La Festa del Calamar manté vives les arrels marineres de Salou per 45è any

Durant tota aquesta setmana, una trentena d'embarcacions es fan a la mar cada tarda a la recerca del mol·lusc més popular de les aigües de Salou
Una de les embarcacions participants, amb l'skyline de Salou de fons. | I. Alcalá

Hi ha una setmana de l'any que Salou torna a ser el port pesquer que fou no fa tants anys. Els darrers dies de novembre, el Club Nàutic recupera la seva flaire marinera. Les embarcacions d'esbarjo s'allunyen dels banyadors i les cremes solars i deixen lloc als impermeables, els fils de pesca i els hams. Del 25 al 30 de novembre, el calamar és el gran protagonista a les aigües de Salou. I també a taula.

 

 

Una trentena de barques i una vuitantena de pescadors de totes les generacions es mantenen fidels a la tradició

Amb 45 anys d'història, la Festa del Calamar és la celebració més antiga que es manté viva a Salou. Una festivitat al voltant del món de la pesca que esdevé la millor manera de recordar el passat mariner de la vila. Una tradició que passa de pares a fills i que manté el bon estat de forma tot i els temps que corren. Enguany s'hi han inscrit 27 embarcacions, una més que l'any passat. A bord, una vuitantena d'aficionats a la pesca que es fan cada tarda a la mar a la recerca del calamar més gran.

 

El coet marca l'inici de la jornada de pesca. Es dispara puntual a les 3.15 de la tarda i tres hores més tard, un nou coet marca el moment que les barques tornin a port. La sortida des dels amarraments és esglaonada. Des de la bocana observem com els participants es divideixen cap a garbí o cap a llevant. Esquitxen tot l'horitzó des de Cap Salou fins a la platja de l'Esquirol. Sobre tots ells, un sol radiant impropi de novembre.

 

N'hi ha barques per a tots els gustos, des de pneumàtiques fins a llanxes o petits bots. Sorprèn veure com es mantenen les més autèntiques, fetes en fusta, com la del Rogelio, un dels pescadors veterans. La tècnica per pescar el calamar continua sent 100% manual; bé agafant el fil amb la mà fent petites estrebades o bé amb canya.

Ramon Ginovart pare i Ramon Ginovart fill són dos dels participants que no fallen cada any a la cita. | I. Alcalá

«Aquesta és una setmana molt bonica per a la gent del poble. Et retrobes amb molts amics i t'ho passes bé pescant», sintetitza el president de la Societat de Pesca i la Confraria de Pescadors de Salou, Alfred Alòs. En els seus orígens, la festa aplegava els pescadors de Salou per engrescar-los en l'inici de la temporada del calamar. Avui, antics pescadors jubilats comparteixen la celebració amb molts d'altres amateurs en una comunió que atrau aficionats de totes les edats. 

 

Amb la caiguda del sol és moment de les darreres captures i d'emprendre el camí de tornada al port. És llavors quan s'inicia un dels moments més singulars de la Festa del Calamar; el pesatge de les captures. Un moment on es pot comprovar que aquí pesa més la passió per la mar i el bon rotllo que la competició. La cerimònia, que es fa cada vespre a l'exterior del Club Nàutic, no ha canviat un bri des dels seus orígens. El jurat, una bàscula i una pissarra on s'anoten les captures de tots els participants al llarg de les sis jornades de pesca. Com a novetat, enguany només comptabilitzen per al concurs els calamars i no les sípies ni els pops. 

  

 

 

El dissabte 30 de novembre, festa final i lliurament de premis

El desenllaç, aquest dissabte després de la darrera jornada de pesca. El restaurant de la Terrassa del Club Nàutic acollirà el sopar i ball que tanca la Festa del Calamar i que serveix per lliurar els guardons. La calamarera d'or, premi que s'atorga a qui encadeni dues victòries consecutives o quatre de forma alterna, és el trofeu més preuat. Hi ha premis per a les tres primeres embarcacions en dues categories, d'un tripulant o més, així com per al calamar més gran i per l'equip que acumuli més captures al llarg de la setmana.

 

La pissarra per apuntar les captures de cada jornada. | Redacció

L'Alfred Alòs reconeix que la pesca del calamar a Salou ha anat minvant amb el pas dels anys: «Cada any se'n treuen menys. Antigament es pescaven moltíssims i arribaven les barques amb 14 o 16 calamars. Ahir el que més va pescar en va portar set, alguns dos o tres i molts, cap». Els motius són incerts, però el president dels pescadors salouencs apunta a la sobreexplotació del mar. Tot i això, aquesta minva no posa en perill la continuïtat de la Festa del Calamar. Una celebració que manté ben vives les arrels marineres de Salou.