Sense presses i amb una posada en escena participativa en què artistes i públic celebren allò quotidià i les petites coses del dia a dia. Amb aquesta filosofia, arribaran des de Sevilla Kike Suárez, Javi Blanco, Juanlu Romero i Jaime Sobrino, els integrants de Vera Fauna, que actuen aquest dissabte 26 de juliol, a les 20.30 hores, a la plaça de l'Església d'Altafulla. El seu concert s'emmarca en la sisena edició del cicle "El Jardí Sonor" i encara queden entrades disponibles per gaudir d'un directe versàtil amb sons que van des de l'electrònica a la psicodèlia, sense oblidar la rumba i unes bones cançons per ballar i passar-s'ho bé.

En aquesta ocasió, els telonejarà el cantautor tarragoní Adrià Salvador. L'excomponent del grup Febrero va publicar el seu primer disc en solitari, Azote, l'any 2019, oferirà una actuació breu i molt especial, en què presentarà algunes noves cançons acompanyat del músic Albert Paredes. Amb un estil rock-folk, Salvador no deixa indiferent i posa sobre la taula una proposta introspectiva i intimista. Després de la prèvia, els nois de Vera Fauna pujaran a l'escenari amb l'objectiu de compartir cançons que "parlen de tu i de mi, de nosaltres".

La seva és una música feta per mirar-se als ulls i no perdre's a un mateix; entre el pop andalús i el costumisme emocional, han anat construint un segell distintiu a mesura que avançava la trajectòria de Vera Fauna. Una que és, sens dubte, singular dins l'escena indie estatal, ja que va començar a caminar l'any 2015, però el seu primer disc, Dudas y flores (2020), en què fusionaven folklore i neopsicodèlia, va arribar un lustre després. Més endavant, sumarien Los años mejores (2022), amb què continuaven explorant la identitat musical del grup des de la plena llibertat.

Tot i que mai han estat a Tarragona i no coneixen el municipi del Baix Gaià, garanteixen que "és un dels concerts més desitjats de la temporada". Hores abans de l'actuació, conviden el públic a "una festa en què ells podran participar", ja que els de Sevilla viuen "la barrera de l'escenari com una cosa arbitrària: el concert el fem entre tots i el públic és part imprescindible. Parlarem, ballarem i acabarem suant, com en les bones nits de disbauxa", apunten.

Tercer disc, nova etapa i energies renovades

El passat mes de març, van publicar un tercer àlbum, Dime dónde estamos, que neix després d'una etapa complicada, personal i professional, i a través de deu cançons amb influències rap, R&B i rock clàssic, posen el missatge que volen explicar al servei de la música. Han aconseguit, així, donar amb la tecla i connectar encara més amb el seu públic: parlar de les relacions socials i els vincles que ens uneixen a tots és el secret de la seva proximitat. Alhora, el disc incorpora les impecables col·laboracions d'Ángeles Toledano i Noni Meyers, vocalista del grup Lori Meyers.

De fet, els integrants de Vera Fauna reconeixen que "el procés creatiu es va fer en una situació personal i grupal límit" i que amb el disc "s'han salvat entre tots". Expliquen que diferents aspectes del seu entorn es van veure "interromputs, amenaçats o directament van desaparèixer" i es van adonar que la "salvació passava per ells mateixos", per un "nosaltres", que identifiquen amb la comunitat i l'acompanyament.

Una d'aquestes cançons que més ha connectat amb la gent, i que ja supera les 400.000 reproduccions, és No me digas la verdad, una rumba que parla sobre l'enamorament. Per descriure-ho, Vera Fauna fa referència a un llibre d'actualitat, El accidente, de Blanca Lacasa, i diuen que "l'enamorament enganxa perquè és ambivalent, és una atracció irrefrenable i d'una vulnerabilitat increïble". Per això, asseguren que el single ha calat en els oients perquè "la rumba ha esdevingut l'escenari perfecte per cantar amb alegria coses que moltes vegades no sabem si són del tot alegres".

«Volem que l'oient se senti acollit amb nosaltres, intentem impostar el mínim possible»

En general, Dime dónde estamos ha tingut molt bona acollida, la gent ha "abraçat" que la banda sevillana els canti sobre el seu dia a dia i el que ells mateixos viuen.  "Volen que l'oient se senti acollit amb nosaltres, intentem impostar el mínim possible perquè la nostra gent senti aquesta coherència i proximitat", expressen. Encara més, aquest nou disc és fruit de "voler divertir-se i fer de la música una extensió de la pròpia casa".

Un «món» d'ambients sonors

I, en aquest cas, es tracta d'un disc amb una producció molt rítmica, plena de nostàlgia, però que transita moments d'alegria per la varietat i experimentació d'estils: pop, R&B, rumba, sons psicodèlics, rock, rap... Guitarres, baixos i sintetitzadors conviuen en aquest espai que confirma que els Vera Fauna "s'ho passen increïble fent música". Per posar noms propis a aquestes influències, els artistes enumeren referències com la banda britànica Jungle, els estatunidencs The Roots, Kiko Veneno o els anglesos Broadcast.

"És una juxtaposició de coses que ens van agradant", afirmen i, fins i tot, s'han atrevit amb un punt de shoegaze, un subgènere del rock alternatiu que es caracteritza pel seu so envoltant. Precisament, aquesta capacitat per a crear ambients sonors, en cançons com Mi cabeza o Los grillos, és buscada. Es defineixen com uns "grans aficionats a les metàfores sonores" i expliquen que "les cançons creen escenaris sobre els quals després es formen les lletres i no a l’inrevés".

“Això fa que moltes vegades retorcem la part instrumental fins que cobra moltíssim significat, fins que pràcticament es fregui amb els dits la frontera infranquejable de la paraula i no quedi més remei que escriure la lletra que encaixa amb aquells sons", continuen. En el procés creatiu de Dime dónde estamos, a més, han viscut un canvi important perquè ara "exploren les cançons com a unitat indissoluble de significat" i han prioritzat gravar a l'estudi en lloc de pensar primer en el directe.

De fet, manifesten que "és molt millor treballar sobre un paper que fer-ho a crits en un local d’assaig si el que vols és harmonia i comunicació", i, al seu torn, això es tradueix en seguretat sobre el que fan i diuen quan pugen a l'escenari, perquè asseguren que la gent triga molt menys a connectar amb ells i la seva proposta.

«L'amistat és el camí»

El recorregut de Vera Fauna s'ha fet a foc lent i el reconeixement per la feina feta arriba en un moment de gran oferta i diversitat en el panorama indie nacional. No només hi ha noms com La M.O.D.A, Arde Bogotá o Viva Suecia que han obert una nova etapa per al pop/rock, també s'estan fent un lloc a l'escena dels últims anys grups emergents com Carolina Durante, Alcalá Norte, Niña Polaca, Cala Vento, Sexy Zebras, Malmö 040... entre molts altres. 

Els sevillans veuen aquest escenari com "un panorama musical estimulant, amb moltes noves propostes i una gran quantitat de bandes amb un llenguatge propi". En línia amb el sentiment de comunitat que tenyeix el seu últim disc, els integrants de Vera Fauna aposten per la xarxa artística i, sobretot, per l'amistat que ells consideren "el camí i allò que, per a ells, és un orgull total" després de tants anys treballant-s'ho. 

«Sense l'acollida del primer disc, avui no seríem aquí; vam veure que la gent podia entendre el que fèiem»

Per tot plegat, refermen que "el triomf més gran d’una banda no és omplir estadis, sinó sobreviure a un estat de creixement". La vida els ha canviat molt en els últims cinc anys, des que van llençar Dudas y flores, perquè els va portar la "increïble notícia que la gent podia entendre el que feien i que podien fer del seu art un mitjà per sostenir-se en la vida", agraeixen.

Conclouen que encara remen per continuar sent part de la indústria musical, però estan convençuts que sense l'acollida d'aquell primer projecte no serien avui aquí. Amb la mirada al futur, assenyalen un somni clar: tocar algun dia al Náutico de San Vicente do Mar, a O Grove (Pontevedra).