"Per a la Canonja, avui és un dia molt important". Així de clar ha estat des d'un bon inici Salvador Ferré, regidor de Cultura, Ciència i Coneixement del consistori canonjí, a l'hora de catalogar l'esdeveniment que des del 2007 estaven desitjant dur a terme. És natural, ja que la Canonja es posa directament al mapa de museus internacional amb l'obertura del Centre d'Interpretació del Jaciment del Barranc de la Boella, únic al món, i que ha estat batejat com a 'Espai Mammuthus' a conseqüència de la seva peça estrella: unes precioses defenses —popularment dits ullals— d'un mammuthus meriodionalis trobades precisament en aquest espai. De fet, té tanta importància que fins i tot el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, presidirà la inauguració del centre.

Però, quan i per què es va iniciar aquest viatge? Ferré ha explicat que quan al 2007 es va fer públic el descobriment de les defenses creuades d'un mamut al jaciment de la Boella, en molt bon estat de conservació, a poc a poc es van fent més troballes que els fan plantejar immediatament "la necessitat de donar a conèixer-les". L'aposta decidida des del primer minut de l'Ajuntament de la Canonja per no aturar les campanyes d'excavacions al jaciment van ser claus per començar a fer realitat aquest centre.

"Paral·lelament, hi havia aquesta finca d'una hectàrea a la venda, tenia un mas antic del segle XV, una terra molt fèrtil, bassa,..., un petit paradís enmig de la Canonja", ha explicat l'arquitecte municipal, Miquel Orellana. Al costat, també hi havia un solar ideal per fer-hi una zona d'aparcament i el terreny està estratègicament situat amb uns accessos immillorables, "es va posar tot de cara", afegeix. Davant d'aquest panorama, tot empenyia a fer realitat el projecte el qual entre l'any vinent i el 2027 també es complementarà amb l'anunciat planetari, el qual s'instal·larà en aquests terrenys.

El jaciment de la Boella, la "parada i fonda" de l'evolució humana

El jaciment del Barranc de la Boella, situat a la Canonja, al cor del Camp de Tarragona, ha esdevingut una clau fonamental per entendre les primeres dispersions humanes per Europa. Amb una antiguitat d'un milió d'anys, és el més antic de Catalunya i un dels més rellevants del continent. La seva importància traspassa fronteres, com explica Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES-CERCA i directora de les excavacions.

"Al jaciment estem adquirint uns coneixements que ens estan fins i tot portant a fer uns canvis de paradigma en algunes qüestions relacionades amb l'evolució humana." Saladié no descarta la possibilitat –encara que remota– de trobar-hi restes humanes. Fins ara, el jaciment ha permès documentar el pas d'humans arcaics que haurien arribat des del Pròxim Orient i que van trobar en aquest espai un entorn ric en recursos on fer-hi "parada i fonda".

La recerca ha captivat científics d'arreu del món, fins al punt que estudiants vinguts de tots els continents participen cada any en les campanyes d'excavació. En l'àmbit acadèmic, la Boella s'ha convertit en una peça fonamental per reconstruir la presència humana al Pleistocè inferior. És, de fet, l'únic lloc d'Europa que aporta un testimoni d'aquesta dispersió tan antiga

Del jaciment al centre d'interpretació: un llarg camí de voluntat i ambició

El projecte per convertir aquest tresor arqueològic en un espai visitable ha estat possible gràcies a la voluntat decidida de l'Ajuntament de la Canonja. Tal com destaca l'alcalde, Roc Muñoz, "no només amb diners es fan les coses, també la voluntat és molt important i és el que ha tingut aquest ajuntament des del principi amb el projecte". L'esforç s'ha materialitzat en l'Espai Mammuthus, un centre modern i interactiu que ha costat prop de cinc milions d'euros, majoritàriament finançats pel consistori i empreses químiques de la zona. Només la museografia, concebuda com una experiència viva i renovable, ha tingut un cost d'un milió d'euros.

El projecte no s'atura aquí. Ja es preveu la construcció de l'anunciat planetari que complementarà l'espai i que es posarà en marxa entre els anys 2026 i 2027, segons Muñoz, qui ha mostrat ja l'aspecte d'aquest. 

Què s'hi pot veure: mamuts, hipopòtams i tecnologia immersiva

A l'Espai Mammuthus el públic hi trobarà una cinquantena de les peces originals més significatives trobades al jaciment, gràcies a la cessió feta per la Generalitat de Catalunya. Res de rèpliques. Els visitants podran contemplar restes de rinoceronts, hipopòtams i, per descomptat, mamuts —les veritables estrelles de l'exposició—, a més d'altres espècies de fauna prehistòrica que compartien l'espai amb els humans de fa un milió d'anys. També compta amb una zona que explica i recopila eines trobades al jaciment, com llances i altres objectes per a tallar, i a la planta superior, una zona equipada amb pantalles explica l'evolució humana d'una manera molt didàctica.

Però no tot són vitrines: el centre aposta per una museografia moderna, interactiva i orientada a les famílies. Com explica Miquel Orellana, arquitecte municipal, "des de l'inici es va pensar que això havia de ser un centre interactiu, sobretot pensat per a les famílies, amb molta pantalla tàctil. Els elements de vitrina són importants, però no són el més important del museu, sinó que ho són les pantalles." L'espai està concebut perquè es pugui renovar fàcilment amb les noves troballes que es fan cada any.

Quan s'obrirà i quant costarà?

L'obertura al públic és imminent: es preveu que el centre obri les portes en un màxim de dues setmanes. Els preus seran assequibles per facilitar l'accés a tothom. L'entrada general costarà 4 euros, amb tarifes reduïdes per a joves, jubilats i persones amb discapacitat (3 euros). Els infants de menys de 8 anys entraran gratuïtament, i els de 8 a 14 anys pagaran només 2 euros.

Les visites guiades tindran un preu de 8 euros (reduïda a 6 euros per a joves i jubilats, i 4 euros per a infants). Les escoles podran gaudir de visites guiades per 4 euros per alumne. A més, s'oferiran tallers i activitats didàctiques amb un cost de 6 euros (5 euros per a infants, joves, jubilats i persones amb discapacitat).

Amb la inauguració d'aquest centre, la Canonja es converteix en una porta oberta al passat remot, on ciència, educació i patrimoni s'uneixen per explicar una de les històries més antigues de la humanitat.