fet, la promoció —i autopromoció— turística ha estat un dels puntals de l'any en un Baix Gaià que no pot viure d'esquenes al sector serveis. Les reclamacions de l'hostaleria i el comerç local, sincronitzades amb el gruix de les veus dels seus gremis, han estat notícia constant en le successives escalades i desescalades  dels darrers nou trimestres. És més que probable que les pròximes setmanes  i mesos consolidin la mateixa línia.

El monopoli de la pandèmia ha fet aturar i silenciar altres debats de fons, com el de la polèmica rotonda d'accés a l'AP-7 entre Altafulla i Torredembarra. Ja fa dos anys i mig que la rotonda, per on s'han d'incorporar el gruix de vehicles que s'incorporen des de l'autopista, té un tram tallat per unes barreres d'estil 'new jersey'  que generen embussos i obliguen a fer una llarga volta als conductors  per tal d'accedir a la Torre, prèvia volta fins gairebé la Móra. Els municipis no han deixat de demanar solucions al governd e l'Estat perquè solucionin l'atzucac, però ni 2020 ha portat respostes  ni se les espera. Els deures segueixen pendent en un punt encara crític.

La futura comissaria dels Mossos a Torredembarar comença a caminar

«Les obres hauran de començar durant el segon semestre de l'any 2021 i l'edifici haurà d'entrar en funcionament durant els primers tres mesos de 2022». Aquest és el compromís que Pere Ferrer, director general dels Mossos d'Esquadra, va anunciar a mitjans de juliol per desencallar els interrogants sobre l'esperada comissaria  que la policia catalana aixecarà a la Torre. L'anunci va ser la cirereta del pastís en una trobada virtual a la qual no va assistir l'aleshores conseller Miquel Buch.

Pla general dels terrenys on s'ubicarà la futura comissaria dels Mossos a Torredembarra
Està previst que les obres comencin a finals de 2021 i acabin a principis de 2022 | Anna F.

La futura comissaria  dels Mossos a Torredembarra és un dels pocs projectes que sí ha sortejat els entrebancs de la pandèmia per seguir avançant arreu del Baix Gaià. L'Ajuntament de Torredembarra cedirà els terrenys  a la Generalitat, que és qui s'encarregarà de costejar la infraestructura.

Primera sentència i primera condemna del cas Torredembarra

Poc abans de la sacsejada de la pandèmia, el ritme apuntava a un 2020 intens a l'esfera política i judicial  torrenca amb l'inici, sis anys després, del camí judicial per a l'exalcalde Daniel Masagué. L'exbatlle va trepitjar els jutjats per primer cop el matí del 9 de gener per enfrontar-se a la primera de les múltiples acusacions  que se li fan a ell i al govern que encapçalava, i que es va resoldre amb la primera sentència condemnatòria de la macrocausa: dos anys de presó i nou d'inhabilitació per a l'antic alcalde  convergent.

Daniel Masagué Torredembarra
L'exalcalde Masagué és el principal acusat de les peces del Cas Torredembarra | Toni Cabanillas

En paral·lel, altres peces  del cas com ara la número 8 van driblar la condemna i evitar el judici després que Masagué confessés suborn  i acceptés una multa després d'arribar a un acord amb la fiscalia anticorrupció  i l'acusació popular, que exerceix el propi Ajuntament. S'espera que el gruix de la macrocausa, encara pendent de jutjar-se, segueixi avançant  durant el 2021 després d'haver-se aturat en sec a causa dels estralls del virus.

La memòria de Salomó: recuperen d'una fossa les restes de 22 soldats republicans

«El Departament de Justícia  ha recuperat les restes de 22 individus a l'excavació de la fossa del cementiri de Salomó, al Tarragonès». Així comença la notícia, del passat 1 de desembre, que confirma la troballa d'una vintena de soldats republicans que van morir a mans del franquisme durant l'ofensiva de l'any 1939. Els ossos, abandonats des de fa 80 anys en una fossa comuna  del cementiri, han pogut ser excavats gràcies a una sol·licitud de les famílies.

La consellera de Justícia, Ester Capella, observa una fossa comuna amb 22 cossos al cementiri de Salomó, probablement soldats republicans morts durant l'ocupació franquista del 1939
La consellera de Justícia, Ester Capella, observa una fossa comuna amb 22 cossos al cementiri de Salomó | Departament de Justícia

L'obertura de la fossa al petit municipi del Baix Gaià no només suposa una notícia important en matèria de justícia, sinó especialment de memòria  democràtica. Ha hagut de ser en un any marcat per la tristesa i pel dol quan una vintena de famílies  han pogut fer una passa endavant més que esperada per recuperar els seus familiars després de vuit dècades de silenci, d'oblit i de terra. Si el 2020 ha obert milers de noves ferides, com a mínim també s'ha esforçat a tancar-ne una.

Altafulla desencalla l'habitatge social i posa fre a l'allau de pisos turístics

Aquest any 2020 també ha estat un curs marcat per la crisi de l'habitatge, en especial al municipi d'Altafulla. L'Ajuntament ha aconseguit, després de més d'una dècada de no ensortir-se'n, desencallar un dels projectes d'habitatge social més ambiciosos amb la futura construcció de més de 40 llars d'aquesta categoria a la zona dels 'Safranars', un projecte d'urbanització de xalets  que finalment es reconvertirà a aquest nou disseny.

Mapa d'Altafulla, amb la ubicació de Safranars marcada a dalt a l'esquerra
Els terrenys de Safranars, en lila a dalt a l'esquerra, suposaran tancar l'expansió d'Altafulla | Tarragona Digital

El projecte, una de les grans ambicions de l'actual equip de govern, comença a caminar amb l'horitzó a l'any 2022 i aspira a oxigenar la nul·la oferta d'habitatge assequible en un municipi absorbit per la bombolla turística. És en aquest sentit que, a finals d'abril, el consistori va decidir suspendre per un any qualsevol llicència d'apartament turístic al municipi fins trobar la manera de ressuscitar l'oferta amb finalitat residencial. Aquest està cridat a ser un dels grans punts en l'agenda local no només dle 2021, sinó de la pròxima dècada.

L'altre Baix Gaià: del medi ambient a la crisi veïnal de les ocupacions

La concatenació de notícies d'abast d'aquest 2020 al Baix Gaià es complementa amb la compra pública de la plana del Vinyet, a la desembocadura del riu, per part de la Generalitat per tal de protegir de forma decidida l'espai natural  de la zona. Es tracta d'una de les notícies més esperades a escala mediambiental, després d'anys d'espera, i que finalment s'ha resolt amb final feliç aquesta tardor.

L'any, en paral·lel, tampoc ha enterrat problemes com el de les ocupacions il·legals  d'habitatges a Roda de Berà, que es va accentuar durant el primer trimestre i fins i tot va forçar a l'equip de govern a pactar una vintena d'acords d'urgència per posar fre a una de les problemàtiques socials que més conflictes  crea entre les comunitats de veïns. Es tracta, en aquest cas, d'un altre cas de deures pendents arrossegats que el 2020 tampoc ha estat capaç d'abordar amb èxit.

Eusebi Campdepadrós i Marc Francesch, durant un vol en avioneta
Francesch, a la dreta, va perdre la vida en un greu accident d'avioneta aquest 2020 | Twitter / @ECampdepadros

En un any caracteritzat per les excessives males notícies, també cal recordar pèrdues com la del president local de Junts per Torredembarra,  Marc Francesch, en un gravíssim accident d'avioneta a principis del mes de novembre. Francesch, molt arrelat al sector turístic de la Costa Daurada, va ser una de les dues víctimes de la tragèdia aèria, per causes que encara es desconeixen. Després d'un curs girat a la contra, el Baix Gaià  confia ara en tornar a hidratar-se i recuperar el color en un 2021  que neix en la més absoluta incertesa i a les portes d'una previsible  tercera onada del virus. No ha estat, certament, un any a l'altura de les altes expertatives de la subcomarca tarragonina.