Entitats del sector primari, organitzacions d'arreu de Catalunya com Boscat o País Rural i propietaris dels boscos han creat la plataforma Les Veus de les Muntanyes, que es mostra crítica amb com s'està gestant el parc natural de les Muntanyes de Prades. "S'ha de comunicar a tots els titulars de les terres que es vol fer el parc, cosa que no s'ha fet, i l'òrgan de governança ha d'estar gestionat per la gent del territori", ha apuntat Eduard Escolà, portaveu de l'entitat.

Les Veus de les Muntanyes s'ha presentat aquest dijous a Cornudella de Montsant, al Priorat, en el marc d'una jornada organitzada pel consistori on hi han participat experts en gestió forestal i propietaris. El col·lectiu no s'oposa a la creació del parc, però no estan conformes en com s'està desenvolupant.

Escolà ha afirmat que "l'única manera que l'administració escolti és anar de manera unificada". El portaveu ha destacat que de les vora 44.000 hectàrees previstes del parc, un 88,7% són de titularitat privada i ha considerat que "com a mínim haurien d'haver informat" els propietaris.

El municipi que ha estat més crític és Cornudella de Montsant, el qual per ara ha rebutjat formar-ne part. De fet, la localitat ja té part del terme dins un altre parc, el de la Serra de Montsant, i són conscients del que suposa conviure amb aquesta figura. "Coneixem les limitacions que això ha comportat i el parc natural de les Muntanyes de Prades és un megaprojecte que necessitarà una inversió important i la Generalitat no la preveu", ha assegurat Meritxell Cardona, alcaldessa de la localitat.

Entre els arguments de Cornudella de Montsant hi ha que el parc podria suposar un fre als seus dos motors econòmics: l'agricultura i el món del vi i l'escalada, que genera un impacte econòmic de 6 milions d'euros anuals al poble, que rep cada any 250.000 visitants, segons dades municipals.

Sessió informativa a Cornudella

En la sessió informativa d'aquest dijous hi ha participat el catedràtic en Enginyeria Forestal per la Universitat de Lleida, Victor Resco de Dios. L'acadèmic ha estat molt crític en com s'han gestionat els parcs naturals catalans. "Fer parcs naturals per si sol no serveix de res, l'important és la gestió que s'hi fa", ha expressat. El catedràtic ha defensat que "la gestió forestal és més efectiva que la protecció" i ha apuntat que per millorar la biodiversitat dels parcs la millor manera és "que el gestionin les comunitats locals".

Un altre dels participants ha estat Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, que ha comparat el sistema català de parcs naturals amb el francès. "Allà són els ajuntaments i els seus habitants els que fan un projecte i demanen els parcs. Aquí és al contrari, ens ve de dalt", ha assenyalat. Per la seva banda, Àlex Serrahima, president de País Rural, que ha afirmat que "avui a Catalunya els parcs naturals no funcionen". "Poden ser bones eines, però tal com estan fets avui, no ho són", ha etzibat. 

Finalment, Josep Maria Vila d'Abadal, en representació de la silvicultura, ha remarcat que "els boscos els hem portat els gestors de generació en generació i si es volen protegir és perquè fins ara s'han conservat; i això nosaltres sabem fer-ho".