L'actual Àliga de Valls farà l'últim vol durant la imminent Festa Major de Sant Joan. El 2025 es commemora el 325 aniversari de la tradició de l’àliga festiva i l'Ajuntament de Valls ha impulsat un projecte d’estudi, recerca i recreació històrica de la figura original. Documentada des del 1700, és un dels elements més històrics, estimats i singulars de la festa vallenca. Per aquest motiu, l'actual figura ballarà per darrera vegada el dia de Sant Joan a la tarda, ja que amb motiu de la festa de la Mare de Déu de la Candela de 2026 s'estrenarà la nova àliga de la ciutat, una reproducció fidedigna de la figura zoomòrfica que va sortir al carrer fins al 1936.

"La tradició festiva de l’àliga de la ciutat ha comptat, al llarg dels segles, amb diferents àligues que, per raons diverses, han perdut la seva funcionalitat i han estat rellevades per una de posterior, sempre de propietat municipal" expliquen des del consistori. En aquest sentit, la primera referència documental provada d’una àliga a Valls data del 1700. Tot sembla indicar que va participar en la festa vallenca, de manera continuada, en els segles XVIII, XIX i principis del XX, quan va ser destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil de 1936. L’any 1941, es va fer un intent de recuperació de la figura, però no va ser fins a les festes de la Candela de 1961 que es va materialitzar la nova àliga al carrer. Deu anys més tard, la peça va ser regalada a Gal·la, esposa de l’artista Salvador Dalí i la ciutat va cisellar-ne una de nova amb motiu de les Festes de Decennals de 1971. Finalment, va ser novament canviada el 1991, obra de l'artista vallenc Anton Gurí, que és la que ha arribat fins a l’època actual.

La recreació històrica de l’Àliga barroca

"Arran dels 325 anys i del mal estat de conservació de l’Àliga actial, que requereix d’una intervenció urgent, s'ha cregut oportú impulsar la recreació històrica de l’Àliga barroca, l’anterior a 1936, ja que es tracta d’una figura festiva àmpliament documentada gràficament, amb la qual cosa la peça que es cisellarà vol esdevenir una reproducció exacta i realista de l’àliga que va formar part de la festa vallenca entre els segles XVIII, XIX i XX", expliquen des de la comissió del seguici cerimonial.

Per això, la metodologia de manufactura de l’àliga seguirà els paràmetres constructius i artístics de l’època. Els treballs aniran a càrrec de l’equip del taller de l’imatger català Carlos Morillo, conservador-restaurador de béns culturals graduat per l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, especialista en mètodes constuctius antics d’imatgeria festiva. A la ciutat, ha dut a terme treballs destacats com la restauració integral del gegant de la porra, la geganta, la gegantona i la restauració, anàlisi i estudi del Lladrefaves, aquest darrer declarat recentment Bé Cultural d’Interès Nacional atesa la seva antiguitat (1764).

Morillo explica que "la recreació de les mides, proporcions i acabats per elaborar la nova figura, tal com ja va succeir amb els projectes de reintroducció del ball de la Primera (1981) i el ball de la Moixiganga (1991) en el seguici, es parteix de fotografies existents de l’àliga barroca que el prestigiós fotògraf vallenc Pere Català i Pic que va fer entre els anys 20 i 30 del segle XX a la capital de l’Alt Camp"

Així, el cap de l’Àliga, "estarà coronat seguint el model de la corona que va dur fins a 1936, amb una peça feta ex profeso pel taller d’orfebreria de Ferran Garreta de Vic i la testa serà tallada en fusta de cedre real amb inclusió d’ulls de vidre, estucat amb estuc tradicional i amb policromia a l’oli, amb el característic colom blanc al bec", detalla l'imatger. El cos, per la seva banda, estarà conformat per un entramat de costelles que generarà el volum principal. Posteriorment, serà entapissat amb roba de lli, estucat i policromat a l’oli en el color fosc i sobri tan personal i singular que lluïa la figura. També, en tota la peça, hi haurà detalls en or fi de 24 quirats brunyits.

Paper destacat en la festa vallenca

L’àliga de la ciutat té un paper molt destacat en les festes patrimonials de Valls. En la professó del Corpus, acompanya i precedeix el Santíssim Sagrament i balla en honor seu al Pati. Obre oficialment la vigília de Sant Joan amb la seva cerimonial sortida al balcó de la Casa de la Vila i participa en les sortides del Seguici Cerimonial de la Festa Major en les Completes, l’anada i la sortida d’Ofici i el Tomb del Poble. En les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren cada 10 anys al febrer, l’àliga participa activament del cerimonial de la festa i, de manera destacada, en la professó del dia 2 de febrer al vespre, quan balla en homenatge a la Mare de Déu.