El Castell de Vila-seca acull l'exposició 'Modernisme', que com diu el mateix nom, conté peces d'aquest corrent artístic i cultural de finals del segle XIX i inicis del XX. La mostra reivindica l'aportació artística del Camp de Tarragona a un moviment que va esdevenir universal. El comissari de l'exposició, Damià Amorós, explica a l'ACN que la proposta és una "celebració del modernisme" i que ressegueix el fil de la "participació, el geni i el talent tarragoní" en aquest corrent. Hi ha obres de Gaudí, Jujol, Rusiñol, Casas o Llimona i es podrà visitar fins al 14 de setembre al Castell de Vila-seca. Amorós assenyala que és una exposició "de país" i que l'espai, reformat els primers anys del segle XX, és una peça més.
La mostra es divideix en cinc àmbits on es destaquen diverses facetes del modernisme: des dels "tòtems" de l'arquitectura modernista com són Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol, fins al modernisme més "social" que va copsar escenes quotidianes de la societat catalana. Amorós afirma que la relació del Camp de Tarragona amb el modernisme és un camí "d'anada i de tornada". D'una banda, hi ha els prohoms que van sortir del territori per fer-hi obra. "No entendríem la Barcelona modernista sense Gaudí, Jujol i Ramon Casas", aquest últim era fill de pares torrencs, subratlla el comissari.
D'altra banda, hi ha tot un grup d'artistes que es queden, tornen o s'instal·len al Camp de Tarragona i deixen la seva petjada. Un exemple és el barceloní Joaquim Mir, que va estar ingressat a l'institut psiquiàtric Pere Mata des d'on "descobreix" el Camp de Tarragona. "Se li obre una finestra al nostre món, al món del camp", comenta l'historiador. A l'exposició es poden observar diverses pintures inspirades en paisatges de Siurana, al Priorat, l'Aleixar i Alforja, al Baix Camp, o la Catedral de Tarragona.
El comissari confessa que volia mostrar el "dinamisme" del Camp de Tarragona i l'aportació d'aquest territori al modernisme. "Molta gent l'enfoca a Barcelona, a Sitges; nosaltres l'hem volgut portar a casa nostra", indica. El museòleg destaca la necessitat "d'explicar-nos tant aquí com a fora" a través de la pintura, l'escultura, el mobiliari o el cartellisme.
Peces inèdites
A l'hora de dissenyar l'exposició, Amorós va voler-hi encabir obra de Gaudí i de Jujol, però es va trobar amb un "problema". "No podem anar al passeig de Gràcia a emportar-nos la Casa Batlló o la Casa Milà, tampoc les pintures de les parets de Jujol". Per això, van buscar elements "mòbils". L'arquitecte reusenc està representat amb un fragment del denominat "panot Gaudí" i Jujol amb un conjunt de ceràmica fins ara mai exposat.
Pel que fa a peces inèdites, destaquen aquests cinc gerros de ceràmica de Jujol, que va pintar i decorar per a ús propi. Havien estat a la casa de la família, als Pallaresos i per primer cop s'han exposat en una vitrina.
També s'exhibeixen per primera vegada una escultura de Josep Montserrat i Portella del personatge Manelic, creat per Àngel Guimerà, i uns dibuixos d'Evelí Torent i de Francesc Sardà.
El Castell de Vila-seca, la peça 48
L'exposició es troba al Castell de Vila-seca, un edifici documentat des del segle XII i que va ser adquirit el 1899 per Isidre de Sicart, que ostentava un títol nobiliari. Llavors, va encarregar una reforma de l'immoble a l'arquitecte Enric Fatjó. D'aquesta manera, el Castell esdevé un exemple més del modernisme camptarragoní. La mostra té 47 peces, i el comissari diu que el mateix edifici és la número 48. De fet, Amorós reivindica Fatjó "posant-lo al nivell de Gaudí i de Jujol, d'aquest modernisme fort i potent que hi va haver a casa nostra".
"Un moviment cultural"
Amorós remarca que el modernisme és "més que un moviment artístic, és un moviment cultural". Hi ha un canvi "en el disseny de les cadires, la pintura de les parets, com s'afaiten els homes, com es pentinen les dones, fins i tot canvia el carrer amb la il·luminació que passa de gas a electricitat". El comissari diu que aquest canvi de segle va representar uns anys "molt potents per l'economia, pel comerç i per la creació artística a Catalunya".
Entre els darrers anys del segle XIX i els primers del XX la societat catalana es "transforma". "Ho hem d'entendre com un tsunami, com una onada que fa 'xof' sobre la gent i que, de cop i volta, sense ser-ne conscients, són modernistes".
Col·laboració amb el MNAC
L'exposició ha estat possible gràcies a la cessió d'obres de diverses col·leccions privades i institucions del país com ara el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, el Museu del Cau Ferrat de Sitges, el Museu Deu del Vendrell i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entre altres. Es tracta de la primera mostra fruit d'un acord de col·laboració signat entre el MNAC i l'Ajuntament de Vila-seca.
El comissari destaca que el MNAC és el "museu del país". "És el nostre Louvre, el nostre Prado", descriu. "Ha de ser la porta d'accés al modernisme". Tot i que la seu està a Barcelona, Amorós convida a la ciutadania a "creure's que és un museu nacional". Apunta que si això passa "serà l'inici d'una nova visió de la museografia de la museologia" a Catalunya.
