CATÀSTROFE A LA CONCA

Segueixen desapareguts una mare i el seu fill a Vilaverd, a causa dels forts aiguats

ÚLTIMA HORA

L'ajuntament de l'Espluga demana voluntaris per desenrunar el municipi

Una catalana denuncia que no li deixen llogar un pis perquè el seu fill pateix esquizofrènia

L'agència va al·legar que el propietari «no volia problemes», quan la família estava a punt de signar el contracte
Una catalana denuncia que no li deixen llogar un pis perquè el seu fill pateix esquizofrènia | Pexels

 

 

Isabel és una dona catalana que ha patit un terrible cas de discriminació pel simple fet de tenir un fill amb esquizofrènia. La polèmica, recollida al mitjà 'El Periódico', es remunta al dia que havia quedat amb el representant de l'agència per tal de signar el contracte, quan només faltava estampar la firma i realitzar l'entrega de claus. Amb tot, quan l'agent es va assabentar que el fill d'Isabel patia una malaltia mental, va canviar ràpidament d'actitud i, després de mantenir un breu contacte telefònic amb el propietari del pis, es va negar a realitzar el tràmit.

 

«El propietari no vol problemes»

Així les coses, Isabel ja havia presentat la carta de solvència del banc quan el treballador de l'agència li va preguntar per què no entregava també una nòmina del seu fill. La dona, que va voler ser sincera, va respondre el següent: «El meu fill no té nòmina, ja que té una discapacitat del 66%».

 

Aleshores, l'agent va voler saber què era exactament el que li passava, i quan Isabel va mencionar la paraula «esquizofrènia», l'home va canviar l'expressió de la cara immediatament. «He de fer una trucada», li va etzibar.

 

L'agent va mantenir una breu conversa amb el propietari del pis, i quan va posar fi a la comunicació, li va dir a Isabel que «em sap greu, però no vol problemes».

 

«És una malaltia, no és cap vergonya», lamenta Isabel

De res va servir que la dona ja hagués informat l'amo de la casa on residia que es canviava d'habitatge, o que ja hagués contractat els serveis d'una empresa de mudances. Tan sols tres hores més tard, l'agència ja li havia reemborsat els 1.400 euros que havia abonat per a reservar el pis.

 

«La culpa va ser meva per explicar la veritat», lamenta Isabel, que continua fent patent que «no tenia per què mentir. És una malaltia, no és cap vergonya». Per aquest motiu, ha pres la determinació de denunciar els fets públicament, així pot fer que «aquesta classe de discriminacions surtin a la llum i evitar que es normalitzin».

 

La dona no es queda aquí, i és que considera que «qui ha de sentir vergonya són ells per aquestes actituds». Afortunadament, va poder recuperar la casa on vivia fins llavors, si bé això no li farà oblidar mai el mal tràngol que va passar. 

 

També et pot interessar...

 

Comentaris