La Fira Internacional de Circ de Catalunya Trapezi escalfa motors per engegar la seva 28a edició a Reus, que es durà a terme del 8 a l'11 de maig en diferents carrers, places, teatres i nous espais de la ciutat. Per segon any consecutiu, la directora de teatre, actriu, clown i acròbata Alba Sarraute i la historiadora de l'art i gestora cultural Cristina Cazorla en són les directores artístiques.
Ambdues han afirmat en diverses ocasions que, enguany, es reflectirà al 100% el camí que van començar a treballar fa un temps i que compartiran amb el públic a través d'una programació diversa, amb gran compromís social, que defensa l'humor i reivindica els canvis que viu el sector del circ a Espanya i en l'àmbit internacional.
Com estan vivint els dies previs a la nova edició?
Amb moltes ganes que aparegui la màgia de Reus, que arribin tots els camions, es comencin a muntar les carpes i grades, els artistes es vagin acreditant i comenci aquesta energia de trobada; que el públic gaudeixi de la màgia i l'amor del circ. L'expectativa és vida: queda obrir portes, hi ha nervis per veure les noves fornades i aquesta sensació "d'obrir un regal".
Pel fet de ser un mercat estratègic referent, pesa més la il·lusió o la responsabilitat?
Ambdues són "paraules" fantàstiques perquè nosaltres no triem. Des del primer moment, ens sentim absolutament responsables del que tenim entre mans, perquè el Trapezi ha de ser aquesta plataforma o espai on s'exposa la feina que els artistes han estat preparant durant molt de temps o molts anys. També hi ha molts altres agents que participen, però això no ens treu l'energia ni la il·lusió.
Quines són les baules imprescindibles per tirar endavant una fira com aquesta?
És com l'engranatge d'un rellotge, en què una peça només gira quan gira l'anterior, tots movem la maquinària. Nosaltres posem la mirada i les ganes, som la cara visible per l'exigència a la qualitat que volem que tingui el sector. Volem visibilitzar molt l'equip, per això, al programa de la fira insistim molt en la fitxa artística: intèrprets, fotografia, companyia, dramaturgs, vestuari, distribuïdors, espais de creació... És una manera de posar en valor tots aquests altres agents, posar-los nom i veu. Com més gran és el teu equip, més diversa és la mirada, més rica i més qualitat global tindrà la peça de circ.
«El circ es comença a dotar d'altres llenguatges que li permeten explicar moltes coses i interpel·len a l'espectador des d'un altre punt»
En quina situació es troba actualment el sector del circ?
Fa temps que es troba en un moment canviant. Sobretot, hem anat detectant una interconnexió entre els llenguatges, quan fins fa uns anys hi havia aquest imaginari que circ, teatre, dansa, lírica, música... anaven per separat. En canvi, cada vegada més, el creador s'hibrida amb altres llenguatges i el circ deixa de ser tècnica per pura tècnica. Els artistes proposen tècniques més teatrals a l'hora d'interpretar o incorporen text parlat, per exemple.
L'evolució del circ també passa per obrir-se a temàtiques més socials?
La incorporació de les diverses dramatúrgies porta aquest entramat social perquè el circ es comença a dotar d'altres llenguatges que li permeten explicar moltes coses i interpel·len a l'espectador des d'un altre punt. Si els artistes parlen de tot això, perquè són coses que existeixen, hem d'aconseguir que arribi al públic i llavors, a llarg termini, podrem dir que és un canvi; un canvi en l'imaginari col·lectiu.
Què cal per aconseguir aquest canvi?
D'una banda, que es deixi de considerar que el circ és per a nens, que és una activitat familiar de diumenge a la tarda; ja que pot estar programat per commemorar dies de la salut mental o el càncer, pot ser una eina per arribar a la població... Hem de vetllar i incentivar que el circ estigui present en les programacions estables de molts municipis i que no quedi relegat a un acte de Festa Major d'entreteniment.
Alhora, si comparem el circ amb la vida d'una persona, es troba en un moment de joventut i el jovent per naturalesa reivindica i, per això, els professionals del circ i altres àmbits de la cultura a Espanya demanem els nostres drets i deures. Una manera de reivindicar, encara que no ens facin cas, és demanar un sou equitatiu entre artistes i altres agents del sector, com el tècnic de llums o l'acomodador.
Quines són les principals reivindicacions del sector?
Les tres escoles de circ espanyoles (a Granada, Madrid i Barcelona) no són estudis superiors i gran part d'aquest jovent ha hagut de marxar a treballar o estudiar a fora. Molts artistes es queden a l'estranger, on han creat companyia i residència, per no tornar a la precarietat que vivim a Espanya. Els qui realment volem viure de l'art, ens ho hem d'inventar i trobar eines que ens manquen perquè no hi ha una universitat reglada, que hauria de ser pública. Calen, també, més espais d'assaig, on poder entrenar.
«Hem de vetllar i incentivar que el circ estigui present en les programacions estables de molts municipis»
En aquest sentit, com ha sigut la tasca de programació de l'edició d'enguany?
La nostra responsabilitat, sobretot, és la d'estar molt a prop del sector, escoltar-lo i acompanyar-lo per conèixer totes les facetes o estats de les companyies que en formen part. Llavors, part de la línia d'acció és programar espectacles catalans, estatals i internacionals, dels quals alguns són intèrprets d'aquí que han marxat amb aquesta "fuga de talents".
Per això, van anar a Brussel·les per fer una crida al millor circ internacional i portar-lo a Reus.
Sí, perquè volem que tots aquests joves tornin a Catalunya i mostrin el seu art. De fet, molts ens demanen venir per ser vistos per programadors del territori. Creiem que la Fira Trapezi és un bon lloc per treballar conjuntament entre totes les baules del sector.
D'aquí sorgeix l'espai del Pro Catalan Arts. Quins seran els eixos vertebradors, com funcionarà aquest 2024?
Des de l'any passat, les activitats professionals no tenen una temàtica transversal, sinó un model com és l'speed meeting, on programadors es troben amb artistes, com un cara a cara, però de forma col·lectiva de manera que la conversa és més enriquidora i més pròxima perquè les opinions es complementen. I estan convidats també altres agents del sector, les institucions, distribuïdores, responsables d'espais d'exhibició... l'objectiu és fer treball en xarxa.
Quin missatge enviarien a aquelles companyies que encara no estan programades?
Pot ser que el seu espectacle no estigui acabat o que no sigui pel target, pel tipus de plaça o altres raons; però no vol dir que no pugui formar part de la resta d'activitats. Els programadors potser acaben donant feina o programant projectes que ni tan sols estan en aquesta edició, gràcies als show case, on poden fer un tastet de les peces en procés de creació.
Més enllà dels espectacles de carrer, en aquesta nova edició fan una aposta per les propostes de sala. Què ha suposat?
Davant la gran producció de sala que hi ha actualment, tenim molt poc interior, no n'hi ha prou amb dos teatres. Llavors, hem hagut d'afegir una carpa més per poder encabir totes les propostes que ens arriben; hem creat un continent per posar-hi el contingut. Tot i que és un mercat més limitat, hi ha gent que busca aquesta qualitat que donen les llums, el silenci, la foscor... És important que Trapezi pugui ser un lloc per vendre aquestes propostes.
Una altra novetat són els espectacles site specifics, què trobarà el públic?
Les arts escèniques a Catalunya venen d'una tradició teatral clàssica i és quan sorgeixen els nous espais, com a centres culturals o sales polivalents, que es comencen a crear noves dramatúrgies i propostes no convencionals. Des d'aforaments reduïts a pujar el públic a l'escenari, l'organització a la italiana s'ha anat pervertint i, per tant, es tracta d'espectacles que s'adeqüen o s'inspiren en espais que no són teatres: alguns necessiten que hi hagi asfalt, altres els arbres d'un parc, l'alçada d'un poliesportiu...
«És importantíssim que educació i cultura vagin de la mà; hem de crear nous públics, però també nous artistes»
Un dels objectius de la diversitat d'espectacles programats (temàtiques, modalitats, per a tots els públics...) és fomentar l'esperit crític de la ciutadania?
Quan insistim tant en els temes compromesos socialment és perquè creiem que el circuit contemporani utilitza diferents eines per adreçar-se al públic i la mirada de l'espectador està deixant de veure el circ com un entreteniment pur, de carrer, molt pensat per a infants. El Trapezi ha de servir per redescobrir el circ i convèncer el públic que no el deixarà indiferent. Encara hem de fer molta pedagogia amb el "nom", no pot ser que els teatres estiguin buits quan es faci circ.
En conjunt, què destacarien especialment de la nova edició del Trapezi?
Enguany, ens fa molta il·lusió, sobretot, haver recuperat els escolars. Fins a la pandèmia els infants venien en horari lectiu a veure un espectacle al teatre i els últims anys eren algunes companyies les qui anaven a les escoles. No és el mateix veure els espectacles al pati que una veritable campanya escolar i ara podran venir a la carpa al llarg de tota la setmana; és importantíssim que l'educació i la cultura vagin de la mà, sinó abraçades. Hem de crear nous públics, però també nous artistes.
I com a directores, què esperen de la fira aquest segon any?
És tan important el camí com la fita i nosaltres som molt entusiastes i ja estem pensant en el 2025, és difícil pensar en aquesta edició com a individual perquè no està tan delimitada. El projecte és a quatre anys i té diversos compartiments, la primera entrega eren aquests dos anys i mig; l'any passat no vam poder fer "escombrada" de programadors internacionals i aquest any en tenim gairebé una vintena, hem posat molta energia en el programa internacional.
Durant la fira, hi ha un punt de fragilitat, perquè tot passa al mateix moment i poden passar moltes coses alhora. Però quan arribi el dia 12 de maig, votarem per correu i segurament sentirem un cert relaxament i ens agrada pensar que estarem satisfetes. I continuarem treballant.