Kenneth Martínez, a l'entrevista amb TarragonaDigital.

Kenneth Martínez: «Sense uns ingressos garantits, l'Ajuntament no pot ajudar la ciutadania»

L'alcalde del Vendrell fa balanç del complicat any 2020 en una entrevista amb TarragonaDigital

Kenneth Martínez va agafar el relleu de Martí Carnicer a l’alcaldia del Vendrell el juny del 2019. En aquell moment era impossible imaginar-se que al cap de pocs mesos hauria de gestionar el principal consistori del Baix Penedès en el moment més complicat de les últimes dècades, amb una pandèmia mundial que ha vingut acompanyada d’una forta crisi social i econòmica.

En aquesta entrevista amb TarragonaDigital, Martínez fa balanç de com s’ha afrontat la crisi de la Covid-19 des de l’àmbit municipal, a més de repassar altres notícies que ha deixat el 2020, com les afectacions del temporal Glòria, el cas de l’Escola Municipal de Música o les obres del FEDER de Coma-ruga.

La gestió de la pandèmia a l'àmbit municipal

—Què ha estat el més dur de gestionar a escala local d’aquesta pandèmia?

—El més difícil ha estat que contínuament s’han hagut d’anar gestionant situacions i mesures canviants, decidides majoritàriament per altres administracions, sense tenir un mínim de protocols i procediments. Les mesures les prenien la Generalitat o l’Estat, però l’aplicació real a peu de carrer corresponia, la majoria de les vegades, als ajuntaments, a través de la policia o de Protecció Civil, i això ho havíem de fer sense tenir un manual. Cada setmana havíem d’estar molt atents als canvis que hi havia. A més, hem tingut el gruix del personal teletreballant, cosa que ho ha complicat més.

—S’ha fet prou per ajudar els col·lectius més afectats pels tancaments?

—Aquest virus dificulta molt la planificació, perquè ja hem vist que es necessiten setmanes o mesos per aplanar la corba, però, en canvi, amb tres o quatre dies n’hi ha prou perquè es dispari. Això fa que un dia estiguis pendent d’obrir o recuperar certes activitats i, de cop, es tanca tot. I tot i que són decisions que prenen altres administracions, el ciutadà t’ho demana a l’Ajuntament, perquè és l’administració més propera. Tot això et deixa sense marge de maniobra, encara més quan ja estem a finals d’any i s’està tancant el pressupost. Quan hi ha un tancament total de l’activitat d’un dia per l’altre, amb uns ingressos zero, es pot dir que no hi ha substitutiu que es pugui compensar amb immediatesa, perquè tu tanques demà, però els ajuts trigaran setmanes o mesos pels procediments que calen. Tot i això, hem tramitat tres convocatòries d’ajuts per a comerços, bars i restaurants, una cosa que és inèdita i que implica un esforç per recuperar aquests diners d’altres llocs i també un esforç de procediment.

—Tot això està passant quan l’Ajuntament semblava que començava a sortir d’una situació financera complicada que durava molts anys. Es revertirà la tendència?

—Un dels grans reptes que tenim els ajuntaments ara és anar facilitant ajuts i subvencions als ciutadans, però amb l’obligació de tancar l’any en positiu. Nosaltres hem pogut quadrar els números, però és evident que hi ha hagut una baixada d’ingressos per la banda dels impostos i també dels serveis que s’han hagut de tancar, però que segueixen demanant un mínim de manteniment. És evident que l’any 2021, que no sabem com serà, hem de tenir prudència a l’hora de fer els pressupostos i no farem més inversions de les que ja estaven previstes.

L'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.
Martínez ha complert el seu primer any sencer al capdavant de l'alcaldia del Vendrell. | Àngel Ullate

—Esteu parlant amb partits de l’oposició per elaborar el pressupost del 2021? A Calafell s’ha aconseguit un consens important.

—Si, jo estic prou convençut que trobarem, i que ja estem trobant, una bona resposta per part de l’oposició, perquè donar suport al pressupost del 2021 no vol dir donar suport a unes polítiques d’un partit que està en un determinat govern, sinó que vol dir donar suport a un govern que està fent front a la pandèmia. En aquests moments, la principal preocupació dels governs és la lluita contra la pandèmia, que ens afecta a tots, i tots n’hem de ser corresponsables. Aquest serà un pressupost que fonamentalment servirà per garantir els serveis bàsics i fer front a les necessitats provocades per la pandèmia. No hi haurà grans inversions perquè no tenim aquest marge de saber cap a on anirem.

—Les obres del carrer de les Quatre Fonts i el pont de França es mantenen?

—Sí, només farem les inversions que ja estaven previstes, i aquesta n’és una. La intenció és fer les obres per convertir en illa de vianants aquesta zona, que podrien començar abans de l’estiu. No sabem quin serà l’ordre exacte i el calendari, si primer esperem a fer les Quatre Fonts i després el pont de França, però aquesta serà una zona que serà totalment per a vianants quan acabi el 2021.

—Costa d'entendre que en la situació actual s’hagi optat per incrementar algunes taxes.

—Aquí el calendari va ser pervers. Si generalment qualsevol pujada d’impostos, ni que sigui mínima, mai és benvinguda, en moments de dificultats, encara menys. Però si volem que les administracions siguin l’última salvaguarda, l’última línia de defensa de la ciutadania a través dels serveis públics, has de tenir un pressupost. I per tenir un pressupost has de tenir uns ingressos garantits, si no, no pots mantenir la responsabilitat d’ajudar la ciutadania. Per tant, el que vam fer va ser aplicar el mínim ajust per cobrir aquestes baixades d’ingressos en diverses partides que hem tingut.

El cas de l'Escola de Música i el FEDER de Coma-ruga

—El mes de gener es va fer el pas de portar el cas del segon contracte de l’Escola de Música a la Fiscalia. Se sap res de nou?

—Sí, la Fiscalia ens ha informat que l’assumpte ja ha prescrit, amb el qual, sense entrar en el fons, ens diu que per aquesta via ja no hi ha més recorregut.

—Com està el tema de la llicència ambiental?

—La llicència ambiental li pertocava tramitar-la al propietari de l’edifici i no la va obtenir, i tot es va enredar amb el litigi judicial. Nosaltres ara estem recopilant tota la documentació necessària que acrediti que l’edifici pot tenir la llicència ambiental. Quan hi ha documentació que no es pot recuperar, perquè ha passat molt de temps, hem de fer de nou els tràmits. Fa pocs dies van venir per fer la prova per comprovar que la normativa antiincendis era correcte, i així es va certificar. Ho tenim força avançat, ens queden només per certificar un parell d’ítems.

—Pel que fa al FEDER de Coma-ruga, es complirà l’objectiu de fer-ne el 70% abans d’acabar l’any?

—Finalment hem aconseguit la pròrroga que havíem demanat a Europa pels retards causats per la pandèmia, amb el qual hem de tenir el 70% de les obres fetes abans de finalitzar el 2021. Les obres de la plaça dels Germans Trillas i del llac ja les tenim molt avançades i estaran acabades per Setmana Santa o abans. Aleshores començarem la de l’edifici del Tabaris, que serà la gran obra del 2021.

—Una obra que ha portat polèmica per l’increment del cost previst inicialment. Era indispensable refer tot l’edifici amb aquest cost?

—Aquí tornem al tema del calendari i en quin moment venen les coses. Nosaltres el que podem dir amb el FEDER és «no ho farem», però no podem dir «ja ho farem més tard». Podem renunciar a tot i retirar-nos demà mateix si volem. Però nosaltres creiem que això és un projecte pels pròxims 30 o 40 anys, a llarg termini, i no es pot retardar més. Respecte a l’edifici del Tabaris, el cost inicial del 2016 contemplava només la recuperació de l’edifici, però no el contingut, perquè encara no sabíem quina capacitat d’inversió tindríem. Els últims anys hem tingut una millor situació econòmica al consistori, amb el qual vam veure que, a més del continent, també podíem fer el contingut, amb un hotel d’entitats per a veïns i entitats, un museu, un punt d’informació municipal i una gran sala multifuncional, que és on hi haurà el mosaic del Padrós. D’aquí ve una part de l’increment.

Kenneth Martínez, amb Marc Guitart.
Kenneth Martínez, entrevistat per TarragonaDigital. | Àngel Ullate

—Després del temporal Glòria, alguns trams del litoral han quedat molt tocats, com el Francàs. S’estan buscant solucions?

—La platja del Francàs era originalment una platja de roca, no de sorra. Al llarg dels anys s’ha anat llençant sorra artificial, una cosa que ha estat molt criticada. Amb la transgressió del mar causada pel canvi climàtic i els efectes que poden jugar els dos ports que hi ha a prop, el de Roda i el de Coma-ruga, en aquest punt es perd la platja. Nosaltres hem parlat amb el Ministeri de Medi Ambient i ens han traslladat que faran una intervenció més immediata per reforçar l’escullera i, més endavant, un projecte per donar més seguretat i facilitar l’accés dels ciutadans. En un parell d’anys hauríem de veure feta aquesta actuació al Francàs. El que el ministeri ja no preveu fer són les grans aportacions de sorra.

—Veu viable estendre el model de la recollida de residus porta a porta a tots els nuclis del Vendrell?

—Aquest any hem començat a implementar-lo a tres nuclis i està funcionant molt bé, amb un 80% de reciclatge. De cara al 2021 preveiem saltar a altres zones amb més població. Per una banda volem començar a aplicar aquesta recollida als bars i restaurants del litoral de cara a la Setmana Santa i l’estiu i, per l’altra, estem pensant a fer el salt a alguna zona urbana durant la primavera com podria ser el centre, el Puig o l’Oasis. En alguns casos segurament no serà exactament el porta a porta, però sí que seran models de recollida més eficients, com els contenidors intel·ligents amb targeta. Tenim un pla A, un pla B i un pla C, perquè hi ha diferències de densitat importants als diferents nuclis. Però tots seran models eficients.

—Com valora l’any de la capitalitat de la cultura catalana, tenint en compte les circumstàncies?

—És evident que no ha tingut res a veure a com ens l’imaginàvem al principi, ja que durant molts mesos de l’any no s’ha pogut fer res. Nosaltres volíem fer molts actes populars, al carrer, sense restriccions i per tota la gent. Tot això no ha pogut ser. Això et deixa un mal regust de boca. Però la cultura al final és l’expressió d’una societat en qualsevol moment i, en un moment de pandèmia, també ens hem d’expressar, sigui amb aforaments limitats o via telemàtica. Per això, en cap moment vam voler renunciar a exercir la capitalitat.