Ada Colau, aquí al costat de Lluís Martí, era la portaveu de la PAH el novembre del 2010.

Deu anys després: La revolució de l'habitatge que va començar a la Bisbal del Penedès

El novembre del 2010 la PAH aconseguia, per primer cop, aturar un desnonament | Desenes de persones es van concentrar davant la casa de Lluís Martí, a Can Gordei
Persones concentrades per aturar un desnonament a la Bisbal del Penedès.
La PAH va aturar el primer desnonament el novembre del 2010 a la Bisbal del Penedès. | BP Diari
 

Dimecres 3 de novembre del 2010. A primera hora del matí comencen a arribar desenes de persones al carrer del Francolí de la urbanització Can Gordei, a la Bisbal del Penedès. Són veïns i ciutadans que han respost a la convocatòria d’una entitat que té poc més d’un any de vida i que respon al nom de Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El seu objectiu, lluitar contra els milers de desnonaments que hi ha a Catalunya i a tot l’Estat espanyol d’ençà que, més de dos anys enrere, va esclatar la bombolla immobiliària.

En aquesta ocasió, els que pengen d’un fil són el Lluís Martí, un veí de la Bisbal de 52 anys, i el seu fill, de només nou anys. Aquest mecànic de motos ha estat una de les moltes persones colpejades per la crisi econòmica i fa més de dos anys que està a l’atur. Cobra una prestació de 426 euros per poder-se mantenir, però des de fa mesos ha hagut de deixar de pagar la hipoteca que havia signat amb una entitat bancària per l’habitatge que havia adquirit. Martí sap que aquell pot ser l’últim dia a la que durant molts anys ha estat casa seva, però està disposat a resistir.

Vint desnonaments de mitjana cada dia

La situació que vivia Lluís Martí aquell novembre del 2010 era la que vivien milers i milers de ciutadans. En només dos anys de cruenta crisi econòmica s’havien practicat 230.000 desnonaments a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, la mitjana era de vint llançaments cada dia, una situació a la qual s’havia arribat pel desmesurat creixement del preu de l’habitatge que hi havia hagut al país entre els anys 1996 i 2006.

L’escassetat de pisos de lloguer i la bona situació econòmica van portar a moltes famílies a signar hipoteques per comprar-se un pis. Quan la bombolla va esclatar, la crisi va arrossegar a una gran quantitat de famílies que, de la nit al dia, es van quedar a l’atur i amb una hipoteca a la motxilla totalment inassumible. Molts van ser els que es van començar a quedar al carrer.

Lluís Martí, al costat d'Ada Colau, als jutjats del Vendrell.
Ada Colau, aquí al costat de Lluís Martí, era la portaveu de la PAH el novembre del 2010. | BP Diari

En aquest context va néixer, el febrer del 2009 a Barcelona, la PAH, una plataforma integrada per persones afectades pels desnonaments que van decidir unir esforços i donar una resposta a la crisi social i de l’habitatge que ofegava el país. La plataforma reclamava el dret a un habitatge digne, recollit a la Constitució, i plantejava estratègies de resistència passiva i desobediència civil per evitar que les famílies es quedessin sense llar.

«La nostra idea és no apartar-nos de la porta»

Aquell dimecres de novembre a la Bisbal del Penedès van obtenir els primers fruits de la seva lluita. Desenes de membres de la PAH es van concentrar al davant de la casa de Lluís Martí, junt amb nombrosos veïns, i van impedir el pas de la comitiva judicial, que havia fet acte de presència a les 11.30 hores. La procuradora que encapçalava el llançament va venir acompanyada dels Mossos d’Esquadra, però es va trobar amb el pas barrat per una muralla humana.

Una de les portaveus de la PAH aquells dies era Ada Colau, actual alcaldessa de Barcelona, que es va dirigir als Mossos amb una frase que una càmera de vídeo va captar per a la posteritat: «A aquesta persona, a més de quedar-se amb la seva casa, li mantindran un deute de 100.000 euros, el que és una injustícia». «Vostès valoraran, però la nostra idea és no apartar-nos de la porta», va etzibar als agents amb un mig somriure a la cara.

Veïns concentrats al davant de la casa de Lluís Martí.
El primer desnonament aturat per la PAH va ser a Can Gordei, a la Bisbal del Penedès. | BP Diari

Després d’uns minuts molt tensos, la procuradora informava Martí que s’ajornava un mes el llançament i que tornarien el 3 de desembre. Abans de marxar, un membre de la PAH va llegir a la comitiva judicial tots els articles de la Constitució que estaven vulnerant amb el desnonament. Amb la comitiva en retirada, els concentrats van esclatar en aplaudiments mentre abraçaven a Martí que, entre llàgrimes, no es podia creure el que havia passat. Era només un mes de pròrroga, però ja era molt més del que s’hauria pogut imaginar aquell matí. Aquell era el primer desnonament que aconseguia frenar la PAH.

Dació en pagament i la ILP

El segon intent, el 3 de desembre, va tornar a fracassar, així com el tercer i el quart. Després de mesos i anys de lluita, Martí es va poder quedar amb el seu habitatge signant un lloguer social amb el banc. Es creava un precedent que suposaria una petita revolució dins la lluita per un habitatge digne. La dació en pagament seria un dels triomfs assolits per la PAH. El mateix Lluís Martí s’integraria com a portaveu de la plataforma al Baix Penedès, amb l’objectiu d’ajudar a altres persones tal com havien fet amb ell. Entre finals del 2011 i principis del 2013, aconseguirien parar una trentena de desnonaments a la comarca.

A tota Espanya, es calcula que la PAH ha aturat més de 50.000 desnonaments durant aquesta última dècada. La ILP aprovada al Parlament de Catalunya el juliol del 2015 va ser una altra fita important per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica. La llei obligava a buscar alternatives al desnonament de les famílies i persones vulnerables, així com als talls d’aigua, gas i altres serveis essencials. El seu recorregut no va ser fàcil, ja que un recurs del PP al Tribunal Suprem va paralitzar cautelarment alguns dels seus articles claus el maig del 2016. No va ser fins al gener del 2019 que el TS va desestimar de forma definitiva el recurs i es va ratificar la llei.

La lluita perquè tothom tingui un habitatge digne continua i no està exempta de problemes, com s’ha pogut veure els últims mesos amb les ocupacions delictives perpetrades per màfies o els desnonaments de famílies vulnerables en plena pandèmia i poques hores abans d’aplicar-se el toc de queda. Una lluita amb molt de camí a recórrer que va tenir el seu primer triomf destacat ara fa deu anys, en una petita urbanització del Baix Penedès.


Comentaris