El Caramot del Vendrell, un dels dracs de foc més gran d'Europa, compleix 35 anys

Un grup de vendrellencs va construir l'imponent bèstia l'any 1984
Imatge del Caramot del Vendrell. | Caramot del Vendrell

Molts ciutadans del Vendrell deuen tenir gravat a la retina el mateix moment de la seva infantesa. Veure per primera vegada el Caramot del Vendrell treure el seu descomunal cap pel mig del carrer, en ple Correfoc, és una d’aquelles imatges que no s’obliden. Les seves exagerades mides impressionen des del primer moment. No en va, és considerat un dels dracs de foc més grans d’Europa, sinó el que més. Aquest 2019, el Caramot del Vendrell ha arribat als 35 anys de vida. Tres dècades i mitja en les quals s’ha guanyat a pols el sobrenom de «pare de les bèsties de foc del Vendrell».

 

La història del Caramot es remunta a principis de la dècada dels 80 del segle passat, quan un grup de vendrellencs va impulsar una comissió de festes sortint dels foscos anys de la dictadura. Una de les seves iniciatives va ser organitzar una cercavila de foc pel dia de Santa Anna, que es va celebrar per primera vegada el 1982. A la cercavila hi prenien part les poques bèsties de foc que hi havia a la comarca i els voltants aquells anys, entre elles, el Drac Coronat del Vendrell, que s’havia recuperat feia poc temps.

 

Un drac que fos únic

Després dels dos primers anys, els impulsors de la cercavila van pensar que podien crear ells mateixos una bèstia de foc, però van tenir clar que aquesta «no havia de ser una bèstia qualsevol, havia de ser un drac únic», explica a TarragonaDigital Joan Cugat. Ell va ser un dels impulsors del drac, una tasca a la qual s’hi van acabar sumant una vintena de persones. Les mides de la bèstia van venir determinades tant per aquesta voluntat que fos «un drac únic», com per la intenció que el foc «no s’aturés mai durant el recorregut, i el drac sempre estigués encès». Això obligava a posar molts punts de foc al llarg d’un cos que havia de ser, per tant, molt gran.

 

Els impulsors van finançar la seva construcció de forma popular, ja que no volien dependre de l’Ajuntament, i la bèstia va anar prenent forma a principis del 1984 en un local del barri del Tancat, que estava situat al davant de l’antic Local de la Joventut. Tal com recorda Cugat, durant el procés «alguns veïns es van queixar per la pudor que feia la resina, que era molt forta». Així, al cap de pocs mesos, el Caramot del Vendrell va ser una realitat. Una bèstia sense comparació, feta de fibra de vidre i ferro, que pesava més de 650 quilos i feia 21 metres de llarg, tres metres d’alçada i 2,5 metres d’amplada. Dividida en quatre parts, acumulava una cinquantena de punts de foc al llarg del cos.

 

El Caramot del Vendrell, en plena acció. | Caramot del Vendrell

Uns primers anys «apoteòsics»

El debut del Caramot va ser a la Festa Major de Santa Anna del 1984. A les primeres sortides, en les quals els integrants del grup portaven unes màscares, la gent del carrer es quedava parada de les seves dimensions. «L’inici va ser apoteòsic, ens aplaudien molt, però recordo que molts pensaven que el drac no passaria per segons quins carrers», apunta Cugat. La magnífica articulació de la bèstia sempre ho acabava fent possible. Sí que es va haver de rectificar un aspecte, ja que el primer any els coets es van tirar des de l’interior del drac, una cosa que, en paraules del mateix Cugat, «va ser un desastre».

 

Els inicis van ser anys de moltes sortides, a llocs com Igualada, Portugal, les festes de la Mercè de Barcelona o el País Basc. La colla havia de llogar un tràiler per transportar la bèstia desmuntada i, tot i així, a vegades el cap sobresortia pel darrere. Els cotxes, quan ho veien, feien sonar el clàxon. Guardar-lo tampoc era fàcil, doncs calia un espai gran. Durant molts anys va estar tancat en un garatge d’autobusos que hi havia al costat de l’antiga biblioteca. Després es va traslladar a un altre magatzem municipal del carrer dels Cafès, abans d’acabar al Cau de Foc de la riera de la Bisbal, on fa anys que hi reposa.

 

Les Puces i l’actualitat del Caramot

Actualment, al capdavant del Caramot hi ha diversos joves de la ciutat, amb Pau Rovira (president) i Joan Vicente (tresorer) al capdavant. El drac ha anat espaiant les seves sortides a altres municipis per les dificultats logístiques —l'última va ser a Castelló ja fa un lustre— i té en el Correfoc de Santa Anna, el Nostrefoc i la nova mostra de foc de la Fira les seves principals actuacions. En sortides com les del Correfoc de la Festa Major poden arribar a ser unes 50 persones, comptant les que van amb les Puces.

 

La construcció del Caramot del Vendrell, l'any 1984. | Caramot del Vendrell

 

Parlant de les Puces, aquestes es van crear el 1999, perquè la colla pogués fer sortides a altres pobles de manera més habitual. La idea de fer aquests quatre insectes la van agafar «d’un cop que el Caramot es va omplir de puces perquè van entrar uns gats al magatzem», recorda Pau Rovira. Les poques sortides que fa el caramot cada any les fa acompanyades d’aquests inseparables insectes.

 

Respecte a les dimensions del Caramot, des de la colla destaquen que els principals problemes no provenen tant de la llargada, sinó del pes. «Quan puges pel carrer de Mar fins a la plaça Vella, arribes mort», admet Joan Vicente. Aquests 650 quilos de pes també provoquen que sovint es rebentin rodes, i s’hagin de canviar sobre la marxa mentre se segueix el recorregut. La part que més pesa és el cap, per la qual cosa es necessiten unes quinze persones per aixecar-lo. Amb motiu dels 35 anys, els integrants de la colla han pintat de nou el Caramot perquè llueixi el màxim de bé, i no descarten fer alguna altra activitat durant els pròxims mesos.