GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

De Santa Coloma de Queralt a Grècia: un viatge per descobrir els secrets del safrà

Toni Rius i Ariadna Goberna, de Santa Coloma, han passat quasi cinc mesos a Grècia per dur a terme un projecte que combina la ciència i l’art i esbrinar si els pètals del safrà també es poden aprofitar

De la flor de safrà se n’aprofita una part molt concreta. La resta, és a dir, els pètals color lila, s’acostumen a llençar. Tampoc és una part fàcil de processar, ja que es degrada ràpidament. Però, «i si poguéssim trobar aplicacions a la part de la flor que no es fa servir?». Aquesta pregunta rondava pel cap de Toni Rius, petit productor de safrà de Santa Coloma de Queralt.

 

Tot i això, en Toni desenvolupa la seva tasca laboral a la Universitat de Lleida. Aquesta dualitat de feines el va portar a pensar com poder combinar-les les dues i va convertir el safrà en l’eix central de la seva investigació universitària.

 

«Vaig proposar al meu grup de recerca del departament de Química el fet d’iniciar una nova línia d’investigació relacionada amb el safrà, per poder trobar usos o aplicacions a la part de la flor que no es fa servir, hi ha molta feina a fer en aquest àmbit», explica.

 

En quin lloc del món podia començar a gestar-se aquest projecte? El punt de partida era Grècia, màxim productor de safrà de la Unió Europea. «Vaig demanar permís per anar una temporada allà per poder aprendre com treballen el safrà i fer contactes», explica. Així doncs, en Toni es va embarcar en una aventura amb l’Ariadna Goberna com a companya de viatge. Ell, hi anava per explorar la part científica i ella, per a fer un treball artístic entorn del safrà.

 

Dues dones collint safrà en un camp a Grècia. | Cedida

 

Amb aquesta combinació de disciplines van decidir encetar un projecte conjunt de ciència i art sota un títol que s’escau a la perfecció amb el concepte: ‘Macedònia de safrà’, ja que es conjuguen els vessants científic i artístic i la regió de Grècia on es cultiva safrà és precisament Macedònia.

 

Una gran aventura pel país del safrà

Ara, acabats de tornar de terres gregues, en Toni i l’Ariadna relaten com han estat de profitosos aquests quasi cinc mesos que han passat investigant sobre el safrà.

 

El seu dia a dia allà ha estat ple d’immensos camps tenyits amb la flor lila, converses amb famílies dedicades a la producció de safrà i el periple d’aprendre l’idioma. «Hem viscut a Tessalònica i des d’allà ens hem desplaçat a pobles productors com Krokos que, casualment és el nom científic que té el safrà», explica en Toni. Aquest petit poble, acull la cooperativa que gestiona el safrà que es produeix a Grècia.

 

En aquest país, hi ha més d’un miler de micro productors de safrà, tots ells de caràcter familiar. «Hem estat amb ells en l’època de collita, els hem ajudat i hem comprovat que allà la producció es fa a una escala molt més gran», diu en Toni.

 

En Toni, l'Ariadna i un productor grec, durant el viatge. | Cedida

 

Aquesta experiència ha estat tot un aprenentatge, no només sobre el conreu del safrà, sinó també de la cultura i de la gent d’aquests pobles, «hem vist que tot i ser productors petits, mouen molta mà d’obra, a més, tenen semi mecanitzat tot el procés de desbrinar, la qual cosa és molt eficient», relaten.

 

Una feina molt «femenina»

Durant el seu viatge, també han copsat que a Grècia, la tasca de collir i desbrinar el safrà la fan les dones. «És una feina molt femenina i familiar, era habitual veure àvies, nenes, dones al voltant d’una taula desbrinant», recorda l’Ariadna.

 

Paral·lelament al descobriment d’aquests productors de safrà, l’Ariadna ha anat desenvolupant la part artística del projecte. «Estic construint unes molècules de ceràmica per explicar com són, també treballo a partir dels tres colors del safrà: el groc, el lila i el vermell i a partir d’idees escric definicions sobre coses que passen al món», explica. «També hem fet moltes fotos, vídeos i hem enregistrat sons perquè tot plegat pugui tenir un format expositiu algun dia», afegeix. 

 

Però, han trobat resposta a la seva qüestió inicial? És a dir, es pot aprofitar la flor que es llença per algun àmbit? En el lloc menys esperat van fer un petit descobriment. «A Grècia la majoria de gent no fa servir la flor, però vam trobar un matrimoni en un petit poble que assecava els pètals amb calor i els enviaven a una empresa de cosmètics», diu ella. Un bon fil del qual estirar quan es desenvolupi el projecte.  

 

L'Ariadna amb un grup de dones desbrinant el safrà a Grècia. | Cedida

 

La gastronomia, la cosmètica i la farmacèutica, possibles sortides per a la flor del safrà

En Toni es troba del tot convençut dels usos que pot tenir la flor del safrà. «Es pot fer servir en la gastronomia, ja que és una flor comestible i pot interessar a restauradors», afirma, però té el hàndicap que de flor fresca de safrà només n’hi ha unes quatre setmanes a l’any i «no la sabem conservar més temps amb el mateix aspecte i frescor, és un camp a investigar», diu.

 

Com han comprovat a Grècia, la cosmètica és una altra de les sortides dels pètals de la flor de safrà i també la farmacologia. «L’espècia en si, ja té interès farmacològic, perquè hi ha molts estudis on s’han trobat propietats per a algunes malalties i jo penso que la flor també en pot tenir, també s’ha d’investigar si pot ser útil en aquest camp», explica en Toni.

 

Un cop fet el viatge, comença el gruix del projecte, que podria ser d'abast europeu

Després de l’experiència viscuda, el projecte de recerca que ha engegat en Toni comença a tenir forma. Tot i que es troba encara en una fase molt inicial, «he fet molts contactes amb productors, amb la cooperativa, amb empreses i la universitat i estan interessats en el projecte. Crec que en el futur podrem investigar de forma conjunta», afirma.

 

A la Universitat de Lleida, la veritable feina comença ara. «Ens hem de reunir amb el grup de recerca i veure com ho enfoquem a partir de tot el que hem vist a Grècia i fer una proposta de projecte de recerca, no sabem si en l’àmbit estatal o europeu», explica en Toni.

 

Part del projecte artístic i sensorial que està desenvolupant l'Ariadna. | Cedida

 

Pel que fa a la part artística, també tirarà endavant, probablement en forma d’exposició o aprofitant la celebració del ‘Som Terra de Safrà’ a Santa Coloma de Queralt.

 

Tot i això, a en Toni i l’Ariadna els entusiasma la idea de poder tornar a Grècia a descobrir més secrets sobre el safrà. «És probable que hi tornem perquè ens ha obert un camp de treball molt gran», conclouen.