Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Ferit greu un home per una sortida de via a la TV-2126 a Calafell

ALERTA

Una dona, ferida lleu en xocar contra dos porcs senglars a la T-11 a Reus

Els parcs eòlics, el paisatge del futur?

En els propers 12 anys, Catalunya hauria de tenir el 50% de l’electricitat d’origen renovable. Per assolir aquest repte es contempla la construcció de nous parcs eòlics, una mesura que no sempre agrada a tothom
Imatge del parc eòlic Serra Voltorera, a l'Alt Camp. | Júlia Giribets

 

Cada cop formen més part dels nostres paisatges. Els aerogeneradors s’han instal·lat en muntanyes, esplanades i camps d’arreu del territori. Sovint ho han fet amb la reticència dels pobles que els acullen que, de primeres, veuen en aquests gegants una invasió del seu entorn natural.

 

Segons les previsions, tot apunta que haurem de fer un exercici d’acostumar la nostra retina a veure molts més molins de vent dels que tenim, ja que les renovables, són l’energia del futur.

 

«Ens haurem d’acostumar a tenir parcs eòlics a les nostres comarques, tal com ens hem acostumat a tenir campanars romànics enmig de la natura, perquè formaran part del nostre paisatge», afirma Jaume Morrón, gerent de l’associació eòlica de Catalunya, EolicCat.

 

Aquesta afirmació respon a un pla de desenvolupament de l’energia renovable a Catalunya que hauria de culminar en les properes dècades. «La llei del canvi climàtic del juny del 2017 plasma que l’objectiu de Catalunya és el d’arribar al 100% d’energia renovable», explica Jaume Morrón.

 

Ara per ara, s’estableix l’any 2030 com a data per assolir el 50% d’aquest objectiu, és a dir, que la meitat de l’electricitat que es consumeixi a Catalunya sigui d’origen renovable. «Ara estem per sota del 20%».

 

Com s’aconsegueix aquesta fita? «Omplint Catalunya de molins de vent i de parcs fotovoltaics», respon Morrón. Quan parlem d’energies renovables, no només ens referim a l’eòlica, sinó també la hidroelèctrica i la fotovoltaica.

 

En dades, això es tradueix en la presència de 100 nous aerogeneradors cada any, fins a l’any 2030. Però la fita va amb retard, ja que «l’any passat s’havien de posar el marxa 30 molins i no s’han posat». Si es compleix el previst, es generaran 720 llocs de treball i es farà una inversió quasi 4.000 milions d'euros. 

 

El parc eòlic de la Serra del Tallat, a cavall de Passanant i Belltall. | LaConcaDiari

 

De moment, un decret del govern català de l’any 2009 impedeix aquest desenvolupament de l’energia eòlica i solar a Catalunya. «Fins que no es derogui aquest decret no es podrà fer res, perquè reflecteix dades que no són actuals ni reals ara mateix», afirma Morrón.

 

Per al gerent d’EolicCat, aquest «és un repte titànic que té una part molt positiva perquè l’electricitat és més barata i el retorn de la inversió sobre el territori és descomunal». A més, assegura que els parcs eòlics garanteixen la riquesa en zones rurals, portant «salaris industrials» i, en el cas dels parcs fotovoltaics, «ho garanteixen a tot arreu, ja que hi ha molt terreny per poder-los posar».

 

Per què uns territoris si i d’altres no?

Aquesta seria la pregunta del milió. Per què la gran majoria de parcs eòlics estan concentrats a la regió de Tarragona i no a l’Empordà, on bufa molt el vent?. Segons explica Jaume Morrón, «a Catalunya l’eòlica hauria d’estar concentrada al nord perquè és un hi ha el recurs (el vent), però la mala qualitat del vent no ho permet».

 

Mapa de Catalunya amb la ubicació dels parcs eòlics. | EolicCat

 

El fet que en aquesta zona no bufi de manera constant, l’orografia del terreny i les fortes ventades són un impediment per poder instal·lar parcs eòlics. En canvi, a la zona de la Terra Alta, la Conca de Barberà o l’Anoia «la qualitat del vent és molt bona», afirma Morrón.

 

«Molta gent es pregunta per què no posem els molins a Barcelona, que és on hi ha més consum, però allà el recurs (el vent) no hi és», aclareix.

 

L’oposició als parcs eòlics, «per què aquí?»

Ja sigui per por, per estètica, pel soroll, per pensar «per què aquí i no en un altre lloc?»... l’oposició a la construcció d’un parc eòlic és molt habitual. Aquesta sensació és comú a la regió de Tarragona, que genera més de la meitat de l’eòlica de Catalunya, la majoria, procedent de la Terra Alta. És usual tenir la sensació que tots els parcs estan concentrats en aquesta zona tan determinada. «Sabem que hi ha gent que no hi està d’acord, s’ha de parlar amb ells i explicar-los els beneficis», diu Jaume Morrón.

 

La Conca de Barberà, el Priorat o la Terra Alta, 'territori eòlic'

La comarca de la Conca de Barberà concentra diversos parcs eòlics: Les Forques (Passanant i Belltall), Montargull (Llorac, Talavera i Santa Coloma), Conesa I, Conesa II (Conesa i Forès) i Savalla (Savalla del Comptat i Santa Coloma de Queralt). Ben a prop, a Cabra del Camp, a l'Alt Camp, es troba el parc eòlic de Serra Voltorera. 

 

Pel que fa al Priorat, destaca el Parc Eòlic de Trucafort, instal·lat entre els municipis de Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella, al Priorat, està format per 91 aerogeneradors i és un dels més grans que es poden trobar en el nostre territori. Aquest projecte realitzat el 1998 «no va crear cap polèmica per la instal·lació dels aerogeneradors en el seu moment», segons explica l’actual alcalde de la Torre de Fontaubella, Jaume Rofes.

 

Impacte paisatgístic dels parcs eòlics a la Terra Alta | Sílvia Berbís

 

Tot i això, Rofes ha argumentat que «no tenen constància que en vulguin posar-n’hi de nous». Tanmateix, el batlle del municipi del Priorat entén que «si es vol disposar de l’energia suficient i cada cop amb més quantitat, s’ha de generar d’alguna manera» i, entre totes les possibles opcions de fer-ho, Jaume Rofes té clar quines opcions s’han d’escollir «la generació d’energia a través de les energies alternatives, és a dir, plaques solars o energia eòlica».

 

A la comarca del Priorat, a més dels aerogeneradors situats al Parc Eòlic de Trucafort, també compta amb altres, com el Coll de la Garganta, entre el Molar (Priorat) i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). A la comarca també es van projectar els parcs de Carabers, al Molar i la Figuera, La Coma, a Cabacés, i Los Segalassos, a Cornudella de Montsant, però van quedar desestimats.

 

El temor a la massificació de parcs eòlics a Conesa

A la Conca de Barberà, Conesa acull dos parcs eòlics que sumen 22 aerogeneradors: Conesa I i Conesa II (compartit entre Conesa i Forès). Com passa en la majoria de municipis, hi va haver gent que es va oposar a tenir-los quan es va anunciar que es construïen.

 

«La gent no volia una massificació de parcs eòlics en la zona», explica l’agutzil de Conesa, Joan Mercadé. Inicialment, es va projectar un model de parc eòlic que envoltava tot el poble i «això no ho volíem».

 

Imatge dels aerogeneradors de Conesa, a la Conca de Barberà. | J.G.

 

En aquell moment la gent es va manifestar en contra d’acollir molins a les seves contrades. «Es van penjar pancartes de ‘No als parcs eòlics’, hi va haver certa oposició, però al final vam veure que la massificació que hi havia projectada no va ser la realitat», afirma.

 

Pel poble, la presència dels parcs eòlics suposa «una bona entrada de diners que donen per fer moltes coses». Els propietaris dels terrenys que acullen molins també reben les seves compensacions econòmiques.

 

Un dels inconvenients que veu Joan Mercadé és que el repartiment «mai és equitatiu». És a dir, si un propietari acull un molí a la seva finca i cobra per això, un altre propietari que té aquest molí a 50 metres de la seva finca també està ‘damnificat’ i no rep cap compensació. «S’hauria de mirar de repartir una mica millor», relata l’agutzil. Tot i això, Mercadé assegura que «entenem que és una energia neta».

 

La Terra Alta aconsegueix la reubicació dels nous aerogeneradors

El Consell Regulador de la DO Terra Alta va presentar la moció al Consell Comarcal de la Terra Alta perquè no s’implantin nous aerogeneradors al territori i, així, que no hi hagi una massificació eòlica. En aquest sentit, el sector vitivinícola i les entitats socials van aconseguir arrencar el compromís polític reclamant que s’apliqui una moratòria a la instal·lació de nous molins a la comarca.

 

Actualment, a la comarca de la Terra Alta hi ha un total de 184 aerogeneradors repartits entre 10 centrals que estan en marxa. A aquests, s’hi sumarien un total de 30 que es volien instal·lar en aquest territori, fet que ha provocat la mobilització social perquè no se’n posin més.

 

Vinyes i parcs eòlics a la comarca de la Terra Alta | ACN

 

Després de temps de silenci del Govern pels reclams contra els parcs eòlics, després de la visita del president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, a la Terra Alta, van ratificar la voluntat de la Generalitat en fer de mediador del conflicte, a més d’estar convençuts que les empreses seran receptives per aquest canvi.

 

Així doncs, les empreses que havien de fer el projecte, Gas Natural i Alstom Wind, hauran de canviar les seves ubicacions, ja que anaven a instal·lar-se a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. Tanmateix, l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, va oferir el seu terme municipal per acollir els projectes que es rebutgen a la comarca, però Pallarès va explicar que és una decisió que depèn exclusivament de les companyies que van guanyar el concurs públic.

 

Parcs eòlics a les costes catalanes?

Fa uns anys, la costa de Tarragona havia de liderar un important projecte de marina eòlica flotant a la Mediterrània. Es va projectar construir parcs eòlics mar endins, davant la costa de l’Ametlla de Mar, però finalment «no es van dur a terme», diu el gerent d'EolicCat, Jaume Morrón, que considera que aquesta és «una oportunitat perduda». L’oposició que va sorgir a aquesta iniciativa va fer que es desestimés el projecte.

 

La construcció de parcs eòlics al mar comença a ser una alternativa bastant estesa en altres països del món. «Tenen més producció que els que hi ha a terra, ja que funcionen quasi el doble d’hores a l’any gràcies a la qualitat del vent», però el seu muntatge és més car. «Ens hi haurem d’acabar posant, Catalunya necessitarà eòlica marina flotant d’aquí a uns anys», afegeix el gerent d’EolicCat.

Comentaris