URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

El dia que la bandera del Vendrell va onejar a l'Aconcagua

Es digitalitza el muntatge audiovisual que recull la fita de sis vendrellencs el 1987
Dos dels integrants de l'expedició vendrellenca a l'Aconcagua del 1987. | Cedida
 

L’octubre del 1987, els vendrellencs Frederic Pellicer, Joan Solé, Roser Pellicer, Jordi Inglès, Xavier Benito i Josep Pellicer sortien cap als Andes argentins amb l’objectiu de fer el cim de la seva muntanya més alta, l’Aconcagua. Es tractava d’una de les primeres expedicions que es feia des del Vendrell a una gran muntanya, i la seva aventura havia generat una gran expectació a la vila. Un mes després, a finals de novembre, quatre d’ells van aconseguir plantar la bandera del Vendrell i la de Catalunya al cim de la muntanya.

 

D’aquella gesta se’n compleixen 32 anys aquest novembre del 2019, i des del Vendrell s’ha volgut recordar la seva fita amb un acte que tindrà lloc aquest pròxim dijous 28 de novembre a l'Auditori Cohí Grau de l'Escola de Música Pau Casals, a les 20.00 hores. En ell s'hi projectarà el muntatge audiovisual que es va fer en el seu moment, i que ara s’ha digitalitzat. Serà un acte que també servirà per homenatjar dos muntanyencs de la ciutat que van morir fa pocs anys, Josep Totusaus ‘Tutu’ i Josep Maria Jané ‘Passo’.

 

'Boom’ del muntanyisme al Penedès

Els sis agosarats que van penjar la bandera del Vendrell a l’Aconcagua formaven part del Grup Muntanyenc de la Lira Vendrellenca. Joan Solé, que actualment és guia de muntanya i membre del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers, recorda a TarragonaDigital que aquell 1987 «hi va haver un ‘boom’ del muntanyisme al Gran Penedès, amb expedicions que es van fer des de Vilanova, al Perú, i des de Vilafranca, a l’Himàlaia».

 

Els sis vendrellencs que van formar l'expedició a l'Aconcagua del 1987. | Cedida
 

Al centre muntanyenc del Vendrell es va plantejar fer l’ascens a un cim «que no tingués massa dificultat tècnica», raó per la qual es van decidir per l’Aconcagua. Quatre d’ells —Inglès, Benito, Roser i Frederic Pellicer— havien fet el Montblanc poc abans d’aquesta expedició però, en general, tots tenien «poca experiència en alçada, encara que moltes ganes», segons Solé. Després de passar pel poble de Mendoza, l’expedició vendrellenca va iniciar l’ascensió a principis del mes de novembre.

 

Els penitents i l’aclimatació

«El primer problema que vam trobar va estar relacionat amb l’època de l’any, ja que hi vam anar massa aviat», apunta Solé, que afegeix que «avui tot està molt estipulat i se sap que la millor època per fer aquestes expedicions comença el desembre, però aleshores no hi havia tanta informació». Això va fer que els sis vendrellencs trobessin molts penitents, unes formacions de gel creades pel vent que van convertir la ruta «en un autèntic laberint».

 

A més a més, l’expedició de la Lira va fer el trajecte tota sola, ja que, a part d’ells, només n’hi havia una altra d’Itàlia que havia fet marxa enrere pel mal temps. «En tota la pujada només vam trobar una caseta que era totalment impracticable per la neu», recorden.

 

Un dels integrants de l'expedició planta l'ensenya de La Lira Vendrellenca al cim. | Cedida
 

Un altre problema greu va ser el de l’aclimatació, per l’alçada en què es trobaven. «No teníem experiència en aclimatar, i això va passar factura a la nostra salut», admet Solé. Per aquest motiu, només quatre d’ells van poder fer el cim, no sense patir algun ensurt. L’actual guia de muntanya reconeix que, en algun moment, els van poder «les ànsies» inherents a la joventut. Però, afortunadament, van poder sortir-se’n i coronar la muntanya. El cim es va fer en dos dies, el 26 i el 28 de novembre.

 

Dos radioaficionats recullen la notícia

La notícia va arribar al Vendrell d’una manera curiosa, a través de radioaficionats. A Mendoza hi vivia un radioaficionat català que es deia Enric Ribas, i que va informar del cim aconseguit per l’expedició vendrellenca a dos radioaficionats del Vendrell, Àngel del Río i Jaume Nin ‘Clavetaire’. Quan l’anunci va arribar, feia ja deu dies que no es tenien notícies de l’expedició.

 

Els sis muntanyencs van ser rebuts al Vendrell amb tots els honors, amb un acte a l’Ajuntament i l’actuació de la colla castellera i altres entitats del poble. Per Joan Solé, una rebuda així estaria ara «una mica fora de lloc, però aleshores una expedició com la que es va fer era poc habitual». Els protagonistes van reunir les diapositives del viatge en un audiovisual, on dos treballadors de Ràdio el Vendrell hi van posar les veus. Aquells treballadors eren Helena Arribas i Quim Nin.

 

Aquest és el muntatge que ara s’ha digitalitzat amb la col·laboració de RTV el Vendrell, i que es projectarà el dia 28. L’acte també servirà per recordar a Josep Totusaus i Josep Maria Jané, dos dels primers socis del Grup Muntanyenc de la Lira Vendrellenca, traspassats recentment. Solé recorda que eren «dos grans amants de la muntanya, i per molts de nosaltres, van esdevenir dos motivadors».

 

Imatge de la pujada a l'Aconcagua del 1987. | Cedida