'Jovent', de la companyia Mambo Project, s'estrena aquest dijous a la 12a edició del FITT-Noves Dramatúrgies de Tarragona, que ha arrencat aquest dimecres al vespre. L'obra és una proposta documental i immersiva que recull les veus de més d'un centenar de joves d'arreu de Catalunya que reflexionen sobre les seves expectatives de futur al llarg de la vida per tal d'entendre qui són. A través de la tècnica verbatim, actors de la tercera edat es posen a la pell d'aquests joves, generant un contrast escènic i dibuixant un pont entre generacions. "Volíem crear aquest mirall, ells encarnen aquest cos que els joves s'imaginen en un futur. Aquest joc visual ens semblava molt interessant", ha dit la directora Nina Solà.

Què esperem del futur quan tot està per fer? Què vol dir fer-se gran? Aquestes són dues de les preguntes fetes a joves, d'entre 15 i 18 anys, per crear 'Jovent'. L'obra explora com els adolescents s'imaginen el seu futur en una etapa on tot és possible i on també hi afloren les pors. "Aquest projecte neix una mica de la pregunta que ens vam fer de qui som, què som, i és un díptic per a nosaltres. Som els nostres records, som la nostra memòria, això ho vam treballar amb 'Iaia', i ara volíem fer-ho també amb el que volem ser, els nostres somnis de futur, les nostres perspectives, tot plegat també forma part de qui som", ha afirmat el director Jordi Font.

D'aquestes reflexions col·lectives, de més de 130 adolescent d'arreu del país, neix l'Àlex. Es tracta d'un personatge imaginari de setze anys que va envellint fins a arribar als 70. Així a partir dels testimonis recollits, en Philip, la Mariona i la Francina encarnen aquestes veus juvenils. "Buscàvem que sigui un mirall per a l'espectador o que recordin els temps quan érem adolescents, que s'imaginin quan tenien la seva edat, els 30 anys, els 40, els 50, i veure els tòpics", ha asseverat Font. El director ha afegit que el fet que siguin persones grans qui interpreten els desitjos i reflexions dels més joves ajuda al fet de tenir-los més en compte: "A vegades, quan escoltem l'opinió dels joves la menyspreem, en canvi, vista amb el cos d'una persona gran, la veus des d'una altra perspectiva".

Els actors utilitzen la tècnica Verbatim per tal de generar un contrast escènic i un pont entre generacions. "Reprodueixen el que estan sentint a través d'un auricular i diuen tal qual allò que ens van dir els testimonis a la gravació i, així és una manera de transmetre el testimoni de la forma més genuïna possible", ha detallat Solà. "Anem un segon més tard, per enganxar-ho bé, busquem l'exactitud, amb l'accent i els deixos de cada un, és molt divertit", ha detallat l'actriu Mariona Casanovas. Tots tres actors comparteixen que ha estat dificultós dominar aquesta tècnica.

Preguntats sobre les inquietuds dels més joves als actors, que s'han posat per primera vegada en la pell dels adolescents, han assegurat que els ha sorprès certes reflexions, com ara que tinguin molt "interioritzat" el "desastre climàtic". "Sembla que no ho pateixin, en molts aspectes d'aquests canvis brutals que tenim els assumeixen i no hi posen la tragèdia que hi posem els adults, no es desesperen", ha opinat Casanovas. "També és curiós que mantenen alguns conceptes molt tradicionals en el cas de les parelles o que la gent gran hagi d'anar encorbada", ha dit Philip Rogers, que considera que "alguna cosa hem fet malament els pares i avis perquè tinguin aquesta visió".

L'obra s'estrena al FITT amb funcions aquest dijous, divendres i dissabte i també es representarà el 12 i 13 de setembre a FiraTàrrega.