Joe Brew, analista de dades: «La independència de Catalunya és inevitable»

Fa dos anys que Brew analitza les dades del procés català. Conversem amb aquest analista americà resident a Santa Coloma de Queralt
L'analista de dades, Joe Brew. | Cedida

El fred que comença a fer a Santa Coloma de Queralt no és cap impediment per a gaudir d’un migdia agradable en una de les terrasses de la plaça. Ens citem allà amb Joe Brew, analista de dades. És americà, de Florida, però ha tirat les seves arrels en aquest municipi, des d’on treballa i on ha format una família. Parla un català perfecte que va aprendre ni més ni menys que a Etiòpia, fa alguns anys.  

 

Té la seva pròpia empresa que es dedica a l'anàlisi de dades en la salut pública. Tot i això, li interessa molt la situació política de Catalunya, la qual cosa l’ha portat a extrapolar la seva feina a la política i aplicar els seus coneixements per analitzar-la.

 

L’actualitat mana i la sentència del procés acaba monopolitzant part de la nostra conversa. De fet, Brew, porta un parell d’anys analitzant les dades que ha generat aquest tema des de l’1 d’octubre de 2017 amb interessants conclusions. Tot i això, també parlem de Santa Coloma, el municipi que s’ha convertit en la seva residència i on assegura que ha trobat tot allò que es necessita per viure, lluny del típic somni americà: «el somni colomí», li agrada dir.

 

-Com acaba un americà de Florida com vostè establert a Santa Coloma de Queralt?

La meva dona és d’aquí, la vaig conèixer a Granada, quan jo estava fent un màster en Salut Pública i Epidemiologia. Poc després vaig haver de marxar a Etiòpia pel màster i ella em va acompanyar una temporada. Allà vaig començar a aprendre català, en estones en què no tenia gaire cosa a fer i vaig tornar a Europa parlant un català de ‘guiri’. Després vam viure un temps als EUA i vam acabar tornant a Catalunya, primer a Barcelona i després a Santa Coloma de Queralt i ara cada cop estem més per aquí, tot i que jo viatjo molt per la meva feina.

 

-A què es dedica?

Fins a l’any 2018 he estat fent un doctorat en Salut Global i ara em dedico a fer anàlisi de dades en una empresa familiar. La majoria dels nostres clients són acadèmics, universitats, institucions... La sort que tenim al segle XXI és poder fer la feina des de qualsevol lloc.

 

Joe Brew ha estat el pregoner de la Festa Major de Santa Coloma de Queralt 2019. | Àngel Ullate

 

-Segurament no som conscients de les dades que generem les persones en el nostre dia a dia.

Hi ha diferents tipus de dades. Professionalment faig servir dades recollides activament, però és interessant veure com ara mateix es generen moltes dades passivament. El meu telèfon, per exemple, té la ubicació activada que envia un senyal a un satèl·lit i que envia les dades a una base de dades. En generem moltes i en el món de les empreses s’aprofiten molt. En el món de la política molt poca gent les aprofita.

 

«Alguns partits polítics es coordinen sobre quines paraules fan servir i quan, a les xarxes socials»

-A què es refereix?

A què podríem tenir els polítics més ‘controlats’. Molts diuen coses que són objectivament falses. Hi ha partits que fan servir una paraula concreta a partir d’un dia concret. Els membres de Ciutadans, per exemple, tenen molta coordinació a les xarxes socials sobre quines paraules fan servir i quan.

 

-Interessant. Em podria posar més exemples?

El tema de l’Open Arms. Els socialistes, abans d’arribar a la Moncloa van fer desenes de piulades esmentant l’Open Arms i donant el seu suport. L’any 2019, amb la mateixa realitat del vaixell sense un port segur, si analitzem la freqüència de piulades esmentant l’Open Arms es redueix a quasi res. M’estranyaria molt que tot el PSOE hagi canviat d’opinió sobre un tema que abans defensava; aquí hi ha hagut una coordinació.

 

-I del procés català, què en diuen les dades?

Fa dos anys que vaig començar a analitzar aquest fet pel meu compte. Per exemple, si mires els fets violents que van tenir lloc fa dos anys a Charlottesville (EUA), en el moment en què van passar, els esments de la paraula ‘violència’ o d’altres paraules relacionades puja moltíssim i amb els dies baixa. En qualsevol situació de violència se segueix el mateix patró. Si mirem l’1 d’octubre, la paraula ‘violència’ només puja entre el sector independentista. Els partits no independentistes acostumen a denunciar violència a Catalunya, però cap d’ells ho va fer l’1 d’octubre ni dies després. Les referències d’aquests partits a la violència van coincidir amb l’entrada a presó dels ‘Jordis’ o amb l’extradició de Puigdemont a Alemanya. Això evidencia que no hi va haver una rebel·lió violenta i la sentència així ho ha recollit. Si aquestes dades estiguessin en l’àmbit públic, la gent es començaria a qüestionar alguns relats.

 

-Quan es fan enquestes per obtenir dades, la pregunta pot condicionar la resposta?

No se si existeix una pregunta neutra. Però el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publica totes les enquestes i microdades i es poden consultar, a diferència de les enquestes dels diaris. Però per molt que reformulis una pregunta és molt difícil fer canviar molt l’opinió.

 

-Després de la sentència del procés, ha pogut analitzar alguna dada?

No he tingut temps de mirar gaire cosa, però vull quantificar els editorials dels diaris. ‘The Guardian’ va publicar un editorial molt contundent i va fer servir la frase ‘presos polítics’. També he vist a molts titulars la paraula ‘llarga’, fent referència a la sentència i això és una mostra de la línia editorial. Fer servir aquesta paraula és fer una reflexió negativa de la sentència. M’agradaria analitzar els titulars dels diaris internacionals, ja que no he vist cap valoració positiva fora d’Espanya.

 

Concentració a l'aeroport després de conèixer la sentència del procés. | @Tsunami_dem

 

-Encara és aviat, però segur que aquest tema dona per analitzar moltes coses...

Sí. Una de les coses que caldrà quantificar és el silenci d’alguns partits. Els socialistes, per exemple, s’han mantingut callats aquests dos anys amb l’excusa que aquest era un procediment judicial. Ara, amb la sentència, podrien expressar la seva opinió, igual que ho van fer amb el cas de ‘la manada’. M’agradaria saber qui hi farà o qui espera al 10 de novembre. Amb eines com Twitter és molt fàcil quantificar-ho, ja que és una mena d’hemeroteca.

 

-Quina visió es té al seu país (EUA) del tot el que està passant a Catalunya?

La gran majoria no sap res, la meva família sí, perquè jo els hi he explicat. La paraula ‘Catalunya’ va entrar al seu cap l’octubre de 2017. Quan explico als meus amics americans tot el que passa, ‘flipen’. Em decep la poca cobertura que donem a això. Però, en general, com més gent sap de la situació política a Catalunya, més en contra estan de la gestió que n’està fent l’Estat Espanyol.

 

«La immigració i l'edat són determinants pel creixement de l'independentisme»

-Amb les dades del procés es poden fer prediccions?

Jo en faig i m’exposo a equivocar-me. I dic que la independència de Catalunya és inevitable.

 

-Per què?

Les coses que podrien frenar l’independentisme com és un pacte fiscal, més autonomia, més drets lingüístics... són un suïcidi polític. Això encara crea més independentisme. Si ho mirem amb dades, hi ha dos factors molt importants que seran determinants: la immigració i l’edat. La migració ja no és com fa unes dècades on venia gent d’Espanya a Catalunya, ara venen de la resta del món on acostuma a haver-hi més gent favorable a l’independentisme. D’altra banda, el suport a l’independentisme està concentrat en la gent més jove i el suport a l’unionisme en gent més gran. Hi ha un factor obvi: serà políticament insostenible mantenir un territori on la majoria vulgui separar-se. No veig cap altra sortida, hi haurà d’haver el reconeixement en algun moment i dubto que hi hagi un canvi massiu d’opinions cap a l’unionisme.

 

Brew considera imparable el creixement de l'independentisme. | Cedida

 

-Per la feina que està duent a terme, les dades poden extrapolar-se a molts àmbits...

Sí, i el periodisme n’és un d’ells. El periodisme de dades és un nou camp que combina la realitat política amb les dades, per explicar una història, analitzar-la amb dades i fer coses molt creatives. Hi hauria d’haver més periodistes que s’especialitzin i desenvolupin les seves habilitats amb dades per poder contrastar i confirmar. Aquí hi ha un gran forat que també hi era als EUA però que s’està omplint molt ràpid.

 

-Per acabar, vostè va fer el pregó de la darrera Festa Major de Santa Coloma de Queralt, com va ser l’experiència?

Vull dir que Santa Coloma és el millor poble del món (riu). Va ser divertit. El meu missatge va ser que hi ha l’anomenat somni americà que es tracta d’aconseguir més i més i després hi ha el ‘somni colomí’, que és més modest però més real i millor. Consisteix a fer una cervesa amb els amics a la plaça, anar un diumenge a ca l’àvia... aquí hi ha una comunitat de veritat. Quan jo porto amics meus americans al poble ‘flipen’ amb la plaça.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris