Un grup de fidels, coneguts com a Cofradía del Santísimo Viacrucis, van recuperar la devoció que els franciscans processaven al viacrucis des de mitjan segle XIX a Reus i, així, és com es va fundar, l’any 1900, l’actual Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu a la parròquia de Sant Joan Baptista. Va ser la primera confraria de Setmana Santa d’aquesta església reusenca.
Pocs anys abans de la seva fundació, ja va aplegar milers de persones, primer, al pati de l’Antic Hospital de Sant Joan, i després, va sortir al carrer. Enguany, coincidint amb el 125è aniversari del Solemne Viacrucis, es referma la consolidació de l’objectiu inicial: fer perdurar el viacrucis de Divendres Sant a la ciutat.
L’Arxiconfraria, que des del 1990 -any de refundació- forma part de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, i la seva història van patir greument la Guerra Civil espanyola, tant pel que fa a la prohibició dels actes com a la desaparició dels documents. Malgrat tot, tenen clar que el Sant Crist de la Creu sempre ha anat acompanyat dels passos de la Verònica, els Natzarens, la Verge del Calvari i la Creu dels improperis de la confraria de Sant Josep i Sant Jaume, a més dels Armats de la Sang obrint camí. També ho feia el pas de L'Oració a l'Hort fins que va deixar d'estar en actiu.
Tradicionalment, la nit abans, Dijous Sant, quan acaba la processó del Silenci, els reben a les portes de la parròquia de Sant Joan. A les set del matí de Divendres Sant (abans es feia a les sis), els confrares surten en Viacrucis des de l’església en un recorregut circular, tot i que, antigament, s’acabava a la plaça dels Màrtirs (avui de la Llibertat), on es trobava un monòlit en homenatge als Caiguts i es pujava la imatge allà per resar el Credo. Després, els portants tornaven al temple i la gent se n’anava a comprar la farigola a la plaça del Mercadal.
Evolució i característiques de l’Arxiconfraria
La rosa, els pètals negres, cinc nafres de color grana i cinc fulles de color verd llueixen a l’escut de la confraria encarregada d’organitzar el Viacrucis, elements que simbolitzen la passió, la mort i el patiment de Jesús, entre d’altres; conjuntament amb la creu gloriosa com a pas a la resurrecció i símbols que la vinculen a la seva seu canònica. Tot plegat, són aspectes que recorden les arrels tradicionals, independentment dels canvis introduïts en aquests 125 anys.
En l’actualitat i des del 2009, la confraria va crear el seu propi misteri, el pas de la Llançada, per poder participar en la processó del Sant Enterrament, i compta amb un soldat de la cohort romana i la imatge del Sant Crist. Abans d’això, com assenyala la vicepresidenta de l’entitat, Anna Maria Martí, portaven la Creu dels Ollers -una creu d’improperis-, que era propietat de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J i els la va cedir, el 1999, per sortir, per primera vegada, el Divendres Sant al vespre.
Cada Setmana Santa, explica Martí, és costum que “els devots vinguin a la parròquia la setmana abans per fer l’ofrena floral amb clavells o lliris de color blanc”, que són els que després acompanyen al pas. Durant aquests dies, el Sant Crist és traslladat a l’altar major de la parròquia, amb la “Baixada de la Creu”, des de la seva capella on està la resta de l’any.
D’altra banda, l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu participa en la processó penitencial de Dimecres Sant com a portadors de la imatge del barri Sant Josep Obrer; cada 14 de setembre celebren l’exaltació de la creu; i anualment participen en la trobada de portadors de Catalunya.
Actes extraordinaris amb motiu del 125è
Per celebrar l’efemèride, l’entitat ha preparat una exposició amb fotografies i documentació antiga -es podrà visitar fins al 20 d’abril-, en què expliquen l’evolució i orígens de l’Arxiconfraria i el Solemne Viacrucis, a la parròquia de Sant Joan. Precisament, l’església també va acollir un tast de cinc escenes de l’obra La Passió, de la companyia La Teatr’era, que es representarà sencera el pròxim 27 d’abril.
“Va ser molt emocionat i hem sigut pioners pel fet que puguin actuar a la parròquia, al costat de l’altar”, descriu Anna Maria Martí, qui també defineix com a “èxit total” i “molt emotiu” el Viacrucis que van fer, per primera vegada, pels carrers del barri Sol i Vista, el passat mes de març. Més enllà d’aquesta novetat, enguany, han repetit el trasllat del Sant Crist al Santuari de Misericòrdia, una iniciativa que van impulsar després de la pandèmia “perquè Jesús veiés a la seva mare”.
Pel que fa al recorregut del Viacrucis, en què la regidora Mariluz Caballero serà portadora de l’estendard, hauran de canviar el recorregut per les obres del carrer Ample i baixaran pel carrer de Castellvell, l’avinguda del Pintor Tapiró, la plaça de la Llibertat i, de nou, cap a la parròquia. També, els acompanyarà l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Al mateix temps, el 125è aniversari ha motivat un ciri pasqual, pintat per Teresa Guardia i decorat amb “unes mans representades, ja que els portants en l’essència”, una postal i un punt de llibre commemoratius.
Finalment, el calendari d’actes inclou un altre Viacrucis als jardins de les Germanetes dels Pobres (Diumenge de Rams, 13 d’abril) i la Trobada de bandes de Setmana Santa, que clourà amb un refrigeri després d’omplir de música els carrers de Reus. De cara a la tardor, a més, esperen celebrar un concert -de cant gregorià o gòspel- i una missa al Santuari per tancar l’aniversari.
Obrir les portes a nous portadors
En aquest sentit, Anna Maria Martí afirma que “no es tracta de modernitzar-se, sinó de fer coses més innovadores per enganxar a la gent, per això, intentem acostar als barris el Viacrucis”. La voluntat de l’Arxiconfraria és conservar la tradició, així com sortir amb el pas de la Llançada, “sempre que puguem”, però el principal obstacle és el pes de la imatge del Sant Crist (80 kg), fet que dificulta el seu trasllat.
Encara que van arribar a ser una dotzena de portadors, la vicepresidenta exposa que ara són uns 7-8 homes, ja que les dones no el poden portar, perquè “el balanç i el pes resulten molt exigents”. Amb l’edat, el grup de portants es va reduint, però celebren que l’any passat van tenir una bona entrada de tres persones noves a la confraria; tot i que “a les noves generacions els costa més, nosaltres estem oberts, però si venen, com els meus fills, només és el Divendres Sant”, exposa Martí.
Al llarg de l’any, l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu intenta mantenir activitat i no perdre la xarxa com a comunitat, però l’economia acaba sent un problema. Els confrares paguen una quota anual de 20 euros i amb els pocs donatius que els arriben, moltes vegades és la Junta de l’entitat que acaba invertint, de manera altruista i desinteressada, per mantenir el projecte.
