Andevert, explica que «arran d’aquesta investigació i d’un treball conjunt amb una quarantena de dones de l’entorn més proper, s’evidencia que el relat etnològic posa el focus en les tasques materials i productives, eclipsant aquelles vitals i imprescindibles com són les tasques reproductives». Per això l’objectiu del projecte és el de reconèixer el valor de totes aquestes tasques però també la importància del paper de les dones en qüestions educatives, afectives, ambientals, sanitàries, físiques, socials i domèstiques.
Articulada en quatre blocs
La mostra s’estructura en quatre àmbits (casa, carrer, cos i terra) i, a més d’un gran nombre de peces de la col·lecció del Museu (algunes mai exposades fins ara) s’hi podran trobar instal·lacions artístiques, videoart, escultures, gravats, fotografies o infografies, entre altres disciplines. Durant el recorregut les peces etnogràfiques i històriques dialogaran amb obres artístiques contemporànies de creadores com la fotògrafa Joana Biarnés, les artistes Maria Ruido, Anna Dot, Mercedes Pimiento, Beatrice Bizot, Mònica Galera o del col·lectiu de dones artistes Leftovers.
El Museu de la Vida Rural es troba ubicat a l'Espluga de Francolí Foto: Museu de la Vida Rural
Activitats culturals vinculades
L'exposició vol anar més enllà i, per aquest motiu, el Museu de la Vida Rural ha programat un seguit d’activitats paral·leles i accions comunitàries. D’aquesta manera, es vol generar debat i reflexió entorn de la igualtat de gènere, convidant persones diverses i de sectors diferents per tal d’aconseguir una visió plural. Les activitats tindran forma de debat, xerrades, visites comentades i propostes familiars. En aquest sentit, el programa d’accions comunitàries es concreta a través de quatre intervencions. L’encapçala ‘Un homenatge a les padrines’, una acció que subratlla la necessitat de posar llum i revaloritzar totes aquelles pràctiques que contribueixen a garantir el sosteniment de la vida.La voluntat de fer emergir altres maneres de narrar la quotidianitat es farà present, també, en una segona intervenció on dialogaran, d’una banda, la recollida de memòries col·lectives al voltant de l’ús i aprofitament de diverses plantes medicinals amb l’activació de diversos espais mitjançant l’estampació botànica i la intervenció efímera situada, de l’altra. L’acció es clourà amb l’edició d’un receptari col·lectiu. D’altra banda, la manera com les dones transiten i habiten els espais de vida quotidiana es converteix en l’eix central de la tercera acció. En aquest cas, la intervenció utilitzarà l’acte de caminar l’espai públic com a instrument cartogràfic, com a procés d’experimentació i reflexió així com a metodologia de coneixement i reconeixement. F
Per últim, l’acció que culminarà el programa s’aproparà a l’experiència de les dones en relació amb la tradició tèxtil de la Conca de Barberà per tal de recuperar i revaloritzar les memòries col·lectives associades a aquesta herència compartida. Des del seu disseny fins a la pràctica, el programa posa l’accent en allò comú, facilitant una sèrie d’espais i estratègies de mediació participatives que serveixen de punt de partida per abordar reflexions al voltant d’allò que ens afecta com a col·lectivitat.
