El grup calafellenc Buhos.

Buhos: «Ara més que mai és important buscar petites victòries cada dia»

Els de Calafell publiquen 'El dia de la victòria', vuitè disc d’estudi, i ja preparen una gira inusual per al 2021

No sabem si els Buhos tenen una bola de vidre o són capaços de veure l’esdevenidor, però si no és així, el cert és que la casualitat, en aquesta ocasió, els ha jugat a favor. Després del gran final de gira del disc Pompeia que van fer al Poble Espanyol de Barcelona el 23 de novembre del 2019, els de Calafell anunciaven que s’agafaven un petit descans per aquest any 2020, aparcant les actuacions en directe per treballar en l’elaboració d’un nou disc d’estudi. Al final, la pandèmia del coronavirus ha deixat tot el sector pràcticament sense concerts, en un dels anys més nefastos que es recorden en aquest sentit.

Al mal temps, els Buhos són especialistes a posar sempre bona cara, i això és el que han fet amb el nou disc, El dia de la victòria, que s’ha publicat aquest mes de novembre del 2020. Des de Tarragona Digital hem parlat amb el seu cantant Guillem Soléalma mater de la formació junt amb Jaume Nin— sobre les particularitats d’un disc que s’ha cuinat enmig d’una pandèmia que ha capgirat del revés el món tal com el coneixíem.

Gravació partida per la pandèmia

—Els Buhos plantejàveu una aturada de concerts en directe aquest 2020, amb el qual es pot dir que, en el vostre cas, l’afectació pel coronavirus no deu haver estat tan gran.

—En aquest aspecte no, perquè el nostre pla ha seguit igual. Ens pensàvem confinar per fer un disc, tancats a casa tot el dia per composar, i això és el que hem acabat fent. Sí que ens ha afectat per fer la gravació. Nosaltres vam poder fer una primera tongada a l’estudi de manera normal abans del març, però la segona tongada, entre els mesos de maig i juny, ja la vam haver de fer diferent, perquè havíem d’anar a l’estudi per separat. Com a molt érem dos músics i el productor alhora.

—Pel que fa al calendari de llançament, heu hagut de reprogramar coses?

—No. Nosaltres al gener vam fer un post en el qual vam explicar que el 2020 no giraríem i que, abans d’acabar l’any, tindríem un nou disc. És cert que tant el mànager com la discogràfica ens recomanaven que no el traguéssim ara, perquè és més difícil monetitzar un llançament en les circumstàncies actuals, però nosaltres vam decidir seguir endavant perquè ja havíem donat la nostra paraula.

—Amb El dia de la victòria ja són vuit els discs d’estudi que heu publicat. Abans de començar el procés de cada disc, us plantegeu com ha de ser? Busqueu que hi hagi un fil conductor o una evolució?

—El que mirem sempre és que a cada disc hi siguin representades les diferents potes del grup. Tenim diferents bosses que anem omplint amb cançons, la dels temes festius, la dels reivindicatius, la de les lentes... Mirem que cada faceta estigui representada. Després acostumem a fer moltes cançons, per poder tenir més material on triar, així afinem més. Aquest cop encara ha estat més exagerat, perquè estàvem a casa confinats sense poder fer res i aleshores anàvem composant. Per aquest disc, a banda de les quinze cançons publicades, en teníem diverses més de gravades i masteritzades, que al final han quedat fora.

—La majoria de lletres ja estaven fetes d’abans del confinament, però no sé si traspua d’alguna manera al disc la situació tan excepcional que s’ha viscut amb la pandèmia?

—Per una banda, les lletres ja estaven fetes, però per l’altra nosaltres hem preferit que la gent desconnecti una mica de la negativitat que hi ha a tot arreu i pugui pensar en altres coses, en moments tan durs com aquest. En aquest sentit, les cançons parlen dels temes que sempre hem tractat els Buhos.

Les petites victòries de cada dia

—Quines victòries es poden celebrar aquest 2020?

—Creiem que la gent ho pot adaptar a cada moment. «El dia de la victòria» pot ser el dia que algú es treu el carnet de conduir o el dia que algú surt de l’hospital. Hem de buscar que hi hagi petites victòries cada dia i més en moments com aquests que estem vivint.

—L’inici del disc és una força inusual, amb un tema amb molta percussió tribal i samplers. Què heu buscat?

—Sempre mirem de començar els discs de Buhos amb un tema que sigui una mica diferent, amb l’objectiu que cridi l’atenció. «Una veu que crida» és una cançó feta amb un sol acord i estem contents d’haver fet això perquè és una cosa que anys enrere no ens hauríem atrevit a fer.

—Una altra cançó diferent és «Àvia», dedicada a la memòria de la teva àvia. És un tema molt personal, però amb la dramàtica situació que ha viscut aquest any la gent gran, ser la pot fer seva molta gent, no?

—Si, totalment. Aquest és un tema que jo al principi no volia incloure al disc. La vaig fer a casa com una manera de treure’m el dol quan la meva àvia va morir. Però molta gent em demanava que la poséssim i al final ho vam fer, i el cert és que està tenint una molt bona rebuda. Molta gent comenta que és de les que més els arriba. Realment mai havíem fet una cançó amb tant de sentiment.

Un concert de Buhos a Calafell.
Els concerts multitudinaris trigaran força a poder-se tornar a fer. | Ajuntament de Calafell

—Com és habitual, compteu amb diverses col·laboracions al disc, com les de Miki Núñez, Suu, Lildami o Stay Homas. Aquesta última sí que devia sorgir després del confinament, oi?

—Sí, correcte. Era una col·laboració fàcil perquè teníem ja amb nosaltres a dos membres del grup i només havíem d’enredar el tercer. Una altra col·laboració és la de la Jazzwoman, que és algú amb qui feia temps que volíem treballar perquè ens agrada l’actitud que té a l’hora de cantar. A la cançó «Cada divendres» hi ha una part que se’n va cap amunt i no m’agradava com em quedava i va ser el lloc perfecte perquè cantés ella.

—De noul, alterneu cançons en català i en castellà, però el fet que «Mi calle favorita» sigui en castellà té algun significat especial?

—No, composo temes indistintament en català i castellà, com bé dius. És cert que aquest tema el vaig fer arran de la sentència del procés i tot el que es va viure aquells dies als carrers. Però amb el temps es pot aplicar a qualsevol lluita de carrer i a qualsevol situació de les que s’estan vivint actualment a l'estat, amb una justícia que, per una banda, empresona una gent d’una manera molt ràpida però, per l’altra, no ho fa amb altra gent perquè no sap qui és M. Rajoy.

Una gira diferent per al 2021

—Després d’obtenir un disc d’or per les reproduccions de «Volcans», quins objectius us podeu marcar amb el nou disc?

—El disc d’or per «Volcans» és una cosa que no hauríem imaginat mai que ens passaria. Pel que fa als nous reptes, doncs la gira que estem preparant per al 2021 en serà un d’important, perquè és una cosa que no hem fet mai. Estem treballant amb una gira per teatres en què farem una obra de teatre musical, dirigida per l’Albert Pla. Ja que no podrem fer concerts normals, hem pensat a tirar per aquí, i estarem a dalt dels escenaris tocant i actuant alhora. Serà bonic recórrer els teatres de Catalunya amb aquest espectacle.

—Seguiu fent una edició física dels discs, tot i que això sembla que sigui anar en contra dels signes del temps. Creieu que encara és important?

—Home, ja no es venen tants discs com abans ni molt menys, però en l’última setmana n’hem venut 350, que no està malament. Molta gent els vol perquè els signem als concerts, encara que després ens escoltin en format digital. El disc físic serà una cosa que acabarà desapareixent.

—Entens la situació que s’ha viscut a Catalunya les últimes setmanes amb la prohibició d’espectacles culturals? És de les poques comunitats autònomes on això ha passat.

—Aquí el que passa és que els que prenen les decisions no en tenen ni idea i, a més, tenen el sou fix a final de mes i massa que cobren. Realment és una vergonya. Jo ja fa temps que dic que s’haurien de fer tests massius a tots els ciutadans cada setmana. Després, segons el resultat, alguns que es confinin els deu dies i els altres que facin vida normal.


Comentaris