Si el que volem és visitar un poble bonic a Catalunya i fem una cerca a Internet, ben segur que un dels que us sortirà i cridarà més l'atenció és Siurana. Aquest petitíssim nucli amb poc més d'una vintena d'habitatges, compta amb una imponent bellesa que va lligada també a llegendes que l'han envoltat també de misteri.
[nointext]
Visitem aquest bonic municipi del Priorat amb l'influencer ebrenc Albert Pagà, qui va iniciar el seu trajecte a les xarxes com a Berti Iau abans de la pandèmia i amb el seu humor en català ha arribat a milers de seguidors a TikTok o a Twitter.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por TarragonaDigital.com (@tarragonadigital)

Siurana pertany al municipi de Cornudella de Montsant i per arribar-hi s'han de recórrer les sinuoses i estretes carreteres que pugen fins als cingles on està instal·lat de manera imponent. Tal com ens explica l'Albert, hi ha habilitats aparcaments fora del poble, ja que accedir-hi en cotxe només està permès als residents. En èpoques de força afluència turística, s'ha d'abonar un petit import per aparcar-hi.

Un cop deixem el vehicle i fem una petita pujada, arribem al terra empedrat d'accés a Siurana. La seva entrada ja és una demostració d'intencions sobre què hi podrem veure: una aura de misteri envolta el petit poble, però la bellesa és innegable. 
 

Llegendes i misteri a Siurana

De fet, l'Albert assegura que si Siurana fos una estació seria "tardor". El primer que ens recomana fer, encara que ens sobti, és visitar el seu cementiri. Tot té una explicació, però. El cementiri està adossat a l'església romànica del poble i malgrat que és molt petit i amb poques sepultures, hi ha una llegenda que assegura que el sarcòfag de pedra amb una coberta de doble vessant que hi ha al costat de la porta de l'església és el de la Reina Mora.

La de la Reina Mora és una de les llegendes més conegudes i significatives de Siurana. Hi ha diverses teories, però totes elles fan referència a la reina Abd-al-azia o Abdelàzia, qui exercia com a governadora de la fortalesa de Siurana en temps de Ramon Berenguer IV, quan aquest nucli va ser la residència de l'últim rei moro, Almemoniz, que hi havia a Catalunya.
 

Després de molts intents fallits dels cristians per assaltar la fortalesa, finalment una traïció va fer possible que hi accedissin. Quan la reina Abdelàzia va veure que no hi havia escapatòria, va pujar al seu cavall i va preferir morir amb honor i saltar des d'un dels cingles de Siurana. En aquest punt, diuen, es pot veure la petjada del cavall i és conegut com el 'Salt de la Reina Mora'. Els cristians van considerar que es tractava d'un acte de gran heroïcitat i, malgrat ser musulmana, van decidir que mereixia un enterrament digne, encara que fos fora de l'església.

Un dels pobles més bonics de Catalunya

Aquesta és una de les llegendes més conegudes de Siurana, però recentment el periodista Toni Orensanz va descobrir i documentar-ne una altra, en aquesta ocasió, però, ben real. L'Albert també en vol fer referència i es tracta del 'nazi de Siurana', una llegenda ja demostrada que dona nom a un llibre reportatjat fet per Orensanz i que narra com una parella d'ancians que van viure i morir en aquest nucli, van ser destacats nazis que van escapar de les respectives condemnes.
 

Siurana, però, és molt més que les seves llegendes. El seu encant parla per si sol i, de fet, va ser proposat recentment per rebre el segell de l'associació 'Los Pueblos Más Bonitos de España', títol al qual va voler rebutjar per evitar la massificació turística, la qual ja han hagut d'afrontar els últims anys.

Mirador privilegiat fent frontera de la Serra de Prades i el Montsant, anar a veure una posta de Sol des de Siurana hauria de ser una de les activitats a fer un cop a la vida. Les paraules, en aquest cas, sobren i l'experiència parla per si sola.
[suportGeneralitat]