Els micropobles es reivindiquen mirant al futur amb optimisme

Unes 80.000 persones d’arreu de Catalunya viuen en els anomenats micropobles, petits indrets que reclamen igualtat d’oportunitats en tots els àmbits
Senan, micropoble de la Conca de Barberà, arriba als 50 habitants a l'estiu. | Júlia Giribets
 

Passejant pel carrer tothom se saluda, perquè tothom es coneix. Sobretot a l’hivern, és estrany trobar algú pel carrer. Però als micropobles hi ha molta vida. Ho indica el fum sortint de les xemeneies de les cases en les èpoques més fredes i els crits ensordidors de la canalla jugant al carrer durant hores a l’estiu. Fins i tot, sembla que el temps passi més lent que a la resta del món. La tranquil·litat i la calma del dia a dia fan que sorgeixi aquesta màgia.

 

Són petits, estan envoltats de natura i gestionen un 33% del territori català. Es consideren micropobles aquells municipis amb ajuntaments propis que tenen menys de 500 habitants. Tot i ser minúsculs, tenen grans demandes.

 

Al conjunt de Catalunya, hi ha 320 micropobles, la qual cosa suposa un 1,2% de la població, amb uns 80.000 habitants, aproximadament. Més de la meitat d’aquests petits pobles s’aglutinen en l’Associació de Micropobles de Catalunya. De les comarques de Tarragona n’hi ha desenes, la majoria d’ells a la Conca de Barberà, comarca amb 11 municipis associats (Pira, Blancafort, Senan, Vilanova de Prades, Les Piles, Conesa, Pontils, Rocafort de Queralt, Vallclara, Passanant i Belltall i Savallà del Comtat). 

 

Aquesta organització té una premissa molt clara: treballar des de l’optimisme. Carme Ferrer, alcaldessa del micropoble de Senan n’és la vicepresidenta. «No volem fer pena per tenir pocs recursos, volem anar per feina», assegura.

 

Un dels reptes més comuns que tenen aquests municipis és lluitar contra el despoblament rural, un concepte que des de l’Associació han volgut capgirar en positiu i el seu desafiament és ara «afavorir el repoblament».

 

«Hem d’oferir projectes a la gent jove perquè vulguin venir als pobles»

Els pobles i el jovent són una combinació poc compatible. Molts joves acaben marxant dels seus municipis per temes laborals i també hi ha l’altra cara de la moneda: costa molt que el jovent de fora prengui la decisió d’anar a viure a un poble.

 

El municipi de Conesa, micropoble de la Conca de Barberà. | Isma Llanes

 

«És complicat pel tema de l’oci, que aquí no el troben, per això és interessant que puguem proposar un mínim ventall de coses», afirma Carme Ferrer. També és difícil per les comunicacions com a la fibra òptica, encara deficient en aquests indrets.

 

El repte per posar en marxa aquest repoblament es té clar: «hem d’oferir projectes a la gent jove i potenciar polítiques que afavoreixin les noves tecnologies i que la gent que treballa des de casa ho pugui fer des d’un micropoble», afegeix.

 

L’estat de l’habitatge tampoc ajuda. «Tenim moltes cases buides, però cap de disponible», diu la vicepresidenta de l’Associació. I se li ha de sumar un altre hàndicap: «ens hem de desplaçar per tot».

 

‘Taxi a la carta’ a Senan per solucionar els desplaçaments fins a l’Espluga

Però a grans mals, grans solucions. «Hem de saber detectar què necessitem realment i fer l’exercici de prioritzar a l’hora d’invertir», explica Carme Ferrer. A Senan han trobat una interessant sortida per solucionar el tema dels desplaçaments. «Tothom disposa de taxi a la carta per anar a l’Espluga de Francolí quan algú ho necessiti amb un horari molt ampli», diu l’alcaldessa, «és un servei lligat i compatible amb el transport comarcal».

 

Aquests petits entrebancs que no trobem en municipis més grans, però, «compensen», assegura Ferrer i posant-los en una balança «tenim moltes coses que no poden oferir les grans ciutats». L'exemple més clar es troba en els primers anys de vida. Créixer al carrer, embrutar-se, jugar amb la natura... «la llibertat que tenen els infants aquí és molt gran», explica Carme Ferrer.

 

Un projecte de l’Associació planteja repoblar els micropobles amb refugiats

Un interessant projecte de l’Associació, que també implica al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) preveu afavorir el repoblament d’aquests indrets amb refugiats «i donar-los l’oportunitat de reinserir-se en l’àmbit social i laboral, fent tasques d’agutzils, per exemple», relata.

 

Figuerola del Camp, a l'Alt Camp es considera un micropoble dels 'grans', amb poc més de 300 habitants. | Júlia Giribets

 

Els joves, l’habitatge... la llista de reptes i necessitats dels micropobles és infinita. La transició energètica d’aquestes zones també està exposada a debat. «No es poden repetir patrons, volem models democratitzats que repercuteixin en llocs de feina als municipis i fins ara no ha estat així», replica l’alcaldessa de Senan.

 

Fons de solidaritat per les emergències dels micropobles

Un altre dels projectes que estan treballant per a dur a terme pròximament des de l'Associació de Micropobles, és un fons de solidaritat per a fer front a emergències de forma immediata. «Serà una bossa de diners que servirà per a actuacions urgents com els aiguats de l’octubre, que van afectar micropobles com Vallclara, per tenir diners disponibles si es necessiten al moment», explica l’alcaldessa de Senan.

 

Com en molts àmbits, als micropobles hi ha molta feina a fer. Mantenir-los vius, reconèixer i potenciar la seva singularitat i les seves històries d’èxit és un dels reptes de l’Associació per garantir el seu futur.

 

Gràcies a l’empenta de l’Associació, «cada cop ens tenen més en compte des de les administracions superiors», diu Carme Ferrer, però troben a faltar que s’entengui la singularitat dels micropobles respecte d’altres municipis on els ajuntaments es gestionen de manera diferent. «No podem aplicar la mateixa llei d’urbanisme a Barcelona que a Senan, per exemple».

 

L’ànima dels micropobles, reflectida en un documental

Els pagesos, els petits empresaris... un total de 26 persones que tiren endavant els micropobles protagonitzen el documental ‘Fins i tot els arbres escoltaven’, un audiovisual fet des de laConca 5.1. i dirigit per Leandre Romeu amb la complicitat de l’Associació. 

 

Un dels objectius d’aquest treball és precisament «reivindicar els projectes i activitats que es duen a terme als micropobles i trencar la imatge que un poble és només un pagès i un tractor», explica en Leandre.

 

Així doncs, l’audiovisual «mostra que als micropobles hi ha vida reflectint aspectes culturals, les energies, la participació ciutadana, l’habitatge...», explica l’autor. Tot i que l’objectiu final d’aquest projecte és molt clar: «crear vida, evitar que es despoblin».

 

La Masó, micropoble de l'Alt Camp | Diputació de Tarragona

 

El documental té encara un llarg recorregut i vol mostrar la vida dels micropobles més enllà de les nostres fronteres, per això ara s’està treballant en subtitular-lo en castellà i en anglès «per poder-lo presentar en diversos festivals».

 

Viure en un micropoble té comoditats i també mancances que els municipis solucionen prioritzant les seves necessitats. La natura, la tranquil·litat, la llibertat des de ben petit i l’encant d’aquests llocs, competeix amb els transports, les bones comunicacions o la proximitat de serveis en ciutats més grans.

 

Per això, organitzacions com l’Associació de Micropobles de Catalunya, són tan necessàries, per estrènyer la bretxa de desigualtats que hi ha entre un poble de 50 veïns i un altre que es troba a pocs quilòmetres però que té molts més habitants. La igualtat d’oportunitats és la clau per a l'equilibri entre aquestes dues realitats.

Més notícies de la categoria Conca de Barberà