Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Quatre anys de «guerra de l'aigua» al Vendrell

El retard en la constitució de la societat mixta d’aigües conviu amb el debat sobre el model del servei i amb les disputes judicials
Entrada de les oficines d'Aigües de Tomoví del Vendrell. | BP Diari

 

El Vendrell es troba immers des de fa més de quatre anys en la seva particular «guerra de l’aigua», un embolic que té com a epicentre la societat mixta que presta el servei d’aigües a la ciutat, Aigües del Tomoví, i que inclou diversos actors. D’una banda, les empreses Aqualia i Sorea, en pugna per aconseguir l’adjudicació de la part privada de la societat. De l’altra, els partits polítics, amb diferents visions sobre el model de gestió de l’aigua que cal aplicar. Tot amb una batalla judicial i un seguit de recursos presentats pel mig, que han embolicat encara més una situació que els ciutadans veuen des de la distància.

 

Tot remet l’agost del 2014, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolia de forma definitiva que l’adjudicació de la part privada de la societat mixta Aigües de Tomoví no havia estat correcte, i que calia repetir-la. Es referia al concurs que s’havia fet el 2007, quan es va privatitzar part del servei. El concurs el va guanyar Aqualia, pertanyent a FCC, que es va quedar amb el 49% de la societat, mentre l’Ajuntament del Vendrell es quedava amb el restant 51%.

 

Sorea presenta batalla als jutjats

El procés de licitació i adjudicació va ser recorregut per Sorea, filial del grup Agbar, adduint que havia mancat un tràmit en tot el procés, ja que no s’havia fet la comissió informativa pertinent. Tot i que un Jutjat Contenciós de Tarragona va desestimar el recurs inicialment el 2008, el TSJC finalment va donar la raó a Sorea el 2010, acordant anul·lar l’adjudicació.

 

L’Ajuntament va intentar solucionar aquest error ratificant l’acord en un ple el 2011, però el tribunal va considerar que no era suficient, i va ordenar repetir la convocatòria. El segon concurs no va ser gens plàcid, ja que Sorea va seguir presentant recursos que en van retardar la seva resolució durant dos anys. La situació semblava una reproducció, a petita escala, de la 'guerra de l’aigua' que hi havia a l’àrea metropolitana entre Agbar i Acciona pel control d’Aigües Ter-Llobregat.

 

Els tres partits d'esquerres de l'oposició s'han mostrat en contra de l'actual model de l'aigua. | BPDiari

 

Eleccions i canvis en la confecció del plenari

Per posar més llenya al foc, el procés es va fer amb unes eleccions municipals pel mig, les del 2015, que van suposar un canvi en la correlació de forces al consistori. Si fins aleshores només el grup de PxC s’havia mostrat en contra d’aquest model de societat mixta, formacions que entrarien aquell any al consistori com Sí Se Puede i Som Poble apostaven obertament per remunicipalitzar completament el servei. També ERC s'acabaria sumant a aquest corrent. L’actual mandat presentaria una part del plenari molt bel·ligerant amb el model vigent de l’aigua i amb la part privada de la societat.

 

A finals del 2016, finalment, l’Ajuntament anunciava que Aqualia era la guanyadora del nou concurs. En un ple celebrat el mes de desembre s’acordava la liquidació de l’actual societat i la creació d’una de nova amb un altre nom, amb el vot en contra, això sí, de PxC, Som Poble i Sí Se Puede. Eva Mata, en aquell moment al govern amb ERC, s’abstenia, marcant ja una distància que faria que, menys d’un mes després, fos expulsada del govern per l’alcalde, Martí Carnicer. ERC sortiria del pacte de govern i perdria pel camí un dels seus dos regidors, Josep Marrasé.

 

Dos anys per crear la nova societat

El govern preveia una constitució de la nova empresa relativament ràpida, com ho demostra el fet que pel mateix pressupost del 2017 ja s’inclogués una partida amb els cinc milions d’euros que Aqualia hauria d’aportar en el moment de crear-se, en concepte d’ús de les instal·lacions municipals. Però aquesta constitució no va arribar el 2017, ni tampoc el 2018, on també s’havien pressupostat els cinc milions per a diferents inversions. «Hi ha hagut molts aspectes que han retardat el procés, començant amb els recursos de Sorea durant el concurs públic, i seguint pels diferents canvis d’interventors dels últims anys», justifica la regidora d’Aigües, Camil·la Barnadas.

 

Martí Carnicer admet que aquest termini de dos anys per constituir-se la nova societat mixta no és «massa normal», i afegeix que l’últim que ho ha retardat ha estat «la liquidació del cànon final de l’empresa, una cosa que és complicat de fer a mig any». Per això, des del govern ja han avançat que amb el tancament d’aquest any també hi haurà la liquidació de la societat antiga, que fa dos anys que funciona de forma prorrogada. El gener del 2019 ja hauria d’estar constituïda la nova, que es farà càrrec del servei durant 25 anys. Això si no hi ha més sobresalts. El debat sobre el model del servei està, però, lluny de tancar-se.

 

Un operari netejant els dipòsits d'aigua del Vendrell. | Ajuntament del Vendrell

 

Comentaris