La incògnita del dit de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc

La imatge és una gran escultura d'estil gòtic italià d'alabastre, probablement del segle XIII. Fa 1.75 metres d'alçada i pesa 371 kg
La Mare de Déu de la Serra és la patrona de Montblanc | Albert Oliva

 

Cada 8 de setembre, Montblanc celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila. Al matí, el seguici popular, les colles de sonadors, les autoritats civils i eclesiàstiques i els fidels es desplacen fins al capdamunt del turó de la Serra, on resta imponent el santuari i l’antic Convent de les Clarisses. Allà, des de fa segles, es venera la Imatge de la Mare de Déu de la Serra, una gran escultura d'estil gòtic italià d'alabastre. La seva història està envoltada d’una de les llegendes més enigmàtiques i sorprenents del territori.

 

La talla de la Mare de Déu de la Serra es troba en un cambril darrere l'altar major del santuari, i s'hi accedeix per unes escales construïdes als laterals del santuari. La imatge, probablement del segle XIII, representa la Mare de Déu a mida real amb el Nen Jesús en braços. Fa 1.75 metres d'alçada i pesa 371 kg. Durant tot l'any, està custodiada per 4 imatges de dones bíbliques: Raquel, Esther, Rebeca i Judit.

 

Una princesa grega porta la imatge a Montblanc

La tradició diu que la princesa grega Irene de Làscaris portava una imatge de la Mare de Déu des de Salou a Saragossa. Al seu pas per Montblanc els bous que tiraven del carruatge no van voler continuar el seu camí. Això va ser interpretat com la voluntat que tenia la Mare de Déu a restar en aquell indret. El lloc escollit no era casualitat, ja que se sap que al capdamunt del turó hi havia una Creu Verda de terme, avui dins el santuari, que deien que assenyalava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns 5 xiquets cristians.

La Creu Verda i l'altar actual del santuari | Albert Oliva

 

La princesa va sol·licitar llicència al rei Jaume II per fer construir un convent de monges clarisses just en aquell turó, amb les pedres de la recent enderrocada sinagoga del Call jueu de Montblanc. En aquest sentit, l'alçament del nou santuari que serviria per albergar la Santa Imatge va començar l'any 1296. Segons les cròniques, al segle XV, va ser el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat i va rebre grans privilegis per part de Papes i reis. Al llarg de la història, com tants d'altres monuments i edificis importants, ha patit els efectes de guerres i saqueigs, però s'ha conservat el culte i el manteniment del santuari fins a l'actualitat.

 

Un dit de la marededéu, a Saragossa

La infanta grega d'alguna manera no va voler renunciar al fet d'arribar a Saragossa amb la Mare de Déu. Segons la tradició oral, va tallar un dit a la imatge per dur-lo a la ciutat de destí, ja que la imatge havia decidit de quedar-se a Montblanc. De fet, quan es contempla la Mare de Déu de la Serra, resulta evident que li falta un dit de la mà dreta, clarament tallat amb cura. El que ningú no sap és quan es va produir aquest fet ni en quin lloc es conserva en l'actualitat.

Detall de la mà dreta de la imatge amb el dit tallat | Cedida

 

Festes extraordinàries cada 25 anys

El 9 de setembre de 1906 es va celebrar la Coronació Canònica de la imatge i, des de llavors, cada 25 anys Montblanc commemora aquesta fita amb unes grans festes extraordinàries. La capital de la Conca de Barberà es vesteix de gala i els seus carrers llueixen il·luminacions i decoracions extraordinàries, per tal de festejar de la millor manera la vinguda de la Mare de Déu i d'acollir-la en les diverses professons que s'organitzen.

 

No obstant això, des de fa més de 3 dècades, la visita de la Mare de Déu a la vila s'ha celebrat de forma decennal, el 1996, el 2006 i el 2016, per diversos motius. Davant d'aquesta realitat, l'Ajuntament de Montblanc, reunit en el tradicional Ple Medieval de la Setmana Medieval de 2019, va aprovar per unanimitat que les festes commemoratives de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra se celebrin cada 10 anys, en lloc dels 25 habituals. L'arxiver municipal va recolzar la iniciativa amb un informe que exposa que l'any 1906, amb la Coronació Canònica, ja es tenia la idea de celebrar les esmentades festes cada 10 anys, però la crisi de la fil·loxera ho va fer irrealitzable.

 

Potser també t'interessa:

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!