L'Ajuntament de Salou confia en poder obrir el poblat de la Cella al públic de manera regular a partir del mes d'octubre. Actualment només s'hi fan visites mensualment però els treballs de restauració i museïtzació s'estan enllestint. Aquest jaciment inicialment es creia que era iber, però les investigacions han obert la porta a que es tracti de l'antiga ciutat grega de Kal·lípolis. Els estudis dels materials trobats acabaran de determinar-ne l'origen amb precisió. Si es confirmés la hipòtesi, seria la tercera ciutat grega de Catalunya, després d'Empúries i Roses, i que dataria aproximadament del 400 a.C. Amb tot, els investigadors ja el consideren un centre comercial de primer ordre a la Mediterrània.
La propietat dels terrenys on hi ha el jaciment està dividida a parts iguals entre el consistori i l'Autoritat Portuària de Tarragona. La zona municipal ja està tota excavada i adequada amb una nova zona de serveis, i falta tan sols la senyalització per tal de completar la museïtzació. A l'entorn de l'àmbit del port encara cal completar la intervenció arqueològica i la museïtzació, i és l'APT qui ha de decidir si finalitza els treballs. El professor del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jordi Diloli, ha explicat que si hi ha llum verda, es podria enllestir aquest any. Les investigacions van començar el 2010.
Un patrimoni històric únic
L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que la ciutat té "un patrimoni històric molt ric" i que amb la potenciació del jaciment volen "reforçar el sentiment de pertinença i orgull dels salouencs" així com "transformar-lo en un producte turístic que ajudi a la desestacionalització". "Esperem tenir-ho a l'octubre, i sinó durant aquest any que som capital de la cultura catalana", ha manifestat el batlle.
Per la seva banda, Diloli ha explicat que les troballes han fet canviar la tesi inicial que tenien sobre el jaciment. "Les cases que trobàvem eren més grans que les que coneixíem com a ibèriques, que són d'entre 30 m2 i 50 m2, i aquí totes arribaven als 100 m2", ha dit. A més, algunes tenien patis "amb una entrada gran per posar-hi vehicles", ha afegit el professor. Amb tot, durant la investigació, han trobat materials procedents d'Eivissa, Marsella o Cartago.
Això i la troballa d'unes construccions amb aparença d'origen hel·lènic els va fer pensar en que el poblat era un gran centre comercial d'origen grec. "Esperem que els estudis dels materials i la finalització de la intervenció ens donin dades per confirmar que estem davant d'una colònia grega. De moment, diguem que és una ciutat multicultural", ha expressat amb prudència Diloli. Aquesta ciutat podria ser Kal·lípolis, de la qual hi ha referències històriques però no està ubicada. La traducció del nom grec és 'ciutat bonica' i el fet que es trobi dalt d'un turó, just davant del mar i emmurallada, permet que els investigadors estableixin aquesta hipòtesi.
