EN DIRECTE

⛈ A les portes d'una perillosa gota freda a Tarragona

La Costa Daurada, el paradís de la fragmentació política

Ens fixem en l'elevada quantitat de candidatures en alguns municipis de la Costa Daurada
Les urnes s'acosten als Ajuntaments: hi ha eleccions municipals en dos mesos i mig. | Gerard Recasens

 

Les eleccions municipals del proper 26 de maig s'acosten i arreu ja es parla de candidats, de llistes i, fins i tot, els més atrevits fan càbales de possibles pactes postelectorals. A aquestes alçades del mes de març, però, és temps de descobrir quins partits es presenten, si se'n creen de nous, si es produeixen escisions o si hi ha canvis de samarreta per part d'algun membre destacat. 

 

El nombre de candidatures és una altra de les cabòries polítiques que, a cada municipi, s'acabarà de determinar en les pròximes setmanes. És cert, però, que ara que la fragmentació és la protagonista general a la política i a la majoria d'Ajuntaments, cal recordar que a la Costa Daurada és una tendència instal·lada des de fa entre deu i quinze anys. Mont-roig del Camp, Salou, Torredembarra, Altafulla o la costa baixpenedesenca n'han estat alguns exemples que recordem a continuació.

 

Fins a onze llistes s'han presentat en les darreres eleccions per accedir a l'Ajuntament de Salou. | Àngel Ullate

 

Salou i Cambrils, en ple auge a la Costa Daurada sud

Si, pel seu volum de població, descartem la ciutat de Tarragona d'aquesta anàlisi política costanera, els municipis que queden al sud de la capital viuen en el present mandat el seu particular rècord de candidatures. A Mont-roig del Camp, amb 11.000 habitants, van ser fins a vuit les candidatures que es van presentar ara fa quatre anys. Totes menys una van accedir al consistori més fragmentat de la seva història. Val a dir, però, que la particularitat de tenir dos termes municipals —Mont-roig del Camp i Miami Platja— ha afavorit el sorgiment de més formacions, focalitzades, molts cops, en un dels nuclis. 

 

Mont-roig a banda, sens dubte Salou i Cambrils han notat de valent la fragmentació en els darrers mandats. A tots dos municipis es van presentar fins a onze candidatures el 2015, xifres que es podrien arribar a igualar enguany. A Cambrils, la situació era d'equilibri fins que l'alcalde Benaiges va acomplir dotze anys a l'alcaldia. Els comicis de 2011, també en plena crisi econòmica, van sacsejar la situació i, si bé tan sols van entrar cinc candidatures, se'n van presentar vuit. El 2015 es va mantenir el 'crescendo': hi va haver onze paperetes per triar, que van resultar en el consistori cambrilenc més esquerdat —avui hi ha set grups municipals.

 

A Salou, en canvi, la fragmentació ja és una situació del tot habitual. Fins a les eleccions de 2007, la política salouenca havia girat, després de la segregació, entorn a sis grups polítics. El 2007, però, la capital de la Costa Daurada es va sumar a la tendència de la multiplicació de llistes independents: l'RDS, que va aconseguir representació, o l'ADMC —marca que el 2003 ja s'havia estrenat al Baix Penedès o a Torredembarra— van contribuir a la suma de deu llistes, tot i que només cinc van entrar a l'Ajuntament.

 

Tant el 2011 com el 2015, les candidatures han estat onze i el consistori salouenc ha mantingut els sis grups municipals. Units Tots per Salou, Salou Plataforma Ciudadana o Nueva Sociedad Para el Pueblo han estat alguns dels noms que han passat la darrera dècada, sovint amb més pena que glòria, per les urnes de Salou.

 

Josep Poblet, ha mantingut la poca fragmentació política a Vila-seca intacta fins a les darreres eleccions. | Gerard Martí

 

Vila-seca: la 'pax romana' de Poblet ja es va esquerdar fa quatre anys

Qui més ha resistit a la fragmentació ha estat el totpoderós Josep Poblet, a Vila-seca. Sovint s'hi havien vist fins a set o vuit llistes, però el cert és que el consistori vila-secà, amb àmplies majories per Convergència i Unió, resistia a l'atomització i es va mantenir sempre amb no més de tres grups municipals. La 'pax romana' de Vila-seca en comparació amb el seu entorn, però, es va esquerdar el 2015. Poblet va conservar la majoria absoluta, però va perdre un marge que va permetre que fins a sis de les vuit llistes que es presentaven accedissin al consistori.

 

El present mandat, doncs —el darrer de l'alcalde Poblet— ha estat el que ha comptat amb un saló plenari més plural. La situació política actual i la marxa de Poblet poden contribuir, qui ho sap, que Vila-seca avanci en el camí de la fragmentació aquets maig.

 

La façana i les escales d'accés a l'Ajuntament de Torredembarra, on el 2003 ja hi havia vuit grups municipals. | Àngel Ullate

 

Torredembarra i Altafulla, el festival de la fragmentació

La mare de totes les fragmentacions, però, s'ha de situar al Baix Gaià. Torredembarra i Altafulla han competit fins i tot en aquest sentit en els darrers quinze anys i el cert és que s'hi han esmerçat. Els torrencs s'enduen el rècord pel que fa a candidatures presentades, una xifra també límit en els municipis catalans que tenen menys de 50.000 habitants: el 2015 van tenir tretze candidatures sobre la taula, que haurien estat catorze si la Junta Electoral no hagués invalidat, per defectes de forma, la llista d'Units per Torredembarra de l'exalcalde investigat per presumpta corrupció, Daniel Masagué.

 

A la Torre, el 2003, ja hi havia vuit grups municipals, els mateixos que avui. Fa setze anys, naixien sigles com ADMC, VUT o ABG, consolidant-se tan sols la darrera. El 2011 ja van ser onze les llistes presentades i per primera vegada alguna de les candidatures que concorria a les eleccions quedava fora de l'Ajuntament —van ser quatre: PxC, Fem la Torre, el Grup Verd Europeu i Acció Cívica i Participació Catalana. De les tretze de 2015, cinc van quedar-se fora: l'històric GIT, ICV, Recuperem Torredembarra, Compromís amb Torredembarra i Nueva Opción Demócrata.

 

Tot plegat no ha impedit que els darrers quatre mandats, l'Ajuntament de la Torre s'hagi mogut entre els set i els vuit grups municipals —sense comptar els regidors no-adscrits. Pel 2019, es preveuen fins a onze candidatures.

 

Però si un Ajuntament és el retrat de la fragmentació és el que va sorgir de les urnes d'Altafulla el 2007: els vuit partits que es van presentar es van repartir els onze regidors del consistori. Val la pena repassar el resultat: ABG (3), PSC (2) i, a partir d'aquí, campi qui pugui: AUPA (1), IDA (1), CiU (1), PP (1), PAU (1) i ERC (1). Per si la festa no fos prou bona, un regidor d'ABG va passar a ser no-adscrit pocs mesos després. El mandat, ple de canvis de govern i amb una moció de censura, va ser un autèntic desgavell.

 

La xifra de candidatures s'ha mantingut a Altafulla tant el 2011 com el 2015 en vuit —una xifra que es podria repetir aquest 2019—, si bé és cert que l'entrada de forces a l'Ajuntament s'ha frenat: el 2011 ja van ser 5 i el 2019 va quedar en 4, cosa que ha generat mandats menys convulsos —malgrat això, tres pactes de govern els darrers quatre anys, això sí, amb Fèlix Alonso sempre com a alcalde. Amb tot, Torredembarra i Altafulla semblen haver après, en els darrers mandats, a governar amb prou control en situacions tan complexes.

 

El mandat 2007-2011 va ser molt convuls a Altafulla, amb onze regidors repartits en vuit partits. | Àngel Ullate

 

El Baix Penedès pot superar enguany el rècord establert el 2011

La proliferació de candidatures als municipis de la costa del Baix Penedès també sembla que serà força alt aquest any. Aquesta és una tendència que al Vendrell i Calafell va començar el 2007, amb nou i deu candidatures respectivament, i va marcar el seu sostre als comicis del 2011. Aquell any, a tots dos municipis hi va haver fins a dotze candidatures, tot i que només van aconseguir representació cinc partits al Vendrell i quatre a Calafell.

 

A les municipals del 2015, el nombre de llistes va baixar lleugerament, essent de nou al Vendrell i deu a Calafell, però el vot es va dividir, fent que fins a vuit partits entressin al ple del Vendrell i set al de Calafell, un rècord en ambdós casos des de la recuperada democràcia. De cara a aquest 2019, tot sembla indicar que la xifra tornarà a pujar i s’assemblarà a la del 2011, per la presència de partits com Centrats o la llista impulsada per l’ANC. També s’està a l’espera de què pot passar amb Vox.

 

A Cunit, el nombre de partits que es van presentar també va ser força alt el 2007 (vuit), però va baixar el 2011 fins als cinc partits. Fa quatre anys, van ser set les candidatures a l’alcaldia del municipi, amb la particularitat que totes van obtenir representació. Tot sembla indicar que aquest 2019, la xifra tornarà a augmentar. Per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, aquest fenomen es deu «bàsicament a dos factors». Per una banda, «a la sensació general de la ciutadania que la política no resol els seus problemes, raó per la qual es busquen alternatives». Per l’altra banda, Carnicer creu que «no s’han pres les mesures normatives per evitar que això passi».

 

El batlle del Vendrell, que aquest any ja no es presenta després d’haver estat alcalde 21 anys, creu que caldria «modificar el sistema electoral per afavorir la concentració de partits i la integració de llistes». Un exemple que veu encertat és el de les municipals franceses, un sistema amb dues voltes, on a la segona volta només hi concorren els partits que han obtingut un mínim de vots.

 

Tot plegat, propostes que no varien una situació que sembla que, aquest 2019, es consolidarà a la Costa Daurada: la presentació d'una elevada quantitat de llistes que tornarà a deixar els consistoris ultrafragmentats i amb més dificultats per travar pactes de govern homogenis i estables. Amb tot, és clar, seran les urnes les que reforcin o refutin aquesta tesi.

 

També et pot interessar

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris