Hores de ressaca electoral després de la intensa nit viscuda fa només unes hores i en les quals els ajuntaments han conegut, per fi, qui ocuparà els seients de les sales de plens consistorials durant els pròxims quatre anys.
Els resultats electorals als diversos municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre dibuixen ara uns ajuntaments amb una presència molt més gran de regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació que reforça posicions a Tarragona, Torredembarra, Reus, Salou, Amposta, Altafulla, Falset o Montblanc, entre molts altres ajuntaments. Els republicans es converteix en clau per a la governabilitat de molts ajuntaments i també de la Diputació de Tarragona, on ERC sortirà reforçada gràcies als bons resultats obtinguts tant a Tarragona com a les Terres de l'Ebre.
El PSC també ha experimentat uns bons resultats en línies generals, tot i que la pujada en vots i regidors ha estat menor que la que li atorgaven les enquestes i el clima general post 28-A. Tot i guanyar les eleccions a Tarragona, però, el PSC veu perillar la seva alcaldia més preuada, la de Josep Fèlix Ballesteros. A Reus, la pujada d'Andreu Martín és també notable i els permetrà situar-se a l'escenari dels pactes post electorals amb una posició de força. A l'Hospitalet de l'Infant, Constantí o El Vendrell, Calafell o Cunit, el PSC també ha assolit uns resultats bons deixant ben endarrere i en línies generals la travessia del desert de fa uns anys.
Junts per Catalunya ha fet un bon paper a places com Reus, Valls, Riudoms, Gandesa, Móra d'Ebre, Albinyana, Tortosa, Salou o Vila-seca —on perd la majoria absoluta i passa d'11 regidors a 8, però se situa a bona distància de la resta—, tot i que la pujada d'ERC i PSC dificultarà —o aplanarà el terreny, en alguns casos— per assolir pactes de govern i mantenir alcaldies importants com la de la capital del Baix Camp.
A la banda constitucionalista dels plenaris municipals, els resultats no són gaire bons per formacions com Ciutadans, el Partit Popular o VOX, que no assoleix representació en cap dels quatre ajuntaments en els quals havia presentat candidatura. El Partit Popular s'enfonsa a Reus, perdent tots els regidors a l'Ajuntament, circumstància que mai en democràcia s'havia produït. A Tarragona, passa de 4 a 2 consellers i no serà decisiu en la configuració del nou govern, mentre que a Valls es queda també sense representació. Els populars tampoc entren al Vendrell, i es queden amb regidor a Calafell i a Cambrils.
Per la seva banda, Ciutadans resisteix a la baixa en places decisives com Tarragona —on millora en resultats, però no en regidors—; Reus, on perd un regidor, o Salou, on cau i es queda molt lluny de l'alcaldia, a la qual aspirava. A Cambrils, aconsegueix un regidor més, passant de 3 a 4 regidors, i de ser quarta força el 2015 a segona aquest 2019. Els taronges també han aconseguit representació a Valls, on mai n'havien tingut, tot desbancant el PP de Francesc Caballero.
Podemos ha obtingut un resultat desigual en funció del taulell de joc on es jugava la partida. A Tarragona aconsegueixen dos regidors, un bon resultat que fa forat a les files socialistes; a Reus punxen i també ho fan a Cambrils, on perden el regidor que tenien. Al Vendrell, perden un dels dos regidors que ja tenien i, a Vila-seca, pugen un regidor, arribant fins als tres i passant d'un 10% dels vots a un 16%.
Pel que fa a la CUP, aguanta a Tarragona i a Valls, però s'estavella a Reus perdent la meitat de regidors que va guanyar el 2015. Al Vendrell, que la CUP s'ha presentat en coalició amb ERC ha obtingut sis regidors i la segona posició al rànquing.
Queden, ara, dies d'anàlisis més acurats dels resultats a les ciutats i pobles tarragonins, i també de converses entre els partits polítics que hauran de pactar, en la majoria de municipis, per tal de configurar els governs dels pròxims 4 anys. Tenen de temps fins al dia 15 de juny, data límit en què els ajuntaments hauran de quedar constituïts.