"El Lleó de Reus marca la diferència perquè és més solemne, té una altra presència", apunta Daniel Domínguez, membre de la colla que porta aquesta bèstia festiva que enguany celebra dues dècades de vida. Es va presentar en societat -i es va lliurar a la ciutat- el 18 de setembre del 2004, amb motiu de les festes del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Misericòrdia.
El van impulsar des de l'associació musical de Sant Miquel, que encara s'encarrega del seu manteniment i de fer-lo sortir per Festa Major, amb els seus gairebé 100 kg de pes que conformen l'escultura -obra de Manel Llauradó- i la corona -obra d'Antoni Mas- que sempre llueix sobre la cabellera. Amb música de Daniel Carbonell, els seus portadors presumeixen que la "Marxa del Lleó enganxa" i que l'han pogut sentir en altres festes d'arreu de Catalunya.
En diversos sentits, aquest element festiu és diferent. Des del seu moviment, que depèn de la tracció i coordinació de dues persones; fins al fet que no es va crear com una bèstia de foc, com sí que ho són els lleons d'altres municipis com Gavà o Caldes de Montbui.
Els seus actuals portadors, molts d'ells des del primer dia -vestint colors crema i daurat amb faixa marró i espardenyes-, es van inspirar en antics gravats de les processons de Corpus de Barcelona i València i en les bèsties que es van incorporar a finals del segle passat als seguicis de Tarragona i Barcelona. Hi van creure, van invertir en el projecte i, després, el van donar a Reus perquè fos un element de ciutat.
Dues dècades lluint la corona
Aquest 2024 bufen les vint espelmes, però no hi haurà festa grossa; els esforços dels últims mesos s'han concentrat en reparar el Lleó Petit, després de la caiguda que va patir, a la plaça del Mercadal, per la Festa Major de Sant Pere. "Va caure de costat, va quedar afectada l’estructura interna i, com ho porten els nens, no sabíem fins a quin punt estava perjudicat i podia ser perillós per a ells", descriu Daniel Domínguez.
Per això, han treballat perquè pugui estar a punt per sortir amb el Seguici Petit aquest setembre. Encara més, els membres de l'entitat consideren que "una de les evolucions més importants ha sigut la incorporació del Lleó Petit, l'any 2018, també per les Festes de Misericòrdia"; hi havia la demanda per part de la gent perquè el pogués portar la canalla.
La condició indispensable, per ambdós lleons, és sortir sempre lluint la corona. Al llarg d'aquestes dues dècades, el president de la colla, Josep Rull, repassa alguns alts i baixos, però celebra orgullós que continuen sent gairebé els mateixos que fa 20 anys, encara que el nombre de portadors es va reduir d'una quinzena a tretze. Tots ells mantenen la il·lusió, els nervis previs a cada sortida i la passió per fer ballar el seu element.
De fet, amb motiu de la majoria d'edat, el 2022, van arriscar per assolir una fita: el Lleó de Reus va accedir al Santuari de Misericòrdia i va pujar al Cambril de la Verge. "No s'havia fet mai, va ser una bogeria", reconeix Rull, mentre que Domínguez reivindica que ells "sempre ballen al carrer i això va ser bonic, volien fer una cosa diferent de l'habitual; va ser difícil i ho van aconseguir".
El pes «hipoteca» la renovació de portadors
Tot i haver "nascut" per Misericòrdia, portadors com el Ricard o l'Iván coincideixen que Sant Pere "és més intens i els deixa més llibertat per fer altres coses", més enllà de la gran afluència de públic que aplega el Mercadal, especialment, cridat per la Tronada. I el Lleó de Reus és un element que necessita moviment, dinamisme, inèrcia.
Malauradament, el pes "hipoteca" la renovació de portadors. "Que sigui tan pesat ens limita perquè molta gent ho prova i després es tira enrere; és complicat i s'ha de ser corpulent, més encara si sempre vas davant perquè cansa molt", exposen. La complexitat del pes augmenta, a més, pel fet de ser dos portadors: si un cau, s'emporta l'altre, la parella ha de ser una unitat i anar coordinada en tots els moviments i desplaçaments.
I, de fet, els convé que entre ells es puguin intercanviar posicions per alleugerir la càrrega quan es fan molts balls seguits. Recentment, han incorporat una portadora, la Vicky, que ja va fent proves per poder sortir amb el Lleó reusenc. Com a entitat, esperen que pugui sumar-se més gent nova i jove, amb idees i ganes de fer coses.
Per exemple, augmentar els portadors permetria tenir més presència, sobretot quan es fan sortides a altres municipis, i tenir més rotació i, per tant, més descans entre balls. Així mateix, s'acosta la celebració dels 25 anys del Lleó de Reus i ja tenen algunes idees sobre la taula, com ara una trobada de lleons d'arreu, que no s'ha fet mai a la ciutat.