Cal Navàs de Reus ha reeditat el llibre Casa Navàs i el modernisme del sud de Catalunya. L'any passat se'n va publicar una edició «de butxaca», i per aquest Sant Jordi se n'ha presentat una edició ampliada que, segons l'autor, complementa l'anterior. Hi prenen més protagonisme les imatges per davant dels textos explicatius, i compta amb un format més gran.

S'ha presentat aquest dimarts a l'antiga botiga de l'edifici com una reivindicació del patrimoni modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'acte de presentació ha volgut ser una escenificació d'aquesta reivindicació, com mostren la quinzena de parlaments amb els quals ha comptat. Hi han pres part gairebé tots els Consells Comarcals del sud de Catalunya i diversos municipis.

També representants de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat. La directora de l'equipament, Sílvia Sagalà, ha presentat el llibre com «la guia definitiva del modernisme al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre». L'autor i coordinador de l'obra, l'arquitecte Josep Maria Buqueras, ha agraït especialment a Xavier Martínez la iniciativa que li va encarregar.

El propietari majoritari de Casa Navàs ha rebut elogis al llarg de tot l'acte per part de diversos dels representants. Al també propietari de Vermuts Miró, Tecnol i Fruselva entre altres se l'ha posat com a exemple d'implicació privada en el seu entorn més immediat. En aquest cas, per a la preservació i difusió del patrimoni local. 

Una línia d'actuació en la qual s'ha repetit que l'edifici modernista de la plaça del Mercadal és l'exemple evident, després d'haver obert les portes a les visites els darrers anys. L'edició de l'any passat del llibre que s'ha presentat aquest dimarts comptava amb 614 referències modernistes, mentre que el d'enguany arriba a les 804, repartides per 102 municipis. Buqueras l'ha definit com «l'inventari més rellevant del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre» d'aquesta matèria.

Els parlaments han servit per destacar algunes de les referències que apareixen al llibre. La reivindicació patrimonial dels presents s'ha acabat convertint en reivindicació territorial. Per una banda reclamant que el mateix territori cregui en els atractius propis, però també reivindicant-se enfront d'altres elements patrimonials amb projecció exterior, per exemple, de Barcelona.