Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Una quarantena de pobles de Tarragona tenen escola gràcies a les ZER

Les Zones Escolars Rurals agrupen diversos centres sota un sol projecte educatiu
Imatge d'arxiu de la ZER La Parellada | Cedida

 

Molts pobles i municipis de Catalunya tenen escola gràcies a les ZER. Són les Zones Escolars Rurals, un model que permet que centres que no tenen prou alumnes per mantenir una línia segueixin en marxa. La manera de fer-ho és treballant a una amb escoles dels pobles del voltant que estiguin en la mateixa situació. Amb aquest model hi ha, a l'àrea de Tarragona, 38 escoles que formen 13 ZER.

 

Una quarantena d'escoles formen tretze ZER a Tarragona

El Tarragonès no compta amb cap ZER, mentre que al Baix Camp n'hi ha dues, la Nord —amb l'Aleixar i Vilaplana— i la Sud —formada per Vilanova d'Escornalbou i Duesaigües—. A l'Alt Camp hi ha tres ZER, l'Atzavara —Alió, Bràfim, Nulles i Vilabella—, El Francolí —Picamoixons i La Masó— i La Parellada —Cabra del Camp, el Pont d'Armentera i Figuerola del Camp—.

 

Set escoles de la Conca de Barberà formen dues ZER. Es tracta de les escoles de Barberà de la Conca, Pira, Rocafort de Queralt i Solivella —són la ZER Conca de Barberà— per una banda, i Blancafort, Vilaverd i Vimbodí —són la ZER Poblet— per l'altra. Al Baix Penedès, per contra, les escoles de Masllorenç i Bonastre formen l'única ZER de la comarca, Els Ceps.

 

Una situació força diferent es viu al Priorat, on hi ha fins a cinc ZER. La del Baix Priorat, amb Bellmunt, Masroig i Porrera; o la de L'Aglà, amb Gratallops, El Molar i La Vilella Baixa. Les Vinyes és la ZER de Marçà, Els Guiamets, La Serra d'Almos i Capçanes; mentre que la Montsant la forma Cabacés i La Bisbal de Falset. Resta, encara, la Montsant-Serra de Prades, que a més de Cornudella, Poboleda i Ulldemolins també comprèn l'escola de Prades.

 

L'origen de les ZER

El model de ZER fa uns 40 anys que es va posar en marxa segons s'explica des del departament d'Ensenyament de la Generalitat. Josep Vallcorba és el director general de secundària i batxillerat, però una reestructuració en aquesta àrea l'acabarà ubicant com a director general del departament. Considera que les ZER es van posar en marxa «per mantenir el territori cohesionat».

 

Van néixer en un moment de despoblació de zones rurals; segons Josep Vallcorba, va ser un moment de crisi en el qual aquests centres van reflexionar i repensar amb creativitat. «La gran majoria d'escoles rurals del país s'han convertit en un model d'èxit metodològic».

 

L'escola de Vilanova d'Escornalbou forma part de la ZER Baix Camp sud | Jordi Olària

 

El projecte educatiu de les ZER

«Són un conjunt d'escoles que totes juntes poden donar resposta a la necessitat del currículum i dels alumnes». Amb aquesta mentalitat, les escoles que formen part de cada ZER apliquen un projecte educatiu comú, encara que cada centre tingui present les seves característiques a l'hora de posar-lo en marxa.

 

Del mateix parer és Gemma Llaberia, directora de la ZER Baix Camp Sud —la formen les escoles de Vilanova d'Escornalbou i Duesaigües—. A més de compartir un projecte educatiu, explica, els centres que formen una ZER també comparteixen part del seu professorat, els mestres especialistes.

 

«Hi ha mestres que estan adscrits a cadascuna de les escoles i hi ha els mestres especialistes, que els compartim, són itinerants, fan hores en una escola i a l'altra». Es tracta dels professionals que ensenyen anglès, música, educació física o que es dediquen a l'educació especial.

 

Els alumnes de les ZER

Les ZER estan pensades per donar sortida a aquells pobles que no tenen canalla per mantenir una sola línia. És per això que, quan una de les escoles d'una ZER arriba a uns 100 alumnes, deixa de formar-ne part. És el volum de nens i nenes que es considera que omple una línia sencera de primària.

 

Les característiques pròpies d'aquestes escoles fan que el projecte educatiu estigui íntimament lligat amb l'entorn. Des del poble mateix —entitats del municipi, comerços, Ajuntaments...— al medi natural que l'envolta. Sovint, de fet, les famílies decideixen matricular-hi fills i filles «per fer poble» o perquè, simplement, si hi ha escola a prop de casa, no cal anar-se'n més lluny.

 

L'escola La Parellada va rebre la visita de Roser Capdevila | Cedida

 

Els beneficis de formar part d'una ZER

«Aquest treball internivells dins l'aula, els que defensem l'escola rural pensem que és molt enriquidor», afirma Gemma Llaberia. «També ho tens en un sol curs, però no tots estan treballant el mateix, potser; hi ha coses que les globalitzes i les treballen tots igual, i hi ha coses que les treballes diferent». El nombre d'alumnes per classe és menor que el que sol haver-hi en escoles ordinàries.

 

«Tenim les classes que són menys nombroses, jo per exemple, sóc tutora de cicle mitjà, tinc tercer i quart, i tinc dotze alumnes. Té la dificultat que hi ha dos nivells i tots els subnivells que hi pot haver dins de cada curs, però en compensació són dotze alumnes». De fet, tota la ZER Baix Camp Sud compta amb 70 alumnes entre infantil i primària, catorze a Duesaigües i 56 a Vilanova.

 

Un model educatiu que atrau famílies de fora vila

Hi ha ZER que no només tenen a classe la canalla del poble, sinó que el model educatiu atrau famílies de municipis veïns que podrien optar a una escola ordinària. «Tenim força alumnat que ens ve de fora, que ens ve de llocs amb escoles més grans i busquen una escola més petita». En el cas de Vilanova d'Escornalbou, «hi ha una família que ve de Vilafortuny —a 20 quilòmetres— cada dia, de Mont-roig —a menys de deu quilòmetres— ens porten bastanta gent, i que busquen escola rural».

 

Les dificultats de treballar en una ZER

Per normativa, una ZER pot comptar amb una persona a mitja jornada laboral d'administració quan arriba als 100 alumnes en total. Fins llavors, aquestes tasques les assumeix, generalment, l'equip directiu. Gemma Llaberia posa sobre la taula la quantitat d'hores d'administració que fan els equips directius.

 

«Hi ha feines que és igual si és una escola gran o petita, per exemple, tot el que és la documentació de correspondència que ens ve del Departament d'Ensenyament, n'arriba la mateixa quantitat en una escola gran que en una de petita». La directora de la ZER Baix Camp Sud lamenta que «hi ha feines que en una escola te les treu la part administrativa i el professorat el pot dedicar a coses més relacionades directament amb l'escola».

 

L'escola de Vilanova d'Escornalbou és, també, seu social de la ZER | Jordi Olària

 

Prova pilot per vincular l'escola bressol a la ZER

En alguns municipis s'ha detectat que, com que no hi havia escola bressol, calia portar la canalla a un altre poble o ciutat. Això podia arribar a posar en perill la continuïtat de les ZER, perquè si els alumnes o les famílies volien mantenir-se amb el grup amb el qual havien compartit escola bressol, la ZER podia veure reduït el nombre de noves matriculacions a primer de primària.

 

«S'ha iniciat un procés d'educació infantil que està en una fase experimental i que ara, a final d'any, avaluarem l'experiència», explica Josep Vallcorba. Una de les ZER on compten amb educació infantil és la de Baix Camp Sud. La seva directora explica que «P3 funciona sol, però P4 i P5 van junts, amb un sol tutor, i llavors anem per cicles. A Duesaigües tenen dues classes, infantil sols i primària tots junts».

 

A l'Alt Camp i la Conca, divuit escoles formen cinc ZER  

L’any 1994 va néixer la ZER La Parellada (Alt Camp). El seu nom ve d’una varietat de raïm de la zona. Actualment en formen part tres centres educatius: l’escola de Cabra del Camp, l’escola Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola del Camp i l’escola Santa Magdalena del Pont d’Armentera. Enguany, els tres centres sumen 111 alumnes. Pertànyer a aquesta ZER és sinònim de remar en la mateixa direcció, educativament parlant, ja que les tres escoles compateixen el mateix projecte i pla de treball.

 

Els alumnes dels tres municipis es coneixen entre ells i tenen contacte durant l’any, ja que coincideixen en les estades de colònies i en les excursions. Es tracta d’un tema logístic, ja que així poden omplir un autobús sencer, la qual cosa no es podria fer amb una sola escola, perquè no hi ha prou alumnes. En aquestes trobades tots van vestits amb el xandall de la ZER, que és el mateix per les tres escoles.

  

Les ZER i els seus programes estan estretament vinculats amb l'entorn | Cedida

 

Pendents de la natalitat per poder tenir més mestres

La natalitat en aquests pobles és un tema clau per a les escoles de La Parellada. Que neixin més nens o menys durant un any pot marcar tot un curs escolar. Si no s’arriba a un mínim d’alumnes, es pot perdre un mestre especialitzat, com ha passat els darrers anys amb l’assignatura de música, una figura que s’ha pogut recuperar aquest any. A nivell intern, cada dos dimecres a la tarda, els professors dels tres centres educatius es reuneixen. Aquell dia, els alumnes només fan classe fins al migdia. Aquest claustre de mestres «és molt enriquidor perquè aprens, comparteixes recursos i pots agafar idees de les altres escoles», explica el director de la ZER La Parellada, Jordi Pinyol.

  

Si no estiguessin agrupats en una ZER, aquests centres perdrien en qualitat, ja que no tindrien mestres especialitzats i un mateix professor hauria d’impartir totes les assignatures. Els bons resultats acadèmics avalen el funcionament d’aquesta ZER ja que «els alumnes surten molt ben preparats, fa uns anys fins i tot es veia la diferència amb escoles més grans», explica Jordi Pinyol. Pel que fa a les famílies, consideren que pertànyer a una ZER és molt positiu perquè permet als infants conèixer altres nens i nenes de la seva edat i tenir una millor qualitat educativa.

 

El president de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMiPA) de Figuerola del Camp, Albert Fernández, creu que és important estar en contacte amb les famílies de les altres escoles de la ZER «per poder crear sinergies i fer més activitats conjuntament».

 

Al Baix Penedès, un sola ZER

La ZER Els ceps, l’única que hi ha al Baix Penedès, agrupa les escoles Berenguer de Montoliu de Masllorenç i Estel de Bonastre. Entre totes dues tot just sobrepassen els cent alumnes. Com és habitual en les ZER, els dos centres tenen un projecte i un programari comú, que coordinen cada setmana amb reunions dels claustres dels dos centres. Des del curs passat, la ZER Els Ceps ha impulsat un canvi metodològic que consisteix a «implicar més a les AMPA i a les famílies en els treballs a classe», segons explica Gerard Roig, que és director de la ZER des de fa dos cursos i mig.

 

Gerard Roig és director de la ZER Els Ceps | Marc Guitart

 

Així, la intenció és que els pares i mares tinguin una major presència a les aules, «ajudant a fer tallers o treballs manuals, i prenent part als festivals de Nadal o final de curs». El canvi també ha afectat la distribució de les aules. «Ja no tenim aules per cada curs, sinó que són per a les especialitats, l’aula de matemàtiques, l’aula de llengua, l’aula d’anglès... i els alumnes van rotant, com es faria als instituts, salvant les distàncies», explica Roig. Amb això volen evitar encallar-se amb models pretèrits com «el dels alumnes a la seva classe, amb el seu llibre».

 

Com totes les ZER, la dels Ceps té les seves coses bones i altres que són millorables. Entre les primeres hi ha la poca massificació de les aules i el fet que els cicles estan agrupats, amb diferències d’edat a cada classe que són de dos anys o fins i tot tres en el cicle infantil. Això, lluny de ser un problema, ho han convertit en una oportunitat. «Els alumnes treballen el mateix però tenen rols diferents», apunta Roig, «i així els més grans agafen una major responsabilitat i els més petits avancen més de pressa».

 

Entre els punts negatius, el director destaca que l’administració central no funciona del tot bé amb les ZER. «Molts cops el director de la ZER no rep els correus, que sí que reben els directors dels dos centres, i el pagament de les itineràncies dels professors comuns, els especialistes, és molt complicat», afirma. També tenen dificultats per mantenir el servei de menjador, ja que no reben cap ajuda de l’administració, havent-ho de cobrir l’Ajuntament. «Això fa que només puguem tenir una monitora per disset alumnes, per exemple, i els mestres ho acabem cobrint perquè ens quedem a menjar aquí», afegeix el director, que recorda que «la pervivència d’una escola en un poble depèn molt que aquesta pugui oferir servei de menjador, si no els pares porten els fills a un altre municipi».

Comentaris