L'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus, en col·laboració amb nou entitats que formen part del Consell Municipal de la Discapacitat, han programat, enguany, més d'una vintena d'activitats, entre el 10 de novembre i el 31 de desembre, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Un dels objectius principals del programa és donar visibilitat a les persones amb discapacitat i conscienciar la ciutadania sobre la importància de construir una ciutat inclusiva que promogui el benestar de tothom i una forma clara de fer-ho és que la diversitat sigui protagonista i "pugi a l'escenari".

La companyia teatral Bellissens, de la residència Villablanca Social (Grup Pere Mata), oferirà l'obra Music Awards el pròxim dimecres 4 de desembre, a les 18 hores, al Teatre Bartrina. L'accés és gratuït i lliure per a tothom. Aquest és un dels passis que el grup ofereix anualment de l'obra que preparen durant aquell any, que també representen a L'Altre Festival Internacional Arts Escèniques Salut Mental de Barcelona, on comparteixen -des de fa deu anys- amb companyies d'arreu d'Europa.

Així, l'obra d'enguany simula la gala de lliurament dels "Oscars de la música": desfilen per la catifa vermella, hi ha una mestra de cerimònies que condueix l'acte, una pantalla projecta les pel·lícules nominades i, llavors, s'anuncia quina és la banda sonora guanyadora, que s'enduu l'estatueta i és interpretada, en aquest cas, pels 26 actors i actrius de Bellissens.

27 anys de teatre a Villablanca

Aquesta iniciativa fa gairebé tres dècades que està en marxa. Va arrencar fa 27 anys, quan una psicòloga del centre va engegar un projecte de psicodrama en el marc del postgrau que estudiava i va començar com un microteatre perquè ja havia estudiat el potencial que tenia el teatre dins la recuperació.

La terapeuta ocupacional Ana Gairín, una de les responsables actuals, es va incorporar va 18 anys i ho van continuar: de forma casolana i liderat únicament per personal d'atenció directa. "Tots som amateurs, el que ens uneix és que entenem el teatre com una eina terapèutica molt potent; ho hem comprovat durant tots aquests anys i és el que ens manté com a grup", descriu. El personal, de fet, s'ha mantingut constant en els últims anys i s'han afegit companyes d'altres unitats per expandir la iniciativa.

El teatre és una de les activitats que marca el calendari de dilluns a divendres a la unitat de Bellissens i els assajos són sempre els dimecres de 10 a 12 hores, amb la possibilitat d'afegir un assaig extra els dilluns quan s'acosta l'estrena d'una obra. Actualment, formen part del grup 17 usuaris, una xifra que va fluctuant, encara que cada vegada que es comença a preparar una obra se'ls demana compromís fins al final.

Tot és fruit d'assaig i error

Al principi, explica Gairín, les obres les interpretaven en un dels edificis del centre assistencial, que va acabar tancant perquè no estava en bones condicions, però afortunadament, la societat va anar canviant, i es va obrir el ventall a iniciatives per a persones amb discapacitat i malalties mentals; ja no tot era endogàmic, van poder sortir i tenir visibilitat.

El primer va ser l'Eclèctic Festival d'Arts Escèniques des de la Discapacitat a Tarragona, que es va crear l'any 2010. "Va ser la primera vegada que vam anar a un teatre, al Metropol", recorda, i més endavant, l'Ajuntament de Reus va oferir l'opció de participar en la Setmana de la Discapacitat i van representar les obres, uns quants anys, al Palau Bofarull i a la Sala Santa Llúcia.

"Tot el que sabem ha estat fruit de l'assaig i error, d'anys d'experiència, però sense cap formació teòrica", exposen les professionals que treballen a la residència de Bellissens. Per això, celebren el suport que els està donant la Diputació de Tarragona, que els va concedir una subvenció que inclou formació per al personal (un curs de 20 hores per adquirir diferents eines i estratègies) i els usuaris (una sessió conjunta) i ha permès finançar tant el transport pel dia de l'obra (un autobús els vindrà a buscar i portarà fins al centre de Reus) com el vestuari i l'escenografia/atrezzo.

Precisament, una de les reivindicacions del grup de teatre és poder sortir més. "Voldríem desplaçar-nos a altres municipis, allà on ens vulguin, però tot això té un cost econòmic i els usuaris, que compten amb ajuts bastant escassos, tenen molt poc marge per costejar un viatge a més del mateix servei de residència", expressen. 

Beneficis cognitius i socials

Sobretot, perquè "la socialització és molt complicada des de la nostra ubicació i és una part que el teatre ens permet treballar, que altres activitats no, perquè té un component social, que ens dona visibilitat pel fet de comportar-nos com una companyia teatral convencional", assenyala Ana Gairín. S'aconsegueix un grau molt alt d'integració social i inclusió dins la comunitat amb esdeveniment com l'obra que faran al Bartrina.

Alhora, té nombrosos beneficis pel que fa a "la millora de les capacitats cognitives, es treballen la memòria, l'atenció, l'orientació espaciotemporal... i posem molt d'èmfasi en la pertinença de grup amb valors com el respecte, el treball en equip i la companyonia", explica la terapeuta, qui destaca la complexitat del perfil de residents de Bellissens, molts dels quals tenen un trastorn de la conducta que dificulta la relació i afecta els vincles.

Més enllà de les patologies, el text i els moviments s'han d'adaptar d'acord amb els possibles efectes secundaris de la medicació, motiu pel qual és tan important que el personal que forma part del grup de teatre conegui els usuaris i les seves particularitats. Aquesta afinitat també és terapèutica per al personal d'atenció perquè "amb el teatre s'aïllen de tot, la resta no existeix", coincideixen.

La Sílvia és una de les usuàries veteranes, ja que fa teatre des que va entrar al centre, i assegura que "en el grup són com una família" i apunta que "es diverteix molt, li agrada que els vinguin a veure altres companys i els aplaudeixin quan acaben l'obra". Un altre membre del grup, el Juan Carlos, afegeix que "després de fer teatre, sempre està més content, perquè s'ho passa molt bé i li agrada sobretot la música, ballar i sortir del centre".

Trobar l'equilibri: la música i altres adaptacions

Precisament, la introducció de la música com una eina dins les dinàmiques teatrals ha sigut clau per a l'evolució positiva del grup reusenc. Ana Gairín detalla que "van arrencar fent un teatre molt clàssic, d'estructura de text amb escenes, entrades i sortides, diàlegs... perquè no en sabien i, a poc a poc, ha anat canviant".

Per circumstàncies, les treballadores es van anar introduint en escena i es van adonar que la seva figura a l'escenari facilitava molt la representació i ajudava al fet que aquesta fos més fluida. "Nosaltres som un més, no som usuaris i cuidadores; però els podem guiar quan es perden millor que des de fora de l'escenari", apunta.

La música també ha facilitat molt les actuacions, permet dissimular les equivocacions que tots, asseguren, tenen a l'hora d'actuar; i és una motivació extra per a molts d'ells. El Juan Carlos, per exemple, recorda amb gran satisfacció l'obra musical que van fer l'any passat: "anava sobre els anys vuitanta i hi havia un bar, i a mi em deien que era un dels components de Los Chichos, perquè m'agrada molt el flamenc".

D'altra banda, han aconseguit un format molt més visual i fàcil de seguir, fet que contribueix al gaudi de l'espectador que, molt sovint, comparteix el mateix perfil i se sent molt representat amb el que veu en l'obra. “Molta gent plora d’emoció perquè coneixen els usuaris en un altre context i se sorprenen en veure’ls ser capaços de moure’s d’una determinada manera, el somriure que tenen a la cara, l’esforç que hi ha al darrere… crida molt l’atenció el fet de veure’ns com a iguals a sobre de l’escenari”, conclouen.