La Setmana Santa és la tradició més antiga de Reus -de les que encara perduren avui dia- i, cada any, les diferents entitats que en formen part treballen intensament per preservar el seu simbolisme religiós, històric i cultural. Enguany, fa 75 anys que es va fundar l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Reus, a proposta del Centre d’Iniciatives i Turisme i amb l’esforç d’una quinzena d’entitats, que ja a finals dels anys quaranta van començar a treballar en aquest paraigua que representés tota la celebració i en fos facilitador.
Conjuntament, la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J., la congregació Mariana de la Nostra Sra. de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga, la confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari, el Gremi Comarcal del Metall, la confraria de Nostre Pare Jesús de l’Amargura, l’associació d’Alumnes i Exalumnes de l’Institut Gaudí, la confraria dels Sants Just i Pastor i la Germandat del Beat Pare Claret van donar el tret de sortida. Les primeres al·locucions radiofòniques per Diumenge de Rams i el primer pregó van marcar un abans i després per a una tradició, ja documentada l’any 1555, i que constitueix un llegat que sempre ha identificat la ciutat de Reus.
Amb el temps, ha anat evolucionant, però ha mantingut els seus actes emblemàtics i, amb motiu d’aquest 75è aniversari, la voluntat de l’Agrupació és continuar “la tasca de difusió, donar a conèixer la Setmana Santa, l’enaltiment dels actes i preservar que continuïn les processons i celebracions tradicionals”, descriu el seu president, Jaume Piñol. Com a facilitadors, l’Agrupació s’encarrega des de les instàncies de mobilitat per poder recórrer els carrers de Reus o el pla d’autoprotecció fins a la gestió del conveni amb l’Ajuntament per guardar els passos d’any en any.
75 anys d’història
Coincidint amb la fundació de l’Agrupació d’associacions, a principis dels anys cinquanta, van sorgir nombroses confraries noves, sobretot d’origen gremial, que “revivien” després que la guerra hagués destruït tot. “Tenim la millor col·lecció de grups escultòrics de Catalunya, són talles d’escultors coneguts perquè cada gremi volia un pas millor que l’anterior“, comenta Anton Lluís Rull, un dels membres de la comissió organitzadora de la celebració dels 75 anys i expresident de l’Agrupació.
Per això, afegeix Rull, “des dels anys vuitanta estem demanant a l’Ajuntament poder tenir un Centre d’Interpretació de la Setmana Santa perquè el patrimoni cultural i devocional que tenen les confraries és importantíssim i s’han de preservar tots els objectes icònics”. De fet, l’exposició que han preparat, i que es pot visitar al passeig comercial del Pallol fins al pròxim dissabte 5 d’abril, els ha refermat en aquesta petició perquè han pogut recuperar elements que mai s’havien vist enlloc, que estaven guardats en cases particulars i molta gent s’ha acostat a agrair-los la tasca i proposar idees de futur.
“Hem aconseguit que les confraries s’impliquin en els 75 anys de l’Agrupació i establir aquests llaços, reivindicar la germanor i la fraternitat, perquè en la Setmana Santa hem d’anar tots junts”, celebra Piñol. Encara més, assegura que “són 75 anys d’història de les confraries, l’Agrupació per si mateixa no tindria sentit sense les 17 confraries, les quinze que estan en actiu i les dues que van deixar de sortir: la Germandat de Sant Miquel Arcàngel i la confraria de La Salle”.
En total, a l’exposició d’aquest 75è aniversari es poden veure els 19 passos que surten per Divendres Sant, a més de la imatge del Sant Crist i els Armats de la Sang; una vintena de panells que expliquen, de manera molt resumida la història de cadascuna: el seu any de fundació, la seva denominació popular, l’hàbit, si tenen banda de música, els actes en què participen i altres dades sobre el pas, l’autor, les imatges, la data de restauració, etc. La mostra compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus, la Fundació Reddis, el CC El Pallol i el Museu, que ha cedit vuit vitrines en què s’exposen els elements cedits per les confraries.
Un recorregut per l’exposició del 75è
Una túnica del Natzaré i les dues dalmàtiques de la confraria Nostre Pare Jesús del Calvari i de la Germandat de Sant Josep Obrer donen la benvinguda a l’exposició, que comença amb un recorregut circular cap a la dreta, per ordre de processó, i al voltant dels panells informatius. La primera i més singular imatge és la figura que en el seu dia formava part de l’associació de la Segona Caiguda de Jesús, del Gremi Comarcal del Metall, i que forma part de l’actual pas de la Primera Caiguda.
Tot seguit, entre els objectes exposats, destaquen la tovallola del Crist de l’Agonia de la Parròquia de Sant Josep Obrer, que substitueix la que va ser sostreta fa un parell d’anys; la creu i la tovallola de Sant Bernat Calvó; el gerro del Sant Sopar de la confraria de Sant Josep i Sant Jaume; el fanal i el guió dels Paletes, la confraria de Nostre Pare Jesús a la Columna; o la vesta antiga i la vestimenta dels Ministrils de la Verònica; entre diversos fanals i altres objectes com medalles antigues i invitacions que es feien als pregons i presentacions d’opuscle.
Un dels racons especials l’ocupen els estendards de les dues confraries que ja no estan en actiu, la germandat de Sant Miquel Arcàngel i la confraria La Salle. Des de l’Agrupación refermen la seva voluntat que tornin a sortir i, fins i tot, Anton Lluís Rull assegura que “molta gent ha vingut a demanar-ho, sobretot pel pas de la Salle, molt emblemàtic a la ciutat”. També, hi ha elements icònics de l’extint Gremi Comarcal del Metall i altres singulars com el goig de Sant Josep, els mocadors de la Verge de l’Amargura i el vestit de la Mare de Déu de la Soledat, les cinc agulles de la Mare de Déu de la Soledat, o la medalla commemorativa de la Confraria de Sant Tomàs d’Aquino feta per Ramon Ferran.
Entre molts altres objectes, amb què estan presents totes les confraries, hi ha els fanals de forja de Barriach, la mítica tovallola del Sant Crist de la Sang i el mocador del centenari de les Tres Gràcies, una peça ceràmica de Neus Segrià, les vestimentes antigues i actuals dels Armats de la Sang, un casc de Guàrdia d’Honor de la Congregació Mariana, el gall de Joan Rebull que porta el pas processional de Pere Nega Jesús… I, per acabar, una vitrina amb totes les medalles de les entitats membres i diversos programes d’actes i cartells originals del 1950, que permeten veure l’evolució de l’agrupació.
2025, any de commemoració
A més de la mostra al passeig comercial del Pallol, l’Agrupació d’associacions de Setmana Santa de Reus havia preparat un calendari amb un total de nou actes commemoratius, inclosos la presentació del programa i dels aparadors comercials, que són els únics que coincideixen amb el temps de Quaresma. La mostra, al seu torn, és el punt de partida per a aquells que vulguin fer la col·lecció de 22 cromos que han ideat enguany, ja que han d’anar a recollir les plantilles per poder enganxar els adhesius que estan repartits per les diferents botigues.
Sobre aquesta iniciativa, Piñol destaca que “les confraries han de ser més atractives que mai per fer arribar a més gent aquesta tradició de ciutat i el patrimoni, que inclou grans autors com Ramon Ferran, Modest Gené o Joan Rebull, i un dels passos més antics de Catalunya, que és L’Oració a l’Hort, del 1616”. La voluntat és fer-ne difusió i aconseguir el repte de tenir continuïtat: “No pot acabar amb nosaltres”, conclou.
Al llarg de l’any, tenen prevista una conferència sobre els seus 75 anys d’història; una exposició amb documentació antiga al Castell del Cambrer, la presentació de l’obra La Passió amb la Teatr’era, que tindrà lloc el dia 27 d’abril i els beneficis de les entrades (es poden adquirir a la mateixa exposició) aniran destinats a les Germanetes dels Pobres; i estan preparant un llibre recopilatori de cara a finals del 2025.
Tanmateix, la cloenda de la commemoració comptarà amb un concert al Teatre Fortuny en col·laboració amb l’Associació de Concerts el mes d’octubre i una misa presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, el sr. Joan Planellas, en què les confraries portaran els seus estendards i es farà un dinar de germanor.
Els objectius de l’Agrupació: la mirada de futur
Més enllà de la fe i el significat religiós, sense el qual no s’entendria la Setmana Santa, les entitats volen reivindicar el llegat cultural i patrimonial que ha de cridar a la participació de la ciutadania i, alhora, a la implicació en els “càrrecs directius” per garantir que els diferents projectes de les confraries tirin endavant. “És dedicar temps a una història que hem heretat i que transcendeix”, resumeix Jaume Piñol.
És en aquest sentit que continuaran insistint per aconseguir el centre d’interpretació, no només perquè els misteris i els passos es puguin conservar en les condicions més idònies de temperatura i humitat -recentment han viscut un canvi en passar de l’espai que ocupa actualment el CC Gregal a una nau industrial-; sinó per tenir un punt de divulgació i referència. Com assenyala el president, “la fusta és viva, requereix aquest manteniment per reparar esquerdes” i garantir la seva preservació.
L’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Reus posa la mirada llarga amb el 12è Congrés de Confraries de Setmana Santa que acollirà la ciutat el 2026, una trobada a què assistiran entitats de tot Catalunya i de Perpinyà i que permetrà “rellançar” la festivitat reusenca. “Que puguem dir que la Setmana Santa de Reus té la importància que té i es mereix ser reconeguda arreu, reivindica l’agrupació catalana de confraries més gran amb visió de futur.
