L'Institut Baix Penedès del Vendrell.

Mig segle de vida: El primer institut públic del Baix Penedès celebra els seus 50 anys

El centre repassa la seva trajectòria amb una retrospectiva fotogràfica

L’Institut Baix Penedès del Vendrell compleix aquest curs el seu 50è aniversari. Cinquanta anys ensenyant a milers d’escolars del Baix Penedès que, fins a l’obertura d’aquest centre, el curs 1970-71, havien de desplaçar-se a altres ciutats com Tarragona o Reus per rebre l’educació secundària.

Tot i que la situació sanitària no ha permès impulsar molts dels actes que tenien pensats per celebrar l’efemèride, des de la direcció del centre no s’han resignat a deixar passar una data tan assenyalada i des d’aquest passat dimarts 16 de febrer es pot veure una exposició al vestíbul de la Biblioteca Terra Baixa. Es tracta d’una mostra de fotografies de totes les èpoques, que s’acompanyen d’un audiovisual, pintures d’antics alumnes i un repàs de la història de l’institut.

El primer institut públic del Baix Penedès

L’origen de l’institut es remunta a finals dels anys seixanta, en ple franquisme, quan l’aleshores alcalde del Vendrell Casimiro Coll i el que era el seu regidor d’Ensenyament, Frederic Pellicer, van apostar fort perquè el municipi pogués disposar d’un institut públic d’educació secundària. Fins a aquell moment, al Vendrell i al Baix Penedès només hi havia les Escuelas Nacionales, on es feia la primària, diverses acadèmies, i el col·legi Sagrat Cor, que sí que feia secundària, però que era només per a noies.

La insistència del consistori va tenir els seus fruits i el curs 1970-1971 obria portes el nou Instituto de Enseñanza Media Mixta del Vendrell, ubicat en uns terrenys d’antigues vinyes que hi havia a tocar de la carretera que portava a Sant Vicenç de Calders. Leonor Cardó en va ser la primera directora i en els primers cursos tenia prop de 300 alumnes, que provenien de tota la comarca.

Una imatge dels anys 70 de l'Institut Baix Penedès.
L'Institut Baix Penedès es va anomenar durat un temps Almirante Carrero blanco. | Institut Baix Penedès

Canvis de nom

El centre va passar per diversos canvis de nom durant els anys setanta. Arran de la mort de l’almirall Luis Carrero Blanco, mà dreta de Franco, el desembre de 1973 en un atemptat perpetrat per ETA, l’institut va passar a anomenar-se Almirante Carrero Blanco el 1974, a proposta de l’aleshores alcalde Jesús Trayner.

Amb la mort del dictador i l’arribada de la democràcia, el centre adoptaria el seu nom definitiu el 1979, Institut Baix Penedès, havent de renunciar al nom de Pau Casals, que ja havia estat adoptat per una escola de primària. Durant molt de temps, aquest seria l’únic institut públic de la comarca, fins a l’obertura, a mitjans dels anys vuitanta, del Camí de Mar de Calafell i el de l’Arboç.

En creixement constant

Durant aquestes cinc dècades el creixement ha estat constant, en consonància amb l’explosió demogràfica de la comarca. «La gran crescuda va arribar quan vam començar a fer els estudis de l’ESO, això ha fet que ara ja tinguem uns 800 alumnes cada any», explica a TarragonaDigital l’actual directora del centre, Agnès Cruanyes. Tot i que ara mateix hi ha dos instituts públics més al Vendrell i dues noves escoles-instituts, a més del Sagrat Cor, Cruanyes recorda que el Baix Penedès «és l’únic institut de la comarca que ofereix els tres batxillerats, amb la qual cosa segueix sent un centre de referència» a la zona.

Per celebrar els 50 anys, la directora apunta que la idea inicial era «fer molts actes per compartir amb la ciutadania», però que la situació pandèmica que es viu no ho ha permès. L’exposició de la biblioteca en serà un dels pocs que es faran de portes enfora. Montse González Papiol, professora del centre, explica que la mostra recull «una selecció dels milers de fotografies que teníem i amb les quals hem intentat reflectir les diferents etapes que hi ha hagut, des dels anys setanta fins a l’actualitat». També es pot veure un curt de tres minuts amb imatges d’arxiu que es combinen amb altres d’actuals.

Una coreografia en una foto antiga de l'Institut Baix Penedès.
L'exposició recull imatges antigues, com la d'aquesta coreografia al pati. | Institut Baix Penedès