El bateria Timothée Kamba, el teclista Raimón Bonvehí i el baixista Ernest Sallent formen The Aprenents, el més recent projecte del músic Joan Escudero, guitarrista i vocalista del grup. La seva proposta beu dels grans clàssics del blues, però fuig dels estàndards per explorar sonoritats més properes al funk, el soul o el jazz, donant un toc de groove al seu directe que permet als músics expressar-se amb un llenguatge molt més ric i a la vegada atractiu al públic.
Així, J.Escudero & The Aprenents arriben, aquest dissabte 27 de juliol, a les 22 hores, al Racó de La Palma de Reus, en el marc del 34è Reus Blues Festival, que s'allargarà fins a l'1 de setembre amb diversos concerts i fusió d'estils. En aquesta pròxima sessió, pujarà a l'escenari un projecte jove que acaba de néixer i els integrants del qual esperen que vagi a més cada vegada.
Escudero, establert entre Bellmunt del Priorat i Gironella (Berguedà), explica que la banda "se centra bastant en la guitarra elèctrica, la majoria de les cançons la tenen com a element central, n’és la protagonista". Ell mateix, com a frontman, descriu l'espectacle que presenten tots quatre com un "blues bastant 'rockandrollero' i no tant clàssic.
Cançons desconegudes: qualitat per descobrir
"Tenia ganes de tocar el que m’agrada i compondre cançons d’aquest estil, encara que és música amb un públic bastant reduït", afegeix Joan Escudero, qui va reunir els altres membres de The Aprenents per aquest projecte musical amb què estan intentant obrir-se portes dins el circuit de blues de Catalunya, que ofereix bastants opcions de festivals -Rubí, Cerdanyola, Barcelona o Corbera com els principals-, encara que molts són de projecció més internacional.
Sobretot, la majoria ja tenien el programa tancat per enguany, com un primer obstacle que s'han trobat. De fet, el músic destaca que "l'únic festival d'estiu a què han pogut accedir ha sigut el de Reus, serà la primera vegada que hi actuen, però a l'organització els va agradar la proposta".
El repertori que han escollit reivindica aquells artistes més desconeguts, dins d'un blues actual que també tira cap al funk. Lluny d'estàndars com Muddy Watters o B.B. King, opten per sonoritats com Albert Collins o Antonio Gómez, més proper al blues rock; així com faran temes de Bernard Allison o John Mayer que no s'hagin escoltat tant.
«No surten concerts de l’Instagram, això és una fal·làcia. Les xarxes socials són una carta de presentació, no una eina per buscar feina»
El vocalista apunta que, com a solista, "va tocant diferents tecles", perquè s'identifica amb artistes afroamericans que van des de Sam Cooke a Stevie Wonder, i la seva forma d'interpretar la guitarra s'acosta al mateix temps al soul de Marvin Gaye o Stevie Ray Vaughan, en un comportament "més eclèctic de la música". Com a banda, però, pretenen incorporar en la pròxima temporada temes propis que ja tenen compostos, però esperen poder enregistrar de forma més professional.
La situació actual del món del blues
En aquest sentit, Joan Escudero marca com a prioritari l'objectiu de traslladar aquestes cançons als concerts. "Buscarem algun lloc que ens agradi per enregistrar sessions en directe, com una casa de pagès, un monestir antic o un entorn més rural, i si pot ser, amb públic; perquè -més enllà de la improvisació-, la frescor que aporta el fet d’estar tocant tots junts no és comparable en cap cas a estar gravant amb una claqueta a l’orella", descriu.
Això requereix però una inversió i uns recursos determinats. Quelcom que també cerquen per poder presentar-se al European Blues Challenge, un concurs de blues d’àmbit europeu que tria les millors bandes del país. Sobre el panorama actual del blues, Escudero és bastant crític: assegura que falta un relleu generacional perquè a tot arreu "sempre es troben els mateixos".
A més, apunta que és "qüestió d'educació" perquè "no hi ha cultura del directe ni la gent té interès ni coneixement" sobre aquests estils musicals que resulten "més invisibles encara". Considera, també, que "falten grups nous perquè tot no sigui exactament igual, cal una alenada d'aire fresc perquè es deixi de fer el mateix que ja es feia fa cinquanta anys" i cadascú es "porti la música al seu terreny, amb personalitat".
Els nous talents haurien de renovar l'estil, però les dinàmiques actuals tan dependents de les xarxes socials -lamenta- no són el camí correcte. “No surten concerts de l’Instagram, això és una fal·làcia: els concerts surten perquè la gent et veu, perquè tens un bon directe i el boca-orella, llavors, els porta a les xarxes com una carta de presentació de la feina ben feta", reflexiona.